Torre Pacheco, Jumella i Las Torres de Cotillas. Són tres municipis de Múrcia que han sigut notícia aquest estiu. El motiu ha sigut pel qüestionable honor d’haver-se convertit en un laboratori de Vox per aplicar en aquesta comunitat autònoma la seva agenda política racista. En el primer d’aquests municipis, el partit de Santiago Abascal va participar en la campanya de promoció de cacera de marroquins, i en els altres dos pobles ha impulsat vetos islamòfobs amb la intenció de prohibir-hi el res musulmà. Com que el PP estava involucrat en el primer d’aquests dos vetos —a Jumella— el PSOE hi ha sucat pa i ha convertit aquesta polèmica en un dels temes de l’estiu. Vox ha decidit impulsar aquestes polítiques en una autonomia que en el retorn de la democràcia a l’Estat espanyol va començar sent un feu socialista. Des de l’any 1995, però, aquest territori va tenyir-se de blau i ha estat una autonomia controlada pel PP. Els socialistes, a més, han anat perdent pes a mesura que han passat els anys, i la formació que ha irromput amb força en aquest territori ha estat Vox, que actualment dona suport extern a l’executiu de Fernando López Miras.
El detonador del cas de Torre Pacheco va ser l'agressió que tres joves marroquins van propinar a un senyor gran; que ja van ser detinguts. La pallissa es va enregistrar en vídeo i es va viralitzar a les xarxes socials. Això va provocar a mitjans del mes de juliol deu dies d’aldarulls amb enfrontaments creuats entre Guàrdia Civil, ultradretans i població immigrant. Diversos comptes d’extrema dreta advocaven per apallissar immigrants als carrers del municipi, així com destrossar-los els negocis. Durant aquells dies va haver-hi diversos ferits, així com càrregues policials. Santiago Abascal va evitar condemnar les agressions ultradretanes, que va emmarcar en les “conseqüències” de la immigració i la “desesperació” dels espanyols.
Torre Pacheco i la cacera de marroquins
Alguns dels veïns, així com grups ultres de tot l’Estat espanyol —col·lectius d'extrema dreta com Desokupa—, van començar a organitzar-se a les xarxes socials per fer justícia pel seu compte davant del que consideraven una situació d'inseguretat que atribuïen a la immigració. Així, desenes de persones van concentrar-se als carrers de zones amb alta població d'origen estranger, com el barri de San Antonio, i van protagonitzar persecucions o episodis puntuals violents amb pals, ganivets i pedres, que van obligar la Policia Local i la Guàrdia Civil a intervenir per mantenir l'ordre.
Unes setmanes més tard, la Fiscalia va moure fitxa i va dictar un decret de diligències a la Guàrdia Civil perquè investigui si Vox va participar en una cacera de marroquins “coordinada”. Concretament, la seva intenció és esbrinar si el partit d’extrema dreta va harmonitzar els seus missatges a les xarxes socials amb els d’alguns streamers i influencers amb l’objectiu de promoure l’odi i la violència contra immigrants en aquest municipi de Múrcia. Ara, la Fiscalia de Cartagena té dues investigacions en marxa: una contra el líder de Vox en aquesta comunitat autònoma, José Ángel Antelo, i una altra contra “un grup de persones que a través de les xarxes incitaven a l’odi”, segons van informar aquest diari fonts del Ministeri Públic.
Es pretén esbrinar si “hi havia connexió entre ells o cadascú va actuar pel seu compte”. La Fiscalia vol que la Guàrdia Civil “determini si va poder existir un acord previ de voluntats entre tots, o alguns dels perfils investigats, per la comissió del delicte, difonent de manera massiva continguts que incitaven a l’odi i la persecució d’un col·lectiu per motiu discriminatori”.
Jumella i el primer veto antimusulmà
Dies més tard dels incidents de Torre Pacheco, a principis d’aquest mes d’agost, PP i Vox van acordar a l’Ajuntament de Jumella vetar l'ús de les instal·lacions municipals esportives perquè s'hi celebrin actes de la comunitat musulmana. El pacte consisteix en una reforma per garantir que l’ús de les instal·lacions esportives sigui “exclusivament per a l’àmbit esportiu o actes i activitats organitzades per l’Ajuntament” i “en cap cas per a activitats culturals, socials o religioses”. No ho esmenta explícitament, però això afecta les dues principals festivitats del calendari musulmà (l’inici del Ramadà i la Festa del Xai), que des de fa anys congreguen centenars de creients a les instal·lacions esportives d'aquest municipi murcià.
El PP va decidir reivindicar la decisió presa en aquest poble, assegurant que no estan alineats amb Vox pel que fa a les polítiques racistes. Van justificar que en l’acord assolit amb el partit d’extrema dreta no hi ha cap referència explícita a cap religió, malgrat que la iniciativa s’hagi traduït en un veto a les celebracions de ritus musulmans. El PSOE, davant de tot plegat, va decidir moure fitxa.
La setmana passada, el govern espanyol va presentar un requeriment a l'Ajuntament de Jumella per impugnar l'acord. La delegada de l'executiu de Pedro Sánchez va defensar en un escrit que aquest veto atempta contra la llibertat religiosa, i sosté que la llei permet que es pugui utilitzar un poliesportiu per a activitats socioculturals. De fet, recorda que "fa anys" que aquesta comunitat ha pogut celebrar actes en aquestes instal·lacions. El document també recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional exigeix que "qualsevol restricció de drets fonamentals estigui motivada, sigui necessària i proporcionada", i també fa seva una sentència del Tribunal Suprem del 2013 sobre la prohibició del vel islàmic en espais públics a Lleida, en la qual va pronunciar-se en contra de vetar aquest element de la indumentària musulmana.
Las Torres de Cotillas
Dies després d’haver obtingut els primers resultats del globus sonda de Jumella, Vox tornava a fer un moviment idèntic. Aquest dijous, el partit emetia un comunicat anunciant que el seu regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat de Las Torres de Cotillas, Pablo Alberto Ruiz, prenia la decisió de vetar un “res islàmic il·legal” que s’havia de celebrar al poliesportiu del municipi. Tal com ha informat el mateix partit a través d’un comunicat, l’acte religiós havia estat “autoritzat pel PP sense els permisos corresponents ni l’abonament de les taxes establertes per l’ús de les instal·lacions públiques”, motiu pel qual la formació d’extrema dreta ha decidit vetar aquest acte.
Els ultraespanyolistes presumien de ser un partit que “allà on governa, es compleix la llei”. Ara bé, l’alcalde del municipi, el popular Pedro José Noguera, va asseverar en declaracions al diari La Verdad que el comunicat de Vox estava carregat de mentides. Segons ell, no s’ha prohibit en cap cas aquest res, sinó que va comunicar-se a la comunitat islàmica que el poliesportiu ja havia estat reservat amb anterioritat per celebrar-hi una altra activitat; i que els musulmans del poble no van trobar-hi inconvenient i van acabar trobant un lloc alternatiu.