La modificació de la Llei de la llengua oficial que prepara el Govern d'Andorra ha generat discrepàncies entre els diferents actors polítics i econòmics del país. La mesura, que planteja exigir un nivell mínim de català per poder obtenir o renovar el permís de residència i treball, ha estat rebuda amb escepticisme per part de la patronal, que considera que pot ser un fre a l'arribada de mà d'obra. Segons informa el Diari d'Andorra, la CEA, la Confederació Empresarial Andorrana, ha manifestat que comparteix el neguit per l'increment de treballadors que no atenen en la llengua oficial, però també ha demanat que la mesura s'apliqui de manera que no sigui un "fre per trobar mà d'obra".

En aquest sentit, la proposta de la CEA és que el requisit no sigui per a la primera autorització d'Immigració, sinó a partir de la primera renovació, que es demana al cap d'un any d'instal·lar-se al país. Si l'exigència es fa des del principi, la CEA considera que sí que pot ser un fre a l'hora de trobar mà d'obra.

L'opinió és compartida per la Unió Hotelera, que representa el sector turístic. El seu director, Jordi Pujol, ha afirmat que "ens sembla bé i lògic que s'exigeixi un mínim de català", i que "això ajudarà a tenir un servei de qualitat". No obstant això, Pujol també ha afegit que "seria millor fer-ho en la primera renovació, perquè si no es pot convertir en un filtre perquè només vinguin catalans". En aquest sentit, ha deixat clar que "el més important és la formació". En una línia similar s'ha expressat el portaveu de l'associació Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, qui ha afirmat que "estem d'acord que s'exigeixi un nivell mínim", nega que això sigui un problema per l'arribada de treballadors. "No serà un fre per a l'arribada de treballadors, però s'ha de garantir la formació", ha dit.

Pel vessant polític, tant Concòrdia com el PS defensen la mesura. Des de Concòrdia posa especial atenció en el fet que "protegir el català és protegir la identitat andorrana", i consideren que s'ha d'aconseguir fer efectiva la llei aplicant, per exemple, més sancions quan es detectin incompliments en rètols o menús dels restaurants. La consellera socialdemòcrata Susanna Vela va deixar clar que "no serà culpa d'això el problema de la mà d'obra, sinó dels salaris insuficients i dels preus de l'habitatge". En aquest sentit, ha afegit que "si volem oferir qualitat també passa perquè la gent estigui formada", i va considerar que "s'exigeix un nivell mínim, però l'objectiu ha de ser que els empresaris també ho vegin com un incentiu i motivar els treballadors a seguir aprenent".

El pla d'Andorra: exigir un nivell A2 de català als nous residents

A partir del 2024, les persones que vulguin obtenir o renovar el permís de residència a Andorra hauran d'acreditar un coneixement mínim de català. El govern andorrà prepara una nova llei de la Llengua Oficial on s'inclourà l'obligatorietat de tenir nocions bàsiques de català. El mateix executiu andorrà ha remarcat en declaracions a Segre que el nivell exigit serà "molt bàsic". Concretament, es demanarà un nivell inferior a l'A2. Qui no pugui acreditar aquest nivell podrà fer un curs de 30 hores en qualsevol centre acreditat al país. 

La nova regulació implica diversos ministeris: Cultural, Educació i Interior. Tot plegat perquè la nova llei de la Llengua Oficial comporta reformes també en la llei d'Immigració. La nova legislació cerca que tots els residents a Andorra pugui expressar-se, mínimament, en català. Es calcula que unes 3.000 persones renovaran els seus permisos de residència l'any que ve i hauran de complir aquest nou requisit.