Extremadura celebrarà el 21 de desembre les primeres eleccions del nou cicle electoral de l’Estat. Més de dos anys després de les generals del 23-J i passat un any i mig de les catalanes i europees del 2024, els extremenys estan convocats a les urnes. Després d’ells els tocarà votar als ciutadans de Castella i Lleó i als d’Andalusia; i les tres comunitats autònomes hauran ja començat a pintar el nou quadre autonòmic, el nou equilibri de forces territorial amb el qual, en un màxim d’any i mig, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo s’han de batre en unes noves eleccions estatals. El PP s’exposa a uns comicis agredolços. Són favorits per guanyar-los i també confien que la popular María Guardiola continuï sent la presidenta autonòmica. Però corren el risc d’estar sotmesos a una extrema dreta cada vegada més reforçada. Paral·lelament, el PSOE, en ple setge judicial i investigacions per suposats casos de corrupció, presenta en aquestes eleccions Miguel Ángel Gallardo, un candidat que està imputat en el cas del germà del president del govern espanyol.
Guardiola va convocar aquests comicis per no haver estat capaç d’aprovar els pressupostos autonòmics del 2026. Ha estat depenent de Vox des de les autonòmiques del 2023. Les va guanyar el PSOE del ja traspassat Guillermo Fernández Vara amb només 7.000 vots de diferència. Però les dretes sumaven més escons. En un primer moment, i a diferència de Carlos Mazón, Guardiola va resistir-se a governar en coalició amb l’extrema dreta. Així com al País Valencià el pacte entre les dues formacions va ser bufar i fer ampolles i els ultres van entrar dins la Generalitat en un tancar i obrir d'ulls, Guardiola considerava que el repartiment de forces legitimava que Vox es limités a donar suport extern. Al cap i a la fi, els populars havien obtingut 28 escons i els ultradretans només n’havien aconseguit 5. Però Santiago Abascal no va donar el seu braç a tòrcer i finalment Feijóo va empènyer Guardiola a acceptar l’entrada de Vox al seu executiu.
Vox, de formar part de l’executiu a sortir-ne i no donar suport als pressupostos
Tanmateix, un any més tard Vox n’acabaria sortint per voluntat pròpia. Abascal va instar totes les seves delegacions territorials a trencar amb els populars després que PP i PSOE segellessin un pacte per repartir entre les diverses comunitats autònomes de l’Estat 347 menors estrangers no acompanyats que es trobaven llavors a les Illes Canàries. “Ningú no ens ha votat perquè continuï la invasió il·legal de 'menas’; no serem còmplices ni dels robatoris, ni dels cops de matxet ni de les violacions”, etzibava el líder ultra per justificar aquest trencament.
Ara Guardiola ha decidit convocar eleccions després que, no només Vox ja no governi en coalició amb ella, sinó que, a més, no ha sigut capaç d’aprovar amb ells els pròxims pressupostos autonòmics. El risc que ara corre és ser encara més depenent de l’extrema dreta. Perquè cap enquesta la situa com a guanyadora amb majoria absoluta. De mitjana, els estudis demoscòpics preveuen una crescuda de dos diputats (de 28 a 30) en una cambra on la majoria absoluta s’assoleix a partir dels 33. Les enquestes també coincideixen a pronosticar un auge de Vox. Actualment té 5 parlamentaris i alguns estudis calculen que en sumin dos, tres o fins a quatre més.
El PP tem l’auge de Vox, però pretén plebiscitar la victòria sobre el PSOE
Quan el juny del 2024 tots els ciutadans de l’Estat estaven convocats a les urnes per a les eleccions europees, el PP s’esforçava a emmarcar-les com un plebiscit sobre la pugna Sánchez-Feijóo. Això continua sent així una altra vegada, perquè donen per fet obtenir una contundent victòria sobre el PSOE. Ara bé, els populars són més cauts en la seva batalla amb Vox, en ple auge d’aquesta formació a l’Estat i, per tant, davant la possibilitat que el PP encara quedi més submís de la formació d’extrema dreta.
Si bé la madrilenya Isabel Díaz Ayuso va fer una maniobra similar d’anticipar eleccions el 2021 i l’andalús Juanma Moreno va fer el mateix el 2022 i tots dos en van sortir reforçats, pot ser que no passi el mateix amb Guardiola. De fet, durant la precampanya, Abascal —que en els cartells electorals d’aquestes eleccions apareix en un primer pla, per davant del vertader candidat, l’extremeny Óscar Fernández Calle— va enviar un missatge a l’actual presidenta de la Junta d’Extremadura: “Haurà de passar per l'adreçador o repetir eleccions”.
El PSOE presenta un candidat imputat en el cas del germà de Sánchez
Tot aquest reforçament de la dreta va en detriment, per descomptat, del PSOE. També de mitjana, les enquestes calculen que els socialistes patirien una patacada en la qual perdrien uns tres escons i passarien de 28 a 25 representants. Obtindrien d’aquesta manera el pitjor resultat històric de la formació. L’objectiu, per tant, és no esfondrar-se i evitar una majoria absoluta del PP. Miguel Ángel Gallardo no només fa poc temps que és el líder del partit en aquesta comunitat autònoma. Si no que, a més, pràcticament només se’l coneix per aparèixer a les televisions com a involucrat en el cas de David Sánchez, el germà del president del govern espanyol. El candidat socialista, de fet, està imputat. I no és l’únic cas de suposada corrupció que assetja el PSOE. Sense anar més lluny, les eleccions se celebraran menys d’un mes després de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor, Koldo García, per part del Tribunal Suprem.
Gallardo està imputat en el cas que investiga la creació i adjudicació a David Sánchez —serà jutjat pels delictes de prevaricació i tràfic d’influències— de la plaça de Coordinador de les Activitats dels Conservatoris de la Diputació de Badajoz. Si, resumidament, es va crear una plaça a la seva mida i se li va concedir pel sol fet de ser el germà del líder del PSOE. Les acusacions d’aquest cas consideren que Gallardo, com a president de la Diputació de Badajoz, estava informat de totes les necessitats de personal i llocs que s’anaven a crear, es va interessar directament per les dates mínimes per a l’adjudicació d’un lloc d’alta direcció i “va consentir l’aparent canvi de nomenclatura del lloc i creació d’un de nou sense passar pels tràmits legals” necessaris. Les trames de presumpta corrupció del PSOE també se sotmeten a examen a Extremadura.