“L’aforament no implica que es miri cap a un altre costat si es té coneixement d’algun indici delictiu que afecta una persona aforada”. Dur al·legat de la Fiscalia Anticorrupció per oposar-se a la sortida de presó de Santos Cerdán. El fiscal Alejandro Luzón ha presentat un escrit al Tribunal Suprem, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, rebutjant que el jutge Leopoldo Puente alliberi l’exsecretari d’Organització del PSOE, que està en presó preventiva a Soto del Real des del 30 de juny i que el passat 8 de setembre va sol·licitar la seva posada en llibertat. “Un escrit de contingut parcialment extrajurídic, trufat d’impertinents consideracions polítiques i obertament especulatiu i en el qual es conjectura sobre l’existència de suposades irregularitats”, denuncia el Ministeri Fiscal sobre la petició que van formalitzar els advocats Benet Salellas i Jacobo Teijelo. “S’estableixen comparacions amb altres procediments que cap relació guarden amb el present, se cita jurisprudència inaplicable al cas, s’atribueixen gratuïtament intencions espúries a la unitat policial, a la Fiscalia Anticorrupció i al mateix magistrat instructor a qui es retreu fer un ús instrumental del dret i, en definitiva, ve a desqualificar globalment una instrucció que només podem qualificar, fins a la data, de modèlica”, rebla.
Per justificar la necessitat que Santos Cerdán continuï en presó preventiva, la Fiscalia argumenta que, si fos posat en llibertat, l’exsecretari d’Organització del PSOE podria “continuar relacionant-se amb altres persones responsables dels pagaments efectuats per les adjudicacions manipulades”, que encara estan “pendents d’identificar” i, per tant, “encara té” capacitat per “alterar i ocultar proves i condicionar a testimonis o investigats en un procediment de gran complexitat”. A més, subratlla la “gravetat dels delictes comesos per l’organització criminal” i el seu “paper director” i s’escuda en “l’inicial estat de la investigació referent a ell, amb diligències probatòries avançades, però que encara no han estat practicades”. Davant de tot això, retreu a la defensa de Santos Cerdán que no aporti “arguments nous”, que no acrediti els “incomptables trencaments de garanties denunciats que vindrien a dibuixar un procediment catastròfic” i que faci la petició “sense que s’hagi produït cap fet rellevant” en la instrucció de la causa.
“Res del que en aquesta causa especial s’investiga concerneix fets aliens a la imputació de Santos Cerdán ni constitueix una mena de prospecció o inquisició general sobre la seva conducta passada amb relació a qualssevol eventuals comportaments diversos que pogués haver protagonitzat”, prossegueix el fiscal. “Els fets que s’imputen a Santos Cerdán estan perfectament delimitats i es refereixen a la seva intervenció, en connivència amb José Luis Ábalos i Koldo García, en una trama per obtenir comissions a partir de l’adjudicació d’obres públiques a diferents empreses”, recalca. Així mateix, recorda “l’insistent interès” de Santos Cerdán en “determinades obres que han estat presumptament manipulades” i que són “precisament” aquelles sobre les quals ell “deuria” determinades quantitats a Koldo i a Ábalos.
Els àudios “no han estat manipulats ni tractats”
En un altre passatge de l’escrit, el fiscal respon els dubtes que va expressar Benet Salellas i Jacobo Teijelo sobre la fiabilitat dels enregistraments de Koldo García que són la base de l’informe de la Guàrdia Civil que va conduir a la imputació de Santos Cerdán. “No existeix cap dubte [que] van ser intervinguts prèvia autorització judicial al domicili de Koldo García i que no han estat manipulats ni tractats”, al·lega l’escrit. I recorda que també existeixen missatges de WhatsApp amb un “contingut, intervinents i dates” que “encaixen perfectament amb les converses gravades”.
“Els enregistraments apareixen complets, sense salts ni supressions, s’estenen al llarg de diversos anys, són en la major part dels casos inequívoques i apareixen relacionades amb un altre abundant material documental”, reitera el fiscal. Al·ludeix a converses de WhatsApp mantingudes per Koldo García amb José Luis Ábalos, Santos Cerdán, Javier Herrero (que era director general de Carreteres), Isabel Pardo de Vera (que era presidenta d’ADIF) i diferents empresaris. “Tot això facilita no només la identificació dels intervinents, sinó també el coneixement dels necessaris antecedents, situació o emplaçament de les converses i, amb això, la seva adequada interpretació”, insisteix.
Així mateix, utilitza la ironia per desacreditar l’argumentació de la defensa de Santos Cerdán. “És comprensible l’afany de la representació de l’investigat a desacreditar les converses gravades, en vista del seu alt contingut incriminatori”, esgrimeix. I planteja una bateria d’interrogants sobre la raó de la seva impugnació: “Són incomplets? Estan descontextualitzats? No es reconeix la intervenció de Santos Cerdán en ells? No es van produir? Són reals, però van ser il·lícitament obtingudes? No les va gravar Koldo García o sí que ho va fer, però seguint instruccions de la Guàrdia Civil? Les va gravar potser la mateixa força policial o bé les va manipular després?” pregunta. “Suposem que en ulteriors fases del procediment la defensa de Santos Cerdán decidirà per quin d’aquests camins que successivament i simultàniament explora desitja continuar transitant”, postil·la.