José María Aznar ha tornat a Ceuta més de dues dècades després de fer-ho per última vegada, quan era el president del govern espanyol. Era el gener del 2000, dos anys abans del conflicte amb el Marroc per l'illot Perejil, i va ser aquella la seva única visita com a líder de l'executiu espanyol a la ciutat autònoma. Ara, gairebé un mes després de l'inici de la pitjor crisi migratòria a Espanya dels últims anys, l'actual president de la Fundació FAES ha viatjat a Ceuta per carregar contra la gestió del govern de Sánchez davant l'entrada massiva d'immigrants a través de la frontera del Tarajal. L'exlíder del Partit Popular ha reclamat aquest dijous als socialistes actuar amb "fermesa" davant d'aquest episodi que ha generat una profunda crisi política i ha advertit que "la sobirania nacional no té vacances", en referència al viatge a Andorra del president cancel·lat a última hora per dirigir la reunió del Comitè de Seguiment des de la Moncloa.
En ple augment de les tensions entre els veïns de Ceuta i els immigrants instal·lats a la platja d'El Trampolín, l'expresident ha volgut expressar el seu suport explícit a tots els ceutins i al president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, qui l'ha acompanyat en el seu discurs des del Saló del Tron de l'Assemblea de Ceuta. Segons Aznar, l'entrada de més de 70.000 persones el passat 30 de juliol ha "violat" la "integritat territorial" d'Espanya —tot i que la gran majoria van tornar cap al Marroc en els dies següents— i, per això, ha considerat "urgent" estabilitzar la frontera "més exposada" de manera permanent, perquè a més d'espanyola també és europea. "Aquí només hi ha lloc per a la fermesa, perquè la debilitat és i serà sempre provocadora", ha proclamat Aznar abans d'assegurar que cal una política exterior per part del govern "que no deixi aïllada Espanya a mercè de qualsevol extorsió" i "sense aliats amb què comptar en les crisis".
En aquest sentit, ha reclamat un canvi "complet" en la direcció política del govern espanyol perquè, quan la nació "sigui posada a prova, tothom tingui molt clar que l'Estat respondrà". A més a més, ha donat suport a les propostes del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, en el sentit que "qui assalta la nostra frontera no pot romandre en territori nacional" i ha advocat per "recuperar l'ordre, la seguretat i la normalitat, tan notòriament conculcats". A parer seu, la preocupació ara ha d'estar en "el que pensen i senten els ceutins" i no en "el que es pensi o es digui a l'altre costat de la frontera", en referència al Marroc. "Ceuta és Espanya, el futur de Ceuta és el futur d'Espanya", ha conclòs.
Les tensions de l'etapa Aznar amb el Marroc
Aquest no és un escenari nou per a Aznar, que durant la seva etapa a la Moncloa va haver d'afrontar diversos episodis de tensió amb el Marroc, com les pressions des de Rabat per aconseguir la sobirania de Ceuta i Melilla o la crisi de l'illot Perejil, que va acabar sent un dels capítols més tensos de les últimes dècades entre els dos països a banda i banda de l'estret de Gibraltar. De fet, en les seves memòries, l'expresident espanyol relata com el 1997, l'actual rei del Marroc, Mohammed VI —llavors era el príncep hereu—, ja li va traslladar aquestes aspiracions sobre les dues ciutats espanyoles en territori africà. I un any després, Aznar es reunia a Rabat amb el pare de Mohammed, el llavors monarca Hassan II, per traslladar-li que "si feien la guerra a Espanya, la perdrien", segons explica l'expresident en el seu llibre.