La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, ha sortit al rescat de Pedro Sánchez. Junts per Catalunya i el PP havien registrat aquest dimarts a la cambra baixa una esmena cadascun que instava el president del govern espanyol a convocar eleccions generals anticipades. Davant la possibilitat que prosperés i que l’hemicicle tombés simbòlicament la confiança al socialista, la Mesa del Congrés s'ha reunit i ha vetat aquestes dues iniciatives. Així ho confirmen fonts de l’entorn d’Armengol, que argumenten que les esmenes pivotaven al voltant d’una prerrogativa que només està en mans del president de l'executiu: dissoldre les Corts. "S'envaïen les competències regulades en l'article 112 de la Constitució", asseveren. El resultat de la votació, de totes maneres, no hauria estat vinculant; es tractava d'un mer posicionament polític de la cambra.
Ha sigut la notícia del dia, que ha saltat aquest dimarts al migdia: el partit de Carles Puigdemont ha registrat en una iniciativa del PP una esmena que insta el president espanyol a dissoldre les Corts i anticipar eleccions. Els populars també han mogut fitxa i han registrat la seva pròpia esmena, que era idèntica a la de Junts. La iniciativa del partit d'Alberto Núñez Feijóo és una moció d’interpel·lació al vicepresident Carlos Cuerpo sobre la seva "valoració de la situació d’extrema debilitat de l’executiu".
En la resta de punts de la moció, el PP "censura l'anomalia" de no haver presentat aquesta legislatura uns pressupostos generals de l'Estat ni haver celebrat un Debat de l'Estat de la Nació; també constata "el bloqueig polític en el qual s'ha instal·lat" l'actual mandat amb el "menor nombre d'iniciatives legislatives aprovades en 33 mesos de l'actual període democràtic"; constata la "necessitat que el govern i el seu president assumeixin la responsabilitat política necessària pels múltiples casos de corrupció" en el PSOE.
En declaracions als periodistes al Congrés, el diputat juntaire Josep Maria Cruset ha afirmat que presentaven l'esmena davant la "situació d'extrema debilitat del govern espanyol, incapaç d'aprovar cap pressupost, i per l'assetjament dels creixents casos de corrupció". "Pedro Sánchez no ha donat cap raó de pes per continuar governant", ha dit, a banda d'assegurar que Junts no s'ha posat en contacte amb el PP. Ha reivindicat que el seu partit "va ser el primer" a exigir eleccions al president socialista i que ara tocaria que la resta de formacions de l'hemicicle confirmessin amb el seu vot si les volen o no.
PP, Vox, Junts i PNB demanen eleccions
Ja són quatre les formacions que exigeixen obertament a Sánchez eleccions generals anticipades. La quarta formació, a banda del PP, Vox i Junts és el PNB. Els penebistes, que governen Euskadi en coalició amb els socialistes bascos, han sigut fins ara uns socis fidels a Sánchez, tret d'algunes excepcions en algunes votacions al Congrés. Però arran del cas Zapatero i amb les eleccions municipals en un horitzó ja proper, els jeltzales han exigit eleccions al president espanyol i han afirmat que la legislatura "ha arribat al seu final".
Junts va començar a exigir eleccions abans. Ja ho va fer a finals del mes d'abril, en un cara a cara en sessió de control de la portaveu de la formació al Congrés, Míriam Nogueras, amb el president espanyol. L'altra vegada que els independentistes van anar al xoc total amb Sánchez va ser ara fa més d'un any, quan van registrar en aquesta mateixa cambra una proposició no de llei que l'instava a presentar-se a una qüestió de confiança. Aquest dimarts, després de la decisió d'Armengol, Junts ha denunciat el canvi de criteri entre llavors i ara, malgrat que ambdues iniciatives tenien el mateix objectiu. Va ser el verificador del mecanisme de mediació internacional, Francisco Galindo, qui va demanar a Junts fer marxa enrere per la "ruptura difícil de superar" que hauria implicat allò, i perquè confiava que es complirien més acords signats entre les parts.
Els acords no van complir-se, i el passat mes de novembre els juntaires van anunciar que trencaven relacions amb el PSOE a causa dels incompliments dels acords tancats al principi de la legislatura: investidura de Sánchez i nomenament de la socialista mallorquina Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Resumidament, l'amnistia no ha sigut plena perquè Puigdemont continua a l'exili pendent de la resolució del TJUE davant la negativa del Tribunal Suprem d'aplicar-li la llei, el català no és una llengua oficial a la Unió Europea, i Catalunya no té delegades les competències en immigració; entre molts altres pactes que romanen al calaix.