Les associacions de jutges i fiscals continuen en peu de guerra contra el govern espanyol. Concretament, contra Félix Bolaños. Fa deu dies, el Consell de Ministres va remetre al Congrés dels Diputats la que considera que és la “primera gran revisió estructural” de la Llei del Poder Judicial en els últims 40 anys amb l’objectiu de “millorar substancialment la carrera judicial” a través d’una “reforma valenta”, en paraules del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. La norma també modifica l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per, entre altres coses, allargar el mandat del fiscal general de l’Estat i desvincular-lo de la durada de la legislatura. Tanmateix, els jutges i fiscals han expressat des del primer dia la seva ferma oposició a la llei. I ara, per mostrar el seu rebuig a la iniciativa, han convocat una aturada de deu minuts el dimecres 11 de juny a les 12 hores a les portes de les seus judicials per tal que els membres de les carreres judicial i fiscal “visibilitzin el seu descontentament”. El ministre Félix Bolaños s’ha limitat a atribuir les crítiques a “temors infundats” i mostrar el seu “respecte” a les associacions i la seva “mà estesa per seguir parlant i millor la llei en allò que sigui necessari”.
“Recull mesures altament perjudicials per afectar greument la independència judicial, no respon a una veritable demanda social i no contribueix a solucionar els veritables problemes de la Justícia, incrementant els riscos de la seva politització i debilitant els valors en els quals se sustenta l’estat de dret”, lamenten cinc associacions de jutges i fiscals. A més, demanen al govern espanyol que retiri el projecte per “començar a construir” un Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal que “doni veritable resposta a les exigències d’independència de la institució”. El comunicat el signen l’Associació Professional de la Magistratura (conservadora i majoritària), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent, així com l’Associació de Fiscals (també conservadora i majoritària) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals. Se’n desmarquen les progressistes Jutges i Jutgesses per a la Democràcia i la Unió Progressista de Fiscals.
Després de reunir-se per analitzar el text de la llei, les cinc associacions esgrimeixen que el projecte suposa una “oportunitat perduda d’apostar per una real autonomia funcional que blindi els fiscals del risc d’ingerències polítiques” i lamenten que fins i tot “es fan passos enrere en incrementar injustificadament el poder del fiscal general de l’Estat sense establir contrapesos interns ni veritables garanties perquè els fiscals duguin a terme la seva tasca investigadora”. Ara bé, lluny de fer marxa enrere, Félix Bolaños ha defensat aquesta setmana a través d’una carta que el govern espanyol està impulsant la “major transformació de la Justícia en dècades” amb “reformes imprescindibles per abordar els reptes de la Justícia del segle XXI”.
Aniran als tribunals, es volen reunir amb els grups parlamentaris i demanaran que Europa es pronunciï
Així mateix, les associacions anuncien que impugnaran judicialment el procés d’estabilització de jutges i fiscals substituts i sol·liciten reunions amb tots els grups parlamentaris per “explicar-los els perills i les conseqüències per a l’estat de dret i la degradació de la qualitat de la justícia” que pot suposar. També es volen reunir amb el Consell General de l’Advocacia Espanyola, el Consell General de Procuradors d’Espanya i l’Associació d’Advocats de l’Estat. Finalment, remetran al Parlament Europeu i al Consell d’Europa els informes que van fer sobre la llei amb la voluntat d’activar els canals europeus, especialment GRECO (el Grup d’Estats contra la Corrupció) i la Comissió de Venècia “denunciant com les dues reformes poden vulnerar la independència judicial i l’actuació del Ministeri Fiscal i afectar la separació de poders”.
“El panorama és desolador, afecta greument principis constitucionals”
No és la primera vegada que les associacions judicials i fiscals alcen la veu contra les reformes de la Llei del Poder Judicial i Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. L’endemà que el Consell de Ministres donés llum verda al projecte de llei, que ha de recórrer ara el seu camí parlamentari al Congrés, van ser molt crítiques amb el projecte. “El panorama que implica aquesta reforma és desolador”, van denunciar en un comunicat conjunt. “Suposa una reforma estructural i de gran importància que afecta greument principis constitucionals, com la igualtat, el mèrit i la capacitat en l’accés a les carreres judicial i fiscal, així com el mateix estat de dret, la separació de poders i, especialment, la independència judicial”, van argumentar.
