El jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha desestimat la petició del Govern de Catalunya de personar-se com a acusació popular en el cas Pegasus. En un escrit, el magistrat al·lega la seva negativa al Govern en considerar que "no existeix habilitació legislativa perquè les persones jurídiques públiques, com el cas de la Generalitat, puguin exercir d'acusació popular". La interlocutòria del jutge al·lega que "el sistema general de la Llei d'Enjudiciament Criminal no permet inferir que les entitats públiques puguin exercir com a acusació popular".

De la mateixa manera, el magistrat Calama descarta que aquesta legitimació es pugui sustentar en la normativa autonòmica que invoca la Generalitat en la seva petició i que, per tant, l'acció pública per al seu exercici en el procediment penal correspon en exclusiva al Ministeri Públic. Contra aquesta resolució la Generalitat pot interposar un recurs de reforma en el termini de tres dies i en apel·lació davant la Sala Penal en cinc dies.

El Govern exigeix responsabilitats

​El passat 3 de maig la Generalitat va anunciar que es personaria com acusació popular en tots els procediments judicials del CatalanGate. Així ho va aprovar el Govern durant el Consell Executiu d'aquell dimarts. La Generalitat va autoritzar la compareixença dels advocats per emprendre les accions legals "oportunes" en tots els procediments que se segueixin davant de la Fiscalia i tribunals relacionats amb el possible espionatge i intromissió en la privacitat, per mitjans tecnològics, de líders polítics, socials, professionals i altres membres de la societat. La portaveu, Patrícia Plaja, va explicar que el Govern vol que les persones responsables dels fets assumeixin "les responsabilitats que els pertoquin", i va criticar que la Moncloa encara no donés cap "explicació".

Plaja va concretar que Presidència ja havia contactat amb persones afectades per l'espionatge, i que el Govern denunciaria "per totes les vies i instàncies competents" la "vulneració de drets humans. En aquest sentit, l'executiu contemplava dues vies "complementàries i en cap cas excloents": les querelles que presentin els afectats, i la presentació de la Generalitat com a acusació popular en totes les accions en tots els procediments. Aquesta última opció els hi ha estat denegada aquest dimecres al matí.

Segons el Govern, l'Estatut estableix que els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets de la ciutadania i també han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; i que han de promoure, entre altres valors, el de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, i la justícia. Els poders públics també han de fomentar que les tecnologies de la informació es posin al servei de les persones i no afectin negativament els seus drets.

A l’empara d’aquest mandat estatutari i al marge de les diferents querelles que les persones afectades presentin, la Generalitat va decidir personar-se com a acusació popular en tots els procediments que se segueixin en relació amb el CatalanGate. La intenció del Govern amb aquesta decisió era que totes les persones responsables d’aquests fets assumeixin les responsabilitats que els pertoquin, així com protegir els servidors públics i defensar-ne tots els drets que els són propis.