D'aquí a una setmana exacta haurà de començar la campanya electoral per a les eleccions, comptant que aquestes siguin el 14 de febrer, que és l'escenari que ara mateix manté el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els magistrats s'han donat fins al 8 de febrer per prendre una decisió definitiva. La situació és tan surrealista que podria ser que quan faltin només sis dies per als comicis del 14-F, el tribunal optés per acceptar l'ajornament que ha decretat el Govern de la Generalitat. "La data està en mans del TSJC", reconeix Pere Aragonès, que admet que no tenen altre remei que "tenir tots els dispositius a punt" i critica que "s'està jugant amb foc",. 

Davant la possibilitat que la justícia acabi forçant a fer les eleccions en ple pic de la tercera onada de la Covid a Catalunya, el vicepresident ha fet una crida a la ciutadania perquè s'activin per sol·licitar el vot a distància i poder, així, minimitzar riscos sanitaris i combatre l'abstenció. Segons ha explicat, tot i que el seu Govern ha preparat la logística perquè la jornada electoral pugui ser el més segura possible, "a partir d'un determinat nivell de contagis" les mesures són insuficients. Per això, en una entrevista a Els Matins de TV3, ha pregat que "si finalment es va al 14-F, que cap vot es quedi a casa. Que demanin el vot per correu". 

Fins avui, la Generalitat ha rebut 45.000 sol·licituds de vot per correu. És veritat que la xifra triplica el que s'havia recollit en convocatòries anteriors, però cal recordar que el cens és de 5,5 milions de persones. Per demanar el vot postal per al 14-F hi ha marge fins al 5 de febrer. Es pot fer presencialment a una oficina de Correus, però també amb el DNI electrònic o el certificat digital de la Generalitat, l'IDCAT. Un cop es rebi la documentació, el vot es podrà emetre fins dos dies abans dels comicis. 

ERC volia eleccions a l'octubre

Actualment a Catalunya hi ha més de 600 malalts crítics de coronavirus als hospitals. Quan el País Basc i Galícia van decidir suspendre les eleccions, al març passat, n'hi havia 200. Un dels arguments centrals sobre el qual pivoten les al·legacions que ha presentat al TSJC el Govern per justificar que cal traslladar les eleccions al 30 de maig és que hi pot haver una altíssima abstenció derivada de la por a infectar-se. 

Aragonès ha recordat que ara fa un any, quan la pandèmia va irrompre a Europa, França va optar per mantenir les eleccions municipals. I el resultat va ser d'una abstenció del 60%. És més, davant les crítiques que l'acusen de no haver fet prou per tenir a punt la cita amb les urnes, recorda que "ERC demanava que les eleccions fossin a l'octubre, perquè les dades ja apuntaven que estaríem pitjor". Llavors, la decisió no estava a les seves mans, sinó a les del president Torra, que va acabar optant per esperar a la inhabilitació del Suprem. Automàticament, davant la constatació que no hi havia quòrum per investir un nou president, la convocatòria electoral va ser per defecte. 

Només el 2% de població estarà vacunada el 14-F

Quan la setmana passada va reunir la taula de partits polítics per argumentar-los que el més convenient és deixar les eleccions per a més endavant, el Departament de Salut va exposar les dades sanitàries, amb una previsió de contagis i pressió hospitalària molt negra. 

A la vegada, es van presentar els pronòstics en relació amb la campanya de vacunació. Aragonès els ha remarcat aquest divendres. El 14 de febrer amb prou feines s'haurà pogut vacunar un 2% de la societat catalana. En canvi, en el millor dels casos, al maig s'haurà arribat al 30%. I a un 10% en el pitjor. 

30 milions llençats per la finestra?

El vicepresident i cap de llista d'ERC ha manifestat la seva indignació perquè ha hagut d'assabentar-se de la decisió del TSJC a través d'un tuit i dels mitjans de comunicació i ha lamentat que encara no coneixen els arguments pels quals el tribunal s'entesta a mantenir el 14-F. 

L'ordre del TSJC de seguir amb els plans per celebrar les eleccions el 14-F ha obligat el Govern a reactivar la maquinària electoral. I això, tal com ha advertit Aragonès, pot generar un perjudici econòmic molt important per a les arques públiques. Perquè ara s'ha de començar a executar despesa relativa als preparatius dels comicis, com l'enviament de notificacions als membres de les meses o la impressió de paperetes. Uns diners que difícilment serien recuperables. 

Segons expliquen fonts de l'àrea de processos electorals a ElNacional.cat, dels 37 milions que costa fer unes eleccions, fins a 30 podrien perdre's. "Els llencem per la finestra?", s'ha queixat el vicepresident.