De certeses, si és que n’hi havia, ja no en queden. Les reunions al Palau de Pedralbes han servit de ben poca cosa. L’independentisme ha començat el nou curs polític com va acabar l’anterior: dividit i fracturat. El juliol era la suspensió de Laura Borràs i ara ho és el debat estratègic entre el diàleg i la confrontació. Des del 2017 està desorientat, descol·locat, sense acabar de consensuar quin és el millor camí per intentar avançar. Els retrets no han parat de volar entre els quarters generals d’ERC i Junts per Catalunya. I la celebració de la Diada va servir per a visualitzar aquestes diferències que posen fins i tot en perill el futur del Govern. En aquest context arriba el president Pere Aragonès al debat de política general al Parlament de Catalunya aquesta setmana. I quan acabi el ple començarà la commemoració del cinquè aniversari del referèndum de l’1-O. Serà un termòmetre de l'estat de la relació.
El debat de política general s’ha hagut de condensar en dues jornades maratonianes a conseqüència del judici de la diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, al Tribunal Suprem per no respondre a les preguntes de Vox. El gruix del ple —el primer que no estarà presidit per Laura Borràs— tindrà lloc aquest dimarts, amb la compareixença del president Pere Aragonès i el debat amb els grups parlamentaris. El cap del Govern respondrà individualment als grups parlamentaris i això farà que la sessió s’allargui fins a gairebé la matinada. Divendres serà el torn de debatre i votar les desenes de propostes de resolució que presentin els diferents partits. Caldrà veure si l’independentisme és capaç de consensuar un text de mínims en el terreny nacional.
S’ha intentat rebaixar el to, però durant els últims dies no s’ha signat una treva. Aquest mateix cap de setmana hi ha hagut les últimes mostres. Dissabte, en una entrevista a l’ACN, Oriol Junqueras avisava els seus socis que poden assumir “totes les responsabilitats” i governar en solitari si cal. El president d’ERC també retreia que el conseller Jaume Giró vulgui negociar els pressupostos amb el PSC. Al cap de poques hores, Laura Borràs criticava en una entrevista al diari Ara que “amb aquest Govern no s’avança cap a la independència”. Novament, la presidenta de Junts per Catalunya i presidenta suspesa del Parlament insistia que “s’ha de complir l’acord de Govern” i no tancava la porta a la sortida de l’executiu.
Proposta per a l’autodeterminació
El debat de política general arrencarà amb el discurs del president Aragonès, que es preveu que s’allargui més d’una hora i mitja. Allà, el cap de l’executiu hi presentarà una “proposta àmplia per a l’autodeterminació” de la qual encara no se’n coneix gairebé res. Aragonès només ha avançat que vol ser una iniciativa que no només aplegui els independentistes, sinó “tots els demòcrates”, ampliant el focus a l’espai sobiranista. Els republicans, però, no es mouen de la seva aposta de legislatura: la taula de diàleg, on volen arrencar l'autodeterminació i l'amnistia. I voldran que el debat tingui un marcat accent social en un context de pujada de preus desbocada. No debades, aquest mateix dijous, en ple recés al Parlament, es coneixerà la nova dada de l’IPC. Aragonès anunciarà un paquet de mesures anticrisi per 300 milions d'euros.
Mentrestant, Junts per Catalunya manté la consulta prevista per l’octubre per a preguntar a les seves bases sobre la continuïtat al Palau de la Generalitat. Insisteixen a suspendre l’acció de l’executiu en l’eix nacional i asseguren que en el debat de política general “s’ha de poder visualitzar quin és el rumb polític que segueix el Govern”. Esperen algun gest d'Aragonès. Són tres els principals retrets que fan: la manca de coordinació al Congrés dels Diputats, la manca de fiscalització de la taula de diàleg (de la qual continuen sense formar-ne part) i la manca d’una “direcció estratègica”, un estat major amb el conjunt de l’independentisme com el que va fer possible el referèndum de l’1-O. Previsiblement no obtindran la resposta esperada.
I la CUP s’ho mira tot des de la barrera, des de fora del Govern, amb certa perplexitat. Els anticapitalistes actuen d’oposició i denuncien que darrere d’aquestes “picabaralles” i “pugnes de poder” només s’hi amaguen “la manca de propostes i valentia”. Durant els últims dies fins i tot han amenaçat de deixar caure l’executiu. “Si no són part de la solució són part del problema, i aquest govern és ara mateix part del problema. Si convé, els hem de fer fora”, advertia el portaveu nacional cupaire Edgar Fernández ara fa deu dies a l’escola d’estiu del partit. Tot un avís a navegants.
L’oposició hi suca pa
El Govern es baralla i l’oposició aprofita per posar el dit a la nafra. Aquest diumenge, durant la Festa de la Rosa a la Pineda de Gavà, Salvador Illa va erigir-se en l’alternativa davant d’un executiu “dividit, enfrontat i paralitzar”. El primer secretari del PSC i cap de l’oposició s’aferrava al cinquè aniversari de l’1-O per a burxar: “Convido la societat catalana a reflexionar per no repetir errors. Reflexionar per avançar, no per anar cap enrere, i per buscar el camí del retrobament”. Un gest més estèril ha estat el d’Alejandro Fernández, líder del PP català, que ha avançat una de les seves propostes de resolució: que el president Pere Aragonès se sotmeti a una moció de confiança.
Més enllà de l’autodeterminació
El debat de política general anirà molt més enllà del rumb nacional del Govern. Els grups parlamentaris podran presentar-hi fins a quinze propostes de resolució cadascun. ERC ja ha avançat que vol defensar-hi el model fiscal català, basat en la redistribució, després que Andalusia hagi anunciat la supressió de l’impost de patrimoni i hagi fet una OPA a les grans fortunes catalanes. O els comuns, que com ha avançat Jéssica Albiach en una entrevista a Nació Digital volen reiterar la condemna del Parlament a l’”apartheid” d’Israel sobre la població palestina. Una nova resolució que arriba després que la consellera Victòria Alsina hagi assegurat en un viatge oficial al país hebreu que el posicionament de la cambra no representa el conjunt de la societat catalana. Un ple que serà tot un calaix de sastre.