La sortida de Tatxo Benet de la presidència de Mediapro posa punt final a una història d'èxit. El grup audiovisual català, fundat el 1994 i amb seu a Barcelona, ha vist com en els últims temps deixaven la companyia els tres fundadors: a més de Benet, Jaume Roures se n'havia anat el 2023 i Gerard Romy anteriorment per problemes amb la justícia nord-americana. L'audàcia de Roures i Benet va transformar Mediapro en una companyia global, de les més importants del món en el sector audiovisual i amb més de 6.000 empleats. L'entrada dels accionistes xinesos Orient Hontai, el 2018, que van comprar el 56% de les seves accions per 900 milions d'euros, va marcar el preludi d'aquest final. Tot i que hagi estat més o menys amistós, és, sobretot, una molt mala notícia per a Catalunya.

Roures i Benet sempre van fer cas omís dels cants de sirena que, periòdicament, arriben des del poder a qualsevol empresari instal·lat fora de Madrid. Van crear la seu a Barcelona, la van mantenir i exercien, sempre que podien, sense complexos de catalans. Amb aquesta mentalitat i tossuderia van crear un ecosistema audiovisual amb seu i decisions a Catalunya com si fossin dos visionaris disposats a desafiar el poder imperant i els fluxos sempre atractius de l'anomenat Madrid. La seva tenacitat va tombar més d'un imperi de l'època, i si no que li ho recordin a aquella Prisa totpoderosa que comandava Juan Luis Cebrián, el periodista que en un moment donat movia els fils del poder socialista amb Jesús Polanco sense que ningú s'atrevís a tossir-li ni des de la distància.

És només una qüestió de temps que els propietaris xinesos virin l'imperi audiovisual cap a Madrid

Doncs bé, lamentablement aquesta etapa de Mediapro ja és història. És només una qüestió de temps que els propietaris xinesos virin l'imperi audiovisual cap a Madrid. Ho faran a poc a poc, segurament, o de cop. Però ho faran. És una qüestió de temps. Si no ho fan els xinesos d'Orient Hontai, ho faran uns altres compradors que, sens dubte, emergiran amb més o menys rapidesa gràcies al poder. Però ja ho anirem veient. Serà difícil que la nova Mediapro tingui un comportament tan significat a l'hora de servir de vaixell insígnia de tot el talent audiovisual existent a Catalunya i que ha actuat com a motor d'infinitat de projectes des de Barcelona que difícilment s'haurien pogut dur a terme.

És obvi que Catalunya té un deute amb Roures i amb Benet, més enllà de peripècies o aventures menors, per importants que siguin, amb les quals es pot estar d'acord o discrepar, però que en res entelen el fet que Mediapro no va abandonar mai el lloc des d'on va ser creat. Amb això, dit sigui de passada, també va donar una lliçó als que desesperadament s'afanyen a buscar una empara a Madrid, pensant que així les coses els aniran millor. No dic que en alguns casos no pugui ser així, però és l'excepció que confirma la regla, per més que molts s'entestin a sostenir el contrari per quedar bé o, simplement, per ignorància.