Josep Rull va ser elegit president del Parlament just fa un any. Després de setmanes de múltiples especulacions amb l'actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler (PSC); l'exconseller d'Interior Joan Ignasi Elena (ERC); i Anna Erra (Junts) com els noms que, aleshores, sonaven amb més força, Junts per Catalunya, ERC i la CUP van arribar a un acord a última hora perquè fos un ex pres polític i exconseller qui representés la segona institució més rellevant de la nació catalana. Tot i que l'independentisme no sumava una majoria absoluta, el PP i Vox van rebutjar donar suport a la candidata del PSC, l'actual portaveu del Govern, Sílvia Paneque, mentre que els Comuns van presentar la seva pròpia candidata, Susanna Segòvia.
Rull ha portat estabilitat a la presidència del Parlament, després que l'anterior legislatura fos més que complicada, amb fins a tres presidentes en funcions de la cambra catalana (Laura Borràs, Alba Vergés i Anna Erra) per la pèrdua de l'escó de l'expresidenta Laura Borràs per la sentència condemnatòria del cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Rull està ben valorat per la gran majoria de grups polítics a la cambra catalana, exceptuant Vox i Aliança Catalana, i és que ha buscat potenciar la figura institucional del president del Parlament.
Contrapès d'Illa
Més enllà d'això, Rull ha buscat fer de contrapès al discurs "desnacionalitzador" que des de Junts per Catalunya consideren que fa el president de la Generalitat, Salvador Illa. Per això, en la seva majoria de discursos apel·la a la nació catalana i a elements històrics del catalanisme polític i cultural. Un bon exemple és com va respondre en català a una carta de la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, o ha apostat per plantar una senyera de 54 metres quadrats en un pal de 25 metres d'alçada davant del Parlament (encara està en construcció). La Mesa la qual presideix també ha portat al Parlament la commemoració del desè aniversari del 9-N o ha instaurat per primer cop el tió i el caganer per Nadal, juntament amb la recuperació de la cantada de nadales. Un altre exemple són les reunions amb els exiliats, com el president Puigdemont, l'exconseller Lluís Puig o l'exexiliat Ruben Wagensberg.
Discursos d'odi
Un altre dels elements pels quals s'ha caracteritzat Josep Rull com a president del Parlament és amb els discursos d'odi. Amb l'augment de forces populistes com Vox i Aliança Catalana, Rull ha hagut de tractar a fons aquesta qüestió canviant d'estratègia. Mentre que inicialment apostava per tallar la paraula als diputats que emetessin discursos d'odi, ara els permet seguir amb l'objectiu d'evitar la victimització dels diputats d'aquestes forces. En les seves declaracions, de fet, acostuma a fer menció de "rebel·lar-se" contra els discursos d'odi als nouvinguts, com per exemple durant el centenari del naixement de Paco Candel.
De fet, encara estan estudiant la forma d'afrontar aquests discursos i, per això, va rebre una delegació del parlament del land alemany de Baden-Württemberg, on la ultradreta hi té presència a través de sis diputats d’Alternativa per Alemanya, que han utilitzat el parlament com a trampolí pels seus discursos racistes. El seu sistema consisteix precisament a deixar acabar les intervencions, sense interrompre'ls (com es fa ara mateix a la cambra) per després analitzar-la, si així ho demana algun grup parlamentari o de la Mesa en una comissió específica.. Per aquest motiu, també va reunir-se amb l’exvicepresident del Tribunal Europeu dels Drets Humans, l’andorrà Josep Casadevall.
81.000 km, 152 municipis visitats i 482 actes
Josep Rull també ha recorregut gran part del país durant aquest primer any, amb actes diaris i amb assistència en festes emblemàtiques, com les comparses de Vilanova i la Geltrú. Segons un dossier del seu gabinet traslladat a la premsa, Rull ha recorregut fins a 81.000 quilòmetres, ha visitat 42 comarques, l'Aran i 152 municipis, ha realitzat 157 audiències al Parlament, 482 actes externs i 52 d'institucionals i ha presidit 24 sessions plenàries. Ha visitat ajuntaments, consells comarcals, diputacions, fires, festes tradicionals, diades castelleres, festes majors, ha inaugurat pavellons, consultoris i ha protagonitzat trobades empresarials i visites a empreses. També ha visitat universitats, fundacions, centres d'investigació o entitats del tercer sector.
Així mateix, Rull ha apostat per internacionalitzar el Parlament amb l'objectiu d'intercanviar experiències legislatives i intensificar les relacions. El president de la cambra catalana s'ha reunit amb 14 ambaixadors i cònsols acreditats a Barcelona, a més de la recepció d'una quarantena de representants consulars amb motiu del Dia d'Europa. També ha dut a terme 8 audiències i recepcions a delegacions de parlaments estrangers i ha visitat altres cambres, com Gal·les, el Regne Unit, Andorra o el Quebec, amb qui, precisament, ha reactivat les relacions bilaterals per afrontar la identitat nacional. Rull, el passat febrer, també va visitar el parlament basc i es va reunir amb el lehendakari Pradales per tal d'enfortir la "complicitat històrica" entre nacions.
Acord amb els treballadors, pla de descarbonització i reducció dels tràmits
Una de les carpetes calentes que va assumir la nova Mesa del Parlament presidida per Rull és el conflicte amb els treballadors per les primes de jubilació. El passat novembre les dues parts van arribar a un pacte per suprimir-la de forma progressiva fins al 2050, estalviant-se 8,1 milions d'euros, però activant el pla de pensions i els plusos de productivitat.
Així mateix, un dels objectius que també s'ha fixat Rull durant aquest mandat és la de reduir els terminis de les lleis al Parlament i fer els mecanismes més àgils per a les compareixences. "Hem de buscar tots els mecanismes per tal que el Parlament acabi sent el batec real de com és el país", deia el passat novembre. Rull, juntament amb la Mesa, han detectat que s'impulsen pocs projectes de llei per part de governs de tots els colors i "s'abusa massa" dels decrets llei, tal com diu el Consell de Garanties Estatutàries. "Si el Parlament no és flexible, el que esdevé al país i al món ens passarà per sobre", reflexionava Rull.
Finalment, el president del Parlament també ha impulsat un pla d'acció climàtic fins al 2030 que ha d'aplicar l'edifici de la cambra catalana. L'objectiu és aconseguir un edifici neutre de carboni, amb un pla de desplaçament d'Empresa per tal de conèixer i canviar els hàbits dels seus treballadors i fins i tot diputats. També busca l'electrificació del 100% de la flota de vehicles, ampliar les estacions de recàrrega de vehicle elèctric i facilitar, encara més, l'ús dels carregadors elèctrics. Les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle del Palau del Parlament durant el 2023 van ser de 177 tones de CO2 equivalents tenint en compte només les emissions associades directament a l'activitat de la institució.