José María Aznar ha anticipat aquest dilluns que si Israel “no guanya bé” la seva guerra contra Hamàs pot ser el primer pas cap a una tercera guerra mundial, amb foc obert dins d’Europa. Així s’ha pronunciat l’expresident del govern espanyol en un acte organitzat per la seva fundació, la FAES; una jornada sobre la guerra a Ucraïna i la seva relació amb la crisi de l’Orient Mitjà. L’exlíder del PP ha criticat la política interna i exterior dels Estats Units, ha alertat de la perillositat de l'Iran; i, sorpresa, ha rebutjat pronunciar-se sobre la llei d’amnistia quan se li ha ofert en safata l’oportunitat per fer-ho. Tot l’acte ha estat enfocat a les relacions internacionals i l’amenaça constant de la guerra.
Així, durant la seva intervenció, Aznar ha obert la porta a una no gaire llunyana tercera guerra mundial. Ha assenyalat que és “absolutament essencial que Israel guanyi la guerra” contra els palestins i que “la guanyi bé”. “Això no només implica acabar amb Hamàs, sinó també garantir la seguretat” a la regió, ha assenyalat l’expresident del govern espanyol. I ha apuntat a conseqüències tangibles dins del territori espanyol: ha assegurat que si el país de Benjamin Netanyahu no guanya, “la pròxima guerra es produirà dins les fronteres pròximes a Europa, i després a les fronteres més dèbils d’Europa”, ha afirmat sense voler entrar en més detalls, en referència evident a l'estat espanyol.
Aznar ha aparegut en aquest acte de la FAES l’endemà de fer acte de presència —del bracet de Mariano Rajoy— en l’enèsim acte del PP contra els pactes del PSOE amb l’independentisme. Una concentració a la madrilenya plaça d’Espanya que va congregar unes 45.000 persones, que van fer lloances al jutge Manuel García-Castellón, perseguidor amb el delicte de terrorisme de Tsunami Democràtic, CDR, Carles Puigdemont i Marta Rovira. Sorprenentment, però, aquest dilluns ha rebutjat abordar aquesta qüestió.
Rebutja pronunciar-se sobre l'amnistia
Aznar ha estat preguntat pel moderador de l’acte sobre l’estat de dret a Espanya, i sobre la impunitat d’alguns polítics, referint-se explícitament a Carles Puigdemont. Tot i ser una pregunta evidentment encaminada a deixar via lliure a Aznar per dir de tot sobre els pactes entre Pedro Sánchez i l’independentisme, no ho ha fet. Ha reconegut que l’Estat té un “problema territorial” a conseqüència del “separatisme pur i dur”. I s’ha fet ressò de la trama russa del Procés, assenyalant senzillament que “ara mateix hi ha el debat sobre en quin punt hi ha hagut intervenció russa a Catalunya”, quan s’ha referit a la intenció que tenen les autocràcies de desestabilitzar les democràcies occidentals.
El passat mes de setembre, quan Pedro Sánchez encara no s’havia pronunciat sobre l’amnistia, però ja es donava per fet que seria una contraprestació del PSOE a Junts i ERC per aconseguir la seva investidura, Aznar la va dir grossa. Va demanar repetir un “basta ya” contra la política del president del govern espanyol amb l’independentisme; una comparació directa entre aquest moviment polític i el terrorisme d’ETA. Va titllar aquesta llei “d’autodestrucció constitucional”, va acusar el líder socialista d’haver “perdut el cap” i va assenyalar que una norma que reparés la persecució judicial a independentistes implica “convidar-los a tornar” a organitzar un referèndum.