"En el meu grup parlamentari no hi ha cap diputat ni exdiputat que hagi sigut gran tenidor immobiliari. No tothom pot dir el mateix", aquesta ha estat la bufetada del vicepresident de Junts per Catalunya Antoni Castellà en el ple en el qual es debatia la llei de Junts que rebaixava l'IRPF i eliminava l'impost de successions. Castellà es dirigia directament a l'exdirigent de la CUP Eulàlia Reguant, que recentment ha entrat en el negoci immobiliari que té la seva família i que posseeix un patrimoni net de 12 milions d'euros. La iniciativa de Junts per Catalunya ha topat amb el rebuig de la cambra, amb els vots favorables dels 72 diputats dels partits d'esquerres (PSC, ERC, Comuns i CUP) a les esmenes a la totalitat, mentre que els 61 diputats de Junts, PP, Vox i Aliança hi ha en contra. La tensió ha estat evident entre Junts, la CUP i els Comuns, i és que Toni Castellà ha defensat que ell representa el 80% de la ciutadania, fent referència als catalans que estan a favor d'eliminar l'impost de successions, segons el CEO.
Els Comuns i els cupaires han carregat contra la llei de Junts, fins al punt que la diputada de la CUP Laure Vega ha carregat contra la roba dels diputats al Parlament, mentre el portaveu dels Comuns, David Cid, ha acusat els juntaires de ser els responsables de les retallades. "Ja està bé que en nom de la classe mitjana defensi que algú que li donen 300.000 euros per muntar un negoci pagui zero euros", ha dit Cid.
Junts defensa la llei
Des de Junts s’ha defensat que la iniciativa no respon a un canvi de model fiscal, sinó a una correcció d’“una injustícia”. Segons el seu argumentari, l’objectiu és evitar que l’administració es beneficiï de la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans i garantir que “tothom pagui el que ja pagava en el seu moment”. També han carregat contra l’impost de successions, que consideren injust perquè, asseguren, els patrimonis més elevats troben mecanismes per esquivar-lo. El grup ha aprofitat per denunciar el que qualifica de política “purament recaptatòria” del Govern i ha vinculat la pressió fiscal amb el dèficit fiscal de Catalunya, xifrat en 22.000 milions d’euros. En aquest sentit, han acusat l’executiu de traslladar a la ciutadania el cost de la seva gestió i han advertit d’un increment de taxes com la de l’aigua i els residus. Junts també ha reivindicat que la seva proposta afecta principalment rendes de fins a 55.000 euros anuals i ha reclamat el suport de les forces independentistes fins a assolir un finançament “just o la independència”.
La proposició de llei de Junts planteja una reducció dels tipus en els quatre primers trams de l’IRPF (9%, 11,75%, 15% i 17,80%) per a rendes inferiors als 35.000 euros, modificant l’escala autonòmica amb l’objectiu d’alleugerir la càrrega fiscal de les rendes més baixes. A més, eleva el mínim exempt fins als 5.907,42 euros anuals, una xifra calculada segons la paritat de poder adquisitiu per adaptar-la al cost de vida català. Pel que fa a l’impost de successions, la proposta estableix una bonificació del 99% per als grups I i II —descendents, cònjuges i ascendents— i del 50% per al grup III. També inclou importants reduccions en donacions, amb bonificacions del 99% en transmissions d’empreses familiars, iniciatives empresarials o primer habitatge, amb límits que poden arribar fins als 500.000 euros en casos de discapacitat.
PSC, Comuns, ERC i CUP carreguen durament contra Junts
La resposta dels Comuns ha estat contundent. El seu portaveu, David Cid, ha sintetitzat el debat en una dicotomia clara: “Que paguin els rics o que guanyin els rics”. Ha acusat Junts de mantenir una línia constant de rebaixes fiscals que, al seu parer, acaben beneficiant les rendes més altes sota el pretext d’ajudar la classe mitjana. Segons els seus càlculs, la proposta suposaria una pèrdua d’ingressos de 1.750 milions d’euros, una xifra que "obligaria a retallades en serveis essencials".
En la mateixa línia, ERC ha qualificat la iniciativa de “populisme fiscal” i ha advertit de la incoherència entre reclamar més inversió en serveis públics i, alhora, reduir els ingressos de la Generalitat. La diputada Lluïsa Llop ha recordat precedents com la supressió de l’impost de successions fa quinze anys, que va comportar —segons ha dit— una caiguda significativa dels recursos públics i la seva posterior recuperació. Des del PSC, Susana Martinez ha criticat el que considera un relat simplista per justificar rebaixes fiscals que, a parer seu, només beneficien “els rics i poderosos”. Ha defensat que sense un estat del benestar fort no hi ha classe mitjana i ha alertat del risc de mercantilitzar drets bàsics com la sanitat o l’habitatge.
La CUP, per la seva banda, ha posat el focus en les desigualtats estructurals i ha qüestionat el discurs de la “cultura de l’esforç”, assenyalant que no hi ha una distribució justa de la riquesa. També ha negat que Catalunya sigui un “infern fiscal” i ha denunciat el pes de les rendes passives en detriment dels salaris.
PP, Vox i Aliança avalen la llei
En canvi, PP i Vox han coincidit parcialment amb el diagnòstic de Junts sobre la pressió fiscal. Els populars han qualificat l’impost de successions d’injust i han criticat l’augment d’altres tributs, mentre que Vox ha defensat directament la seva eliminació a tot l’Estat, atribuint el problema no a la manca d’ingressos sinó a l’excés de despesa pública. Finalment, la presidenta del grup parlamentari d'Aliança, Sílvia Orriols, han situat el debat en el marc del conflicte amb l’Estat, denunciant el que consideren un espoli fiscal i qüestionant si la rebaixa hauria d’estendre’s al conjunt dels impostos.