A més, van denunciar que la reforma “suposa un seriós retrocés en l’estat de dret” i “posa en risc la independència judicial” perquè “propicia un accés arbitrari a la judicatura, restringeix la participació democràtica en òrgans de govern i sotmet instàncies clau a criteris partidistes”. “Aquesta deriva compromet directament el dret de la ciutadania a una justícia professional, imparcial i independent, tal com exigeix el respecte als estàndards constitucionals”, van reblar.
Es “desnaturalitza” el sistema d’accés a les carreres judicial i fiscal
Quines eren les seves crítiques concretes? D’entrada, arguïen que la profunda modificació dels processos de selecció “desnaturalitza” el sistema d’accés a les carreres judicial i fiscal i “no respecta els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”. “Exemple d’això és l’eliminació d’un examen oral al torn lliure per substituir-lo per un dictamen pràctic eliminatori, que suposa una marxa enrere de 30 anys i un increment de la subjectivitat en l’avaluació dels jutges i fiscals”, exposaven. A més, van reprovar que la nova regulació de l’anomenat quart torn possibilita un “accés discrecional i arbitrari” i “perjudica greument i capritxosament els qui superen l’oposició pel torn lliure”.
El procés extraordinari d’estabilització “erosiona fins a l’ensorrament els pilars de mèrit i capacitat”
Així mateix, van rebutjar el procés extraordinari d’estabilització de jutges i fiscals substituts: van considerar que és “contrari als principis constitucionals” i van criticar que “atorga accés directe a la categoria de jutge o fiscal sense equiparar-se en exigència i comprovació d’aptitud al procés ordinari del torn lliure”. “La convocatòria d’un únic procés per carrera, sense establir-se un nombre de places determinat, obert a qualssevol professionals i basat en una oposició consistent únicament en un dictamen pràctic, seguit d’una fase de mèrits, no assegura l’acreditació rigorosa dels coneixements jurídics necessaris per exercir funcions jurisdiccionals o fiscals”, van esgrimir.
“Es consagra una via d’accés extraordinària mancada de les degudes garanties de transparència i rigor [que] constitueix un greuge comparatiu respecte als opositors que superen un exigent procés selectiu i erosiona fins al seu ensorrament els pilars constitucionals de mèrit i capacitat que han de regir l’accés a la funció pública”, van afegir. I van lamentar que “rebaixar els nivells d’exigència jurídica” i “introduir elements d’arbitrarietat” suposa un “clar deteriorament de la qualitat del servei públic de justícia” i “afecta directament la ciutadania, que veu compromès el seu dret fonamental a rebre justícia per professionals independents, imparcials i tècnicament qualificats.
Comissió Ètica, centre públic de formació d’opositors i finançament de les associacions judicials
Més crítiques. Les cinc associacions apuntaven en altres direccions. Van denunciar que incloure membres designats per les Corts Generals a la Comissió d’Ètica Judicial “compromet la seva independència”, la converteix en un “instrument vulnerable a ingerències externes”, “amenaça la seva credibilitat” i “menyscaba la seva funció ètica”. Van retreure que la creació d’un centre públic de formació d’opositors dependent del Ministeri de Justícia comporta un “evident risc de control ideològic de l’accés a la carrera judicial i fiscal per part de l’executiu” que és “inassumible en un estat de dret amb separació de poders”. I van lamentar que la “imposició de restriccions” al finançament de les associacions judicials sense que augmentin les subvencions públiques suposa un “atac directe a la seva capacitat operativa”, les “debilita” i “afecta la pluralitat i la llibertat d’expressió dins de la carrera judicial”.