El president de la Generalitat, Pere Aragonès, tindrà a partir del dimecres 22 de desembre la facultat de poder convocar anticipadament noves eleccions a Catalunya. La potestat se li atorga tot just un any després de la convocatòria automàtica dels comicis celebrats el passat 14 de febrer. Així doncs, set mesos després d'haver estat investit president, Aragonès ja disposarà d'una de les atribucions inherents a càrrec seu, tot i que encara que no és aplicable. I és que, per poder convocar eleccions anticipades, ha d'haver transcorregut un any des de la finalització de l'anterior legislatura.

Certament, l'article 75 de l'Estatut estableix que el president de la Generalitat, "amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva responsabilitat exclusiva, pot dissoldre el Parlament" i convocar anticipadament eleccions, tot i que puntualitza que aquesta facultat no pot ser exercida "si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment”. Concretament, el 21 de desembre de 2020, Aragonès, aleshores vicepresident del Govern en funcions de president substitut després de la inhabilitació de Quim Torra, va signar el decret de convocatòria de comicis, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), per la qual cosa, aquest dimecres 22 de desembre, l'avui president ja podrà convocar anticipadament eleccions.

Moció de confiança a mig mandat?

L'acord d'investidura que van tancar ERC i la CUP contempla que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança a mitja legislatura, el 2023. Quan arribi el moment, el president haurà de calcular si compta amb prou suports per tirar endavant la legislatura. La moció de confiança serà, com els pressupostos han estat, una prova de foc. I és que, si se celebra, coincidirà amb les eleccions municipals i, si no s'avancen, també amb les generals. Per tant, pot fer trontollar el govern i perjudicar les aspiracions del partit d'Aragonès als comicis municipals i generals. En aquest sentit, aquest diumenge Eulàlia Reguant ha advertit, durant l'Assemblea Nacional que ha celebrat la CUP, que el president Aragonès avui "no superaria una moció de confiança en polítiques d'esquerra i independentistes" i ha titllat els seus primers mesos de govern com a "vodevil autonomista que no va enlloc”. 

Malgrat tot, el 'no' de la CUP als pressupostos catalans ha deixat en l'aire la vigència del compromís d'haver de superar una moció de confiança a mig mandat, ja que ha de ser ratificat o denegat en les converses que han de mantenir els cupaires amb ERC per avaluar el seu paper a partir d'ara. 

Per acabar-ho de reblar, recentment, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va demanar que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, se sotmeti a una moció de confiança el 2023. Sobre aquest punt, Borràs va recordar que "els acords s’han de complir i que aquest mecanisme estava previst en l’acord d’investidura que van signar els cupaires i ERC al començament de la legislatura". També va afirmar que caldrà replantejar la legislatura si es considera que els acords ja no estan vigents. “És un compromís molt ferm que t’interpel·la, per tant, espero que tothom tingui aquesta mateixa concepció del que vol dir fer política, que és complir allò que has acordat, el compromís que has adquirit”. Per contra, el president Aragonès no hi està d'acord i creu que s’ha d’avaluar en pròximes reunions si cal dur a terme la qüestió de confiança.

 

Imatge principal: El president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una intervenció a la manifestació de Som escola/ Montse Giralt