L’Audiència Nacional ha afirmat que el magistrat Manuel García-Castellón ha provocat un “caos processal” en la causa de Tsunami Democràtic, però que descarta admetre la seva recusació i apartar-lo del cas tal com li demana un dels investigats, Oleguer Serra, directiu d’Òmnium i defensat per Mònica Tarradellas. El motiu? Per un defecte formal: no haver completat correctament els anomenats “poders especials” per aquest tràmit. Per això, la secció 3a de la sala penal de l’Audiència Nacional descarta analitzar el fons de la recusació sobre si el jutge García-Castellón va perdre la seva imparcialitat quan en un debat públic va menysprear la llei d’amnistia. L’empresari Oriol Soler, defensat per Benet Salellas, també va recusar el titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional amb la mateixa sort. No es va acceptar per haver-ho presentat tard amb relació a les polèmiques declaracions del jutge.
En la resolució, comunicada aquest dilluns, el magistrat Alfonso Guevara, president i ponent del tribunal, és qui qualifica de “caos i descontrol processal” la tramitació que el jutge García-Castellón ha realitzat de la seva recusació. Les defenses de Serra i Soler van exposar que el magistrat no podia resoldre i denegar la seva recusació, com fixa la llei, i l’Audiència Nacional exposa que es pot fer en casos “molt excepcionals”. Això no obstant, el tribunal dona la raó a Serra que va actuar correctament. Serra es va voler personar a la causa de Tsunami en veure el seu nom en articles de premsa, l’abril de 2023, i el jutge li ho va denegar. Finalment, quan García-Castellón el va incloure en la llista de 12 investigats per terrorisme, amb el president Carles Puigdemont, va acceptar la seva personació, moment en què també va presentar la recusació del jutge. Per l’Audiència, l’actuació del directiu d’Òmnium és correcta, però no admet la recusació per un defecte “insubsanable” i alhora s’indica que “no hi ha indefensió” perquè ha pogut presentar un recurs a la sala penal.
Declaracions del jutge
El magistrat García-Castellón va fer les polèmiques el 5 d’octubre passat, en una conferència en el Foro Orense. Va dir: “Jo únicament com a ciutadà puc dir dues coses: una, que en la Constitució tampoc està prohibida l'esclavitud i, no obstant això, no és possible, i no està prohibit expressament, i dues, bé, aquests senyors han dit que quan puguin tornaran a repetir-ho, per tant, serà aquesta amnistia la primera de moltes altres després?” Per les defenses, el jutge mostrava una oposició oberta a la llei d’amnistia del Procés, a la qual es podrien acollir si finalment s’aprova.
Salvat per l’Audiència
No és el primer cop que el jutge García-Castellón rep el suport dels seus companys. L'Audiència Nacional va negar que el magistrat hagi actuat políticament en el cas Tsunami, davant el crític recurs que al gener va presentar per la defensa de Josep Lluís Alay, que encapçala l'advocat Gonzalo Boye, que va acusar el jutge d'utilitzar el cas Tsunami per atacar els acords tancats entre el PSOE i Junts per impulsar la llei d'amnistia. L’Audiència assegurava que són "absolutament rebutjables" les al·legacions formulades sobre l'existència d'"una pretesa motivació política" rere les darreres resolucions del jutge.
Caldrà veure si l’Audiència Nacional mantindrà aquest suport al jutge García-Castellón ara que ha d’analitzar els recursos de la Fiscalia i les defenses que descarten que el cas Tsunami hi hagi indicis del delicte de terrorisme.