La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha replicat aquest diumenge al president de la Generalitat, Salvador Illa, i l'ha acusat de "fregir els catalans" a impostos per a "els seus negocis a costa de tots els espanyols". Ayuso ha afirmat que fins i tot amb les baixades d'impostos que ha promogut el seu govern regional i que Illa i altres figures socialistes li han retret, la seva comunitat aporta "el 80%" del que recapta, la qual cosa suposa "el 70%" del total de la caixa comuna espanyola. Unes declaracions a cop de tuit que la dirigent del PP ha contraposat com la "realitat" davant de la crida d'Illa a "posar fre a la competència deslleial i el dúmping fiscal de Madrid".
Ayuso respon així al president Illa, que ha defensat aquest diumenge el principi d'ordinalitat en el finançament i ha acusat la Comunitat de Madrid de propugnar un model d'acumulació insolidària de recursos. "Acumulen, generen molta prosperitat i en comptes de compartir-la el que fan és una acumulació insolidària. I com? Amb rebaixes fiscals, que alteren la competència" entre territoris, i se suma l'efecte capitalitat que els afavoreix, ha sostingut Illa en una entrevista per al diari Ara, en la qual ha advocat per "una norma mínima bàsica per evitar que ens fem mal". També ha titllat de trampa el fet d'abaixar impostos als qui més tenen i alhora retallar polítiques públiques, davant de la qual cosa ha defensat el seu model de "prosperitat compartida", l'expressió que utilitza habitualment i amb què ja ha disparat altres vegades a les polítiques d'Ayuso.
L'afirmació d'Ayuso que Madrid aporta el 70% de la caixa comuna l'ha repetit en diverses ocasions i ha estat criticada perquè en altres intervencions ha anat més enllà i ha arribat a afirmar que Madrid finança el 70% dels diners amb què es paguen els serveis públics d'Espanya. Ho va dir ja per primera vegada el 2023, en un míting en el qual va denunciar que "els regionalismes perifèrics" li diuen a Madrid que és "excloent" encara que la seva comunitat aporta "gairebé el 70% de tot amb el que se sufraguen els serveis públics d'Espanya sencera". Llavors, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, li va retreure "ignorància" i va afirmar que era "fals" i un "insult" que digués que Madrid sufraga la major part de la sanitat de Galícia, Extremadura o Andalusia. Ayuso ho va repetir aquest febrer, quan va defensar en una entrevista amb Ana Rosa, que Madrid és la comunitat "més solidària".
Davant d'aquestes declaracions, analistes van puntualitzar que Madrid aporta al voltant d'un 70% del total del Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals (FGSPF), el que no significa que sigui el total del pressupost públic del conjunt de l'Estat i les comunitats, sinó una part d'aquest. Així, no és veritat que la comunitat madrilenya posi el 70% del total dels diners que financin els serveis públics d'Espanya, sinó el 70% de l'esmentat fons. En aquest sentit, sí que és cert que Madrid aporta el 70% del Fons de Garantia, una caixa comuna en la qual totes les comunitats aporten amb el que generen d'impostos com l'IRPF, l'IVA, successions i donacions —i sent Madrid una de les comunitats amb més població i rendes més altes, d'acord amb la progressivitat dels impostos és habitual que generi més quantitats—. D'acord amb les dades de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), la Comunitat de Madrid va posar el 2022 uns 6.313 milions d'euros en el sistema de finançament autonòmic, sent juntament amb Catalunya i les Illes Balears les tres úniques comunitats que van aportar més del que van rebre.
En espera del nou finançament català
Aquesta discussió es produeix enmig del debat pel finançament singular per a Catalunya que van pactar el PSOE i Esquerra Republicana en el marc de la investidura de Pedro Sánchez i que ara l'Estat i la Generalitat treballen a detallar i desplegar eventualment. Un model que ha suscitat crítiques des del PP i des d'altres comunitats, que afirmen que és una "quota" català insolidari a l'estil dels concerts forals del País Basc i Navarra. El principi pel qual es mou, segons ha afirmat Illa, és el de l'ordinalitat, és a dir, que Catalunya rebi almenys tant com aporta: que sent la segona comunitat que més aporta només per darrere de Madrid, no sigui la desena en rebre en el repartiment.