El decret lingüístic que regularà el coneixement de català que han de tenir els infermers i metges per treballar al sector sanitari de les Illes Balears ha encès —encara més— a alguns diaris de Madrid que, després d'animar a Mariano Rajoy a utilitzar l'article 155 per imposar el castellà a Catalunya, ara consideren que la presidenta de les Balears, Francina Armengol, és "més radical" que Carles Puigdemont, qui no va portar la qüestió lingüística a l'àmbit sanitari.

La immersió lingüística s'ha convertit en el tema estrella dels últims dies i les editorials dels grans rotatius espanyols s'han omplert de crítiques als catalans que rebutgen el castellà com a llengua vehicular per a l'estudi dels menors catalans, així com d'aplaudiments al govern del PP per utilitzar la Constitució espanyola per acabar amb la "imposició del català".

Ara, però, li ha tocat rebre a les Balears. Després que ahir se celebrés una protesta pels carrers de Palma de Mallorca en contra del projecte de decret que pretén exigir als professionals sanitaris que treballen a les illes que sàpiguen el català per exercir.

Trencar el bilingüisme

La Razón té clar que això respon a una "irresponsabilitat" del govern balear i insisteixen —com porten dies fent— que "la immersió lingüística acaba sent contraproduent per a la llengua que es vol recolzar" perquè, segons el seu punt de vista, "la llengua «oficial», la utilitzada per tots els estaments de poder –polític, econòmic, cultural i elits socials–, acaba convertint-se en l'expressió només d'una part de la societat".

Precisament per això, carreguen fort contra les iniciatives tant de les Balears com de Catalunya en favor del català, mesures que consideren que són "coercitives", i ho exemplifiquen amb l'obligatorietat de de la rotular en català als comerços, encara que, al parer seu, la mesura empresa per Armengol "dona un pas de rosca encara més radical".

Tot això, sustenten, és una estratègia per "trencar amb el bilingüisme [...] i el trilingüisme", fet que, avisen, "es tracta d'un error immens que abona un conflicte purament identitari". Un fet que, per als de Francisco Marhuenda, representa "posar sobre la taula el seu caràcter conflictiu" perquè, asseguren, "entrar en una guerra de llengües és un retrocés".

Ostatges del nacionalisme

El Mundo, en la mateixa línia que La Razón, bateja el seu editorial sota el títol "Despòtica deriva catalanista del Govern balear", una deriva que, segons el seu parer, respon a "la desmesurada ambició" de la presidenta de les Balears, que "ha convertit els ciutadans de les illes en ostatges del nacionalisme catalanista radical de Més i Podemos".

Aplaudint la manifestació en què alguns ciutadans reclamaven que no s'aprovi aquest decret perquè "els idiomes no salven vides", el diari citat assenyala que l'executiu balear "anteposa el coneixement del català a la preparació professional i acadèmica dels aspirants a una plaça en la sanitat pública", alguna cosa que, subratllen en negreta, "ni tan sols Puigdemont no es va atrevir a legislar a Catalunya".

Justament per tot això, critiquen "l'obsessió identitària d'Armengol" per haver "dedicat els seus esforços polítics a convertir la comunitat autònoma en part subsidiària d'aquesta ficció cultural, històrica i jurídica denominada Països Catalans", fet que demostra, sempre segons el punt de vista del diari mencionat, que "està disposada a cedir davant dels seus socis de govern, fins i tot a costa de trepitjar els drets civils de la major part de la societat balear".

Per tot això, emplacen el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a "reaccionar davant d'aquesta deriva despòtica i catalanista del socialisme balear, que no fa sinó trencar la convivència i instaurar l'enfrontament social". I és que, insisteixen, "la identitat cultural ni ha d'imposar-se ni substituir la gestió dels assumptes que preocupen als mallorquins".