El magistrat Manuel García-Castellón torna a ser validat pels seus companys de l'Audiència Nacional. La sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la personació com acusació particular en la causa de Tsunami Democràtic de dos agents de la policia espanyola, que van ser ferits en els aldarulls de la plaça Universitat el 2019, segons ha confirmat el tribunal aquest divendres. Els advocats dels investigats Marta Molina i Oriol Soler van presentar recurs contra la seva personació perquè sostenen que van ser ferits en les accions violentes davant la Prefectura de Via Laietana, que es van produir al final la vaga general del 18 d'octubre, la qual no va ser convocada per la plataforma anònima Tsunami Democràtic ni pels 12 investigats i acusats per terrorisme per García-Castellón. La Fiscalia es va adherir a aquest recurs, especialment perquè no considera que hi hagi indicis de terrorisme en la causa de Tsunami, i que ha estat tombat, novament, per l'Audiència Nacional.
La secció tercera raona que tant l'Audiència Nacional com el Tribunal Suprem han acceptat que són competents per instruir el cas de Tsunami Democràtic, i entre els fets investigats hi ha les lesions a dos agents de la policia espanyola, que amb el penalista José María Fuster-Fabra, s'han personat en els dos procediments com a acusació particular. Els advocats Marina Roig i Benet Salellas van qüestionar la seva personació perquè no s'ha identificat qui va causar les greus lesions als agents, i tampoc hi ha proves que els 12 investigats per Tsunami van impulsar accions violentes contra la policia.
Són víctimes
El tribunal, presidit pel magistrat Alfonso Guerra, no ha qüestionat cap acció de García-Castellón des que el Suprem va validar que en el cas de Tsunami hi ha indicis de terrorisme i assumia la investigació vers el president a l'exili Carles Puigdemont, per ser diputat al Parlament Europeu, i el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, el febrer passat.
En la resolució, el tribunal afirma que "no hi ha cap dubte que els referits agents tenen la condició de víctimes dels fets objecte d'aquest procediment, ja que van resultar lesionats durant el desenvolupament d'aquests fets", i per això conclou que estan "legitimats" per exercir accions penals com a acusadors particulars.
El ciutadà mort
Els fets que s'imputen als investigats -entre els quals també està la secretària general d'ERC, Marta Rovira- és convocar grans mobilitzacions, especialment a l'aeroport del Prat, el 14 d'octubre de 2019, quan es va publicar la sentència del Tribunal Suprem que condemnava a elevades penes de presó els líders catalans per sedició. També se'ls acusa de talla de carreteres, com a la Jonquera, malgrat que en aquest cas dos jutges, de Girona i Salt, ja han tancat la investigació.
Per l'acció a l'aeroport de Barcelona, l'Audiència Nacional i el Suprem consideren que aquests fets tenen una finalitat terrorista perquè es volia alternar l'ordre constitucional i alterar la pau pública, malgrat que l'agència gestora dels aeroports ha indicat que l'afectació de la protesta va ser mínima. Això no obstant, el Suprem no recull en els fets imputables a Tsunami la mort del ciutadà francès, com insisteix el jutge García-Castellón, malgrat que una jutgessa ja ho va descartar.