Satisfacció de Pere Aragonès després de la conferència de Carles Puigdemont a Brussel·les per presentar les seves condicions per negociar la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. El cap de l'Executiu s'ha reunit aquesta tarda amb el seu homòleg andorrà, Xavier Espot, al Palau de la Generalitat, i a la conferència de premsa posterior a la seva trobada ha tret pit de la seva "aposta per la negociació política per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat" des que va assumir la presidència de Catalunya. "Celebro la coincidència en el plantejament que ha expressat el president Puigdemont, tant en els objectius com en l'eina, que és la negociació", ha insistit Aragonès subratllant que aquest dimarts Puigdemont s'hagi sumat a la via de la negociació, coincidint amb el que ha defensat el Govern d'Aragonès des del 2021 i el seu partit, Esquerra Republicana, que sempre ha fet bandera del diàleg. 

Anant més enllà, Aragonès ha demanat al president Puigdemont que davant aquestes coincidències, cal coordinació: "És una obvietat: si coincidim i ens coordinem, tindrem molta més força per aconseguir aquests objectius tan aviat com es pugui". El president de la Generlaitat ha recordat els catorze diputats independentistes al Congrés, set d'ERC i set de Junts, assenyalant que no només dependrà de la seva força, ja que Pedro Sánchez necessita els vots dels catorze diputats si es vol mantenir a La Moncloa, sinó de com s'articula: "Si ho fem de forma coordinada podrem avançar molt més i molt més ràpid", ha insistit. 

"Oportunitat d'or" per l'independentisme a Madrid 

Les paraules d'Aragonès coincideixen amb el que ha expressat aquest migdia la portaveu del seu executiu, Patrícia Plaja, pocs minuts més tard que acabés el parlament de Puigdemont a Brussel·les i que ha estat seguida amb atenció a Palau. I des del Govern han volgut beneir el contingut de la conferència, Pere Aragonès ha tret pit afirmant que "des del primer dia" ha apostat per la negociació amb el govern espanyol com a "via més efectiva per avançar cap a la resolució del conflicte polític". "Els objectius expressats per Puigdemont coincideixen de ple amb els que té assenyalats el president des del primer dia", assegurant que no només són compartits sinó "gairebé idèntics". Així, ha celebrat que Junts i Puigdemont s'hagin decantat, "ara sí", cap a la via de la negociació, fet que ha descrit com una "oportunitat d'or perquè l'independentisme uneixi forces i forci el govern espanyol cap a l'amnistia i l'autodeterminació", reclamant també aquesta coordinació entre Junts i ERC a Madrid.  

Protecció de la llengua a Andorra i Catalunya 

Tot i que el dia ha quedat marcat per la conferència a Brussel·les, en la reunió entre Aragonès i Espot, els dos polítics han comentat diversos reptes comuns entre els dos territoris que van des de la dificultat per accedir a un habitatge de lloguer assequible, la transició ecològica en la lluita contra l'emergència climàtica i també el foment de la llengua catalana. En aquest sentit, l'andorrà ha explicat la polèmica per la decisió del seu govern d'exigir coneixements bàsics de català per donar o renovar el permís de residència als estrangers que viuen al Principat, una idea que va generar polèmica entre els empresaris del país. Espot ha volgut contextualitzar la iniciativa, recordant que es tracta d'un esborrany d'un projecte de llei que encara no ha entrat a tràmit parlamentari, però sí que ha reivindicat que el programa del seu partit en les darreres eleccions generals ja portava la necessitat d'una nova norma de la llengua. Així, la prova per garantir el nivell de català "només és una mesura entre molts altres elements que es contemplen" i que el nivell d'exigència que reclama "no és insuperable". El que vol aconseguir Espot és que un ciutadà que vulgui residir al Principiat pugui dialogar amb la llengua pròpia del país. "El que es tracta és de fomentar l'ús social de la llengua i no posar traves a l'activitat econòmica". Aragonès ha recordat que una mesura així no seria possible a Catalunya, ja que les competències d'estrangeria no són de la Generalitat i que l'Estat forma part de la Unió Europea, amb les restriccions que això suposa.