Togues contra el govern espanyol de Pedro Sánchez. Cinc associacions de jutges i fiscals han convocat una aturada de 10 minuts aquest dimecres a les 12 del migdia davant les seus judicials per expressar la seva proposta a la reforma de la carrera judicial i fiscal que impulsa el ministre de Presidència i de Justícia, Félix Bolaños. La reforma del Poder Judicial es planteja amb l’objectiu de modernitzar l’accés a les carreres judicials i fiscal, modificant les oposicions actuals i fer més transparent la formació per part dels preparadors. També s’impulsa la reforma de l’Estatut del Ministeri Fiscal, que s'ha de completar amb la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que donarà a la Fiscalia la instrucció de les causes penals, com tenen gran part dels països europeus. Precisament, la sala de govern del Tribunal Suprem, aquest dimarts, també ha qüestionat la reforma d’accés a les carreres judicial i fiscal. A més, ha criticat la nova LO 1/2025, de mesures d’eficiència del servei públic de Justícia, que ha de començar a implantar-se l’1 de juliol, perquè no resolt les seves mancances, com ara "la millora retributiva dels seus lletrats". L’alt tribunal espanyol ha enviat el seu comunicat al Consell General del Poder Judicial per tal que el traslladi “al govern espanyol i a les Corts Generals”. El Congrés dels Diputats ha de debatre la reforma de la carrera judicial aquest dijous.
Les associacions convocants són: l’Associació Professional de la Magistratura (conservadora i majoritària), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent, així com l’Associació de Fiscals (també conservadora i majoritària) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals. Per contra, se n’han desmarcat les progressistes Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals, i també l’associació Àgora Judicial. Aquesta concentració és la segona de jutges i fiscals contra el govern del PSOE, tot i que en aquest cas es pot al·legar que implica directament a la seva professió. De forma insòlita, el novembre de 2023, jutges amb togues van concentrar-se a les portes d’edificis judicials contra la llei d’amnistia del procés, que ja ha complert un any en vigor.
La convocatòria "més gran" de places
En concret, jutges i fiscals sostenen que és “una reforma sense consens, ni garanties i sense respectar el mèrit”. Els juristes també consideren que el govern espanyol del PSOE “no respecta la independència judicial ni la separació de poders”. I el lema d’alguns dels convocants és: “Defensa la teva carrera, defensa la Democràcia”. Les associacions afirmen que cal respectar el sistema d’oposicions obertes actuals, ja que és un sistema igualitari, i algunes critiquen que s’ampliïn les places del quart torn, que són places de jutges que s'atorguen a advocats i juristes amb acreditada experiència.
En aquest sentit, el ministre Bolaños ha informat aquest dilluns que “gràcies a la reforma, aquest any hi haurà la major convocatòria de places de jutges i fiscals de la història: 480. 360 d’oposició i 120 de concurs-oposició”. A més, hi afegeix el compromís de repetir-ho el 2026 i 2027 i obtenir “quasi 1.500 noves places en tres anys”, i paral·lel, al "procés de regularització" dels jutges substituts.
Preocupació del Suprem
En el seu comunicat, la sala de govern del Suprem hi manifesta: “La preocupació específica per l'absència de tota novetat sobre aquests aspectes, essencials per al bon funcionament del Tribunal Suprem, s'uneix a la més general i actual sobre la proposta de nova ordenació de l'accés a la carrera judicial i respecte de la manera de resoldre la situació de jutges substituts i magistrats suplents. No pot ser aliena al Tribunal Suprem l'estesa inquietud que han creat perquè té a veure amb les condicions d'exercici de la potestat de jutjar i fer executar el jutjat sobre la qual està cridat a pronunciar-se en últim terme.”
A més, la sala de govern del Suprem afirma que “ratifica” les paraules de la seva presidenta i del CGPJ, Isabel Perelló, en l'acte de lliurament de despatxos a l'última promoció de la carrera judicial, el gener passat a Barcelona: ‘el vigent model d'accés a la carrera judicial garanteix l'objectivitat i la transparència en l'acreditació de la idoneïtat i suficiència professional per a l'exercici de la funció jurisdiccional. L'accés a la judicatura no precisa de reformes especials, sinó de mesures de suport, com les beques, per a preparar el procés selectiu.’
I conclou: “Sent necessari adequar la planta judicial a la mitjana europea, de la qual estem lluny, la imprescindible creació sostinguda de places per a aconseguir-ho no pot prescindir del rigor en la selecció dels quals vagin a cobrir-les per mitjà de procediments coherents amb la Constitució. Això és, que es resolguin únicament conformement a criteris de mèrit i capacitat en condicions d'igualtat, com els ja existents, acreditats per una llarga experiència.”
A la foto principal, el rei Felip VI amb la presidenta del Tribunal Suprem, Isabel Perelló, en l'entregada de despatxos als nous jutges, el gener passat a l'Auditori del Fòrum de Barcelona. / Foto: Montse Giralt