Decisió ratificada. L'Audiència Nacional ha rebutjat de nou que el Govern sigui acusació popular en el cas Pegasus, després d'haver-ho fet ja el passat 18 de maig. El jutge José Luis Calama ha desestimat el recurs de reforma presentat per la Generalitat i ha confirmat el seu rebuig al fet que es personi com a acusació popular en el cas on s'investiga sota secret l'espionatge amb el programari israelià al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i altres membres de l'executiu estatal. Ho fa en una interlocutòria d'aquest mateix dimecres, en la qual el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 4 descarta els arguments del Govern, com ara que "les activitats il·lícites" en aquest procediment poden afectar "responsables polítics de les més altes institucions públiques catalanes".
El magistrat explica que "l'objecte de les presents actuacions, contràriament a l'anterior afirmació, ve limitat, únicament i exclusiva, a la filtració d'informació del contingut dels dispositius mòbils" del Sánchez i dels ministres de Defensa, Margarita Robles; d'agricultura, Luis Planas; i de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. "Consegüentment, tals arguments hauran de fer-se valdre, si escau, davant l'òrgan judicial que estigui coneixent d'aquells altres fets, i que són totalment aliens a aquest procediment", afegeix el jutge Calama.
Més arguments
D'aquesta manera, ja va afirmar que no existeix "habilitació legislativa específica perquè les persones jurídiques públiques" (com el Govern) puguin exercir l'acció popular. "La falta de legitimació de la Generalitat per personar-se en les presents actuacions en la referida qualitat apareix de forma meridianament clara", atès que aquesta opció ha d'estar recollida en un "concret precepte de llei". Per adoptar la decisió, el magistrat recull la doctrina del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem sobre el tema, que estableix que el sistema general de la Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) no permet inferir que les entitats públiques puguin exercir l'acusació popular.
La interlocutòria, que pot ser recorreguda en apel·lació davant la sala penal, descarta que aquesta legitimació pugui sustentar-se en la normativa autonòmica que invoca la Generalitat en la seva petició davant el jutjat. El jutge Calama també descarta que la inadmissió de la seva personació suposi una vulneració al dret a la tutela judicial efectiva, en contra del que argumenta el Govern en el recurs.
El context
Va ser el passat 18 de maig quan el magistrat va rebutjar la petició inicial de la Generalitat, assenyalant que no hi havia habilitació legislativa específica perquè les persones jurídiques públiques puguin exercir l'acció popular. El Govern havia al·legat que l'Estatut d'autonomia estableix "els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i la ciutadania, així com promoure les condicions de llibertat i igualtat de les persones, siguin reals i efectives", i "valors com la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau i la justícia". A més, va argumentar la "gravetat extrema d'aquestes activitats il·lícites i l'atac als drets fonamentals de les persones afectades, de conformitat amb l'article 125 de la Constitució Espanyola i l'article 101 de la Llei d'Enjudiciament Criminal".
La investigació es manté sota secret i es va obrir arran d'una denúncia de l'Advocacia de l'Estat. Al principi només se cenyia a la infecció dels telèfons de Sánchez i de Robles, però poc després el jutge va estendre les investigacions al suposat espionatge tant de Planas com de Grande-Marlaska i va oferir a tots ells personar-se com perjudicats. Recentment, el govern espanyol va autoritzar als tècnics del Centre Criptològic Nacional, dependent del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), a declarar davant l'Audiència Nacional per aportar detalls sobre l'espionatge al telèfon del president espanyol si així són requerits pel jutge.