El fracàs dels pressupostos ha estat el detonant i l'argument per convocar eleccions a Catalunya el 12 de maig, però el panorama que el darrer tram de la legislatura oferia a ERC ja feia dies que alimentava les veus al carrer Calàbria que apuntaven la conveniència d'avançar comicis. Finalment, la decisió dels comuns de deixar caure els comptes ho ha precipitat tot. No obstant, la convocatòria del 12 de maig encara reservava més novetats: el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha apuntat des d'Estrasburg que no descarta presentar-se als comicis. De fet, aquest vespre a la cúpula de Junts es donava ja per segur Puigdemont serà el cap de llista de la candidatura.
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, possibles candidats i tota la informació
Precisament una candidatura encapçalada per Puigdemont era una de les possibilitats que ERC semblava conjurar precipitant l'avançament electoral. Les eleccions es convocaran formalment el proper dilluns perquè se celebrin dins dels 45 dies que marca la llei, el primer diumenge possible; i entraran en una mena de cursa amb la llei d'amnistia que demà s'aprova al ple del Congrés per seguir el recorregut al Senat. Quan comenci la campanya electoral, el 26 d'abril, l'amnistia encara no haurà completat la tramitació, que hauria de quedar definitivament aprovada la segona quinzena de maig. A partir d'aquí, seran els jutges els qui hauran de fixar de manera immediata l'aixecament de les mesures cautelars, entre els quals les ordres de detenció que pesen sobre els polítics exiliats. Aquest calendari semblava impossibilitar una candidatura de Puigdemont per al 12 de maig.
Puigdemont
No obstant això, la intervenció aquest dimecres de Puigdemont des d'Estrasburg ha deixat clar que res no està decidit al respecte. El president a l'exili ha fet una altra lectura del calendari: ha explicat que quan es constitueixi el Parlament, en els 20 dies posteriors a les eleccions, l'amnistia ja estarà aprovada i, si les previsions es compleixen, ell podrà tornar a trepitjar l'estat espanyol, atès que les ordres de detenció s'haurien d'aixecar de manera immediata. Segons la defensa de Puigdemont, encara que hi hagi un recurs contra la llei al TC o una qüestió prejudicial al TJUE, les ordres de detenció no es reactivaran. En les seves declaracions a Estrasburg, el dirigent de Junts ha deixat clar que no hi ha res decidit, però tampoc ha descartat encapçalar la candidatura del seu partit.
Amb tot, des d'ERC es treu ferro a les paraules del polític exiliat, asseguren que Puigdemont ja es va presentar a les eleccions del febrer del 2021 i va quedar per darrere de la llista d'Aragonès. "Puigdemont ja havia de venir altres vegades. Quantes vegades ho han dit?", ironitza un membre del Govern que retreu que Junts "sempre" ha menystingut Aragonès i "sempre s'ha equivocat".
PSC
Puigdemont no és l'únic candidat que preocupava ERC. De fet, en la seva intervenció a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat, Aragonès ha assegurat que els propers comicis serviran per confrontar el seu model de país amb el del PSC de Salvador Illa. Però també el candidat del PSC, al qual fins ara les enquestes situaven liderant la cursa electoral, s'enfronta a un moment complicat, amb les ressonàncies del cas Koldo que l'amenacen, arran de la seva gestió com a ministre de Sanitat de la pandèmia de la covid. L'avançament electoral hauria de permetre a Esquerra aprofitar també la feblesa de qui ja a les anteriors eleccions al Parlament li va arrabassar el primer lloc.
PSOE: "No som germanetes de la caritat"
Amb aquest moviment de peces, fonts del Govern asseguren que el president se sent "amb molta força" per fer front a uns comicis en què les enquestes no els són especialment favorables. Aragonès ha volgut transmetre aquest missatge als seus consellers durant la reunió extraordinària de l'executiu en què ha anunciat la convocatòria.
Amb qui no ha parlat, segons fonts de l'executiu, és amb Pedro Sánchez, però sí amb Yolanda Díaz. El president va parlar amb la vicepresidenta del govern espanyol dimarts arran de la negativa dels comuns a fer costat als pressupostos. Des del Govern s'assegura que el rebuig als pressupostos tindrà la rèplica al Congrés dels Diputats i que, després de mesos pendent dels vots del PSC al Parlament i condicionats pel PSOE a Madrid, podran marcar distàncies amb el govern de Pedro Sánchez. "No som germanetes de la caritat", assegura un membre del Govern en ser interrogat sobre si ERC mantindrà el suport que fins ara ha donat al PSOE. De fet, poc després de saber-se la decisió d'avançar eleccions a Catalunya, la vicepresidenta María Jesús Montero ha anunciat que el govern espanyol renuncia a presentar pressupostos.
Pel que fa a la gestió de Govern, la sequera apareix ara mateix com el principal conflicte, un entrebanc que Aragonès confia driblar amb la convocatòria electoral. Després d'assumir durant els darrers mesos els greus problemes provocats per la falta d'aigua, ERC es podrà estalviar el desgast d'un estiu amb noves restriccions que afectaran nombrosos sectors de manera molt important, des de pagesos fins al sector turístic, però també els ciutadans en la seva vida quotidiana. El govern d'Aragonès podrà escapar d'unes mesures que haurà d'adoptar igualment, a través de decrets, però ja com a govern en funcions.