Reflexions postelectorals. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha viatjat a París per a celebrar una trobada centrada en el MidCat, ha aprofitat la visita a la capital francesa per a compartir una valoració sobre els comicis celebrats ahir al país gal. I ho ha fet comparant l'exemple francès amb la realitat que s'està vivint aquests dies a la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó, on el Partit Popular està a punt de posar en marxa el seu nou govern de coalició amb Vox, escenificant així el primer cop que la ultradreta espanyola entra en un executiu al país ibèric.

 

En aquest sentit, Aragonès ha volgut reivindicar el fet que, a França, tots els candidats derrotats (excepte l'ultradretà Éric Zemmour) han fet públic el seu rebuig a Marine Le Pen en el seu enfrontament amb l'actual president, Emmanuel Macron, a la segona volta. Fins i tot la candidata de la dreta tradicional, Valérie Pécresse, s'ha distanciat de l'opció ultra. "A molts llocs d'Europa els partits de dreta aïllen l'extrema dreta. En canvi, a Espanya se'ls posa al govern", ha dit Pere Aragonès. "El PP té una clara responsabilitat d'estar blanquejant l'extrema dreta".

Tot i això, el president català s'ha mostrat "preocupat" pels resultats de la ultradreta a França (Le Pen i Zemmour sumen un 30% del vot entre tots dos). "Desitgem que a totes les eleccions es reforcin els valors de la democràcia, el respecte pels drets humans i l'europeisme", ha dit. Aragonès també ha aprofitat per reivindicar el model català, que ha considerat "diferent", perquè ha afirmat que a casa nostra l'extrema dreta "no hi té lloc". I ha subratllat que Catalunya "sempre" ha combatut aquestes opcions extremistes.

Mañueco fa seu el discurs de Vox

Avui, Alfonso Fernández Mañueco ha aprofitat el seu discurs d'investidura per donar la benvinguda al seu nou aliat de govern, i ho ha fet assumint completament el relat més ultra. S'ha comprovat en diverses ocasions. En referència a l'educació, per exemple, ha reivindicat la importància de què el sistema educatiu a Castella i Lleó millori i arribi més lluny per tal que generi "oportunitats i estigui lliure de tot adoctrinament ideològic". És precisament aquest darrer element el que denota més clarament el vincle amb Vox, que ha carregat en innumerables ocasions contra el mateix concepte.

Però on més clarament s'ha fet seu el discurs de Vox ha estat en tres àmbits claus. D'una banda, pel que fa a la memòria històrica, Mañueco ha anunciat que posarà en marxa una normativa "de concòrdia" que integrarà tota la revolució existent sobre la memòria històrica. Precisament, vol "evitar l'ús de la història per a dividir els espanyols", una expressió que podria ser perfectament del partit d'ultradreta. També en violència de gènere. El candidat popular ha afirmat que el seu govern de coalició elevarà a rang de llei l'actual Pla de Prevenció de la Violència en l'Àmbit Familiar a través de l'elaboració i l'aprovació d'una nova Llei de Lluita contra la Violència Intrafamiliar. I en matèria de migració, ha considerat "enriquidor i necessari" de permetre l'arribada de persones estrangeres a la societat de Castella i Lleó "sempre de forma legal i ordenada".