Catalunya ha obert portes a la 61a edició de la Biennal d’Art de Venècia amb Paper Tears, la instal·lació creada per Clàudia Pagès i seleccionada per l’Institut Ramon Llull per representar el país a la gran cita internacional d’art contemporani. El projecte, inaugurat aquest dijous als Docks Cantieri Cucchini de San Pietro di Castello, combina llums led, làsers, drons, so, imatge i dramatúrgia en una proposta immersiva que utilitza l’aigua com a fil conductor per revisitar cinc segles d’història. A través d’aquesta “filigrana” escènica i visual, l’obra posa el focus en els boicots, les neteges ètniques i les continuïtats entre les estructures de poder del passat i del present. La instal·lació es podrà visitar fins al 22 de novembre.

Pagès ha explicat en declaracions a l’ACN que les marques d’aigua tenen una naturalesa especialment suggeridora perquè, a diferència dels textos legals o dels documents escrits, “existeixen en negació” i només es fan visibles quan se situen a contrallum. Aquesta idea és precisament el centre conceptual de Paper Tears, que parteix d’un arxiu de filigranes conservat al Museu Molí Paperer de Capellades. L’artista ha seleccionat marques d’aigua del segle XV que són projectades mitjançant quatre làsers dins de l’espai expositiu. La instal·lació es completa amb diverses pantalles LED fixades magnèticament sobre una gran estructura metàl·lica de deu metres de longitud, dissenyada específicament per a l’obra. La forma recorda una half pipe de monopatí i està pensada perquè l’espectador recorri l’espai des de diferents angles i línies de visió.


Pagès explica que ha treballat amb drons per captar el territori des de múltiples perspectives. “És una videoinstal·lació amb so i llum, tot sincronitzat, i està pensat com una espècie d’opereta on entres”, resumeix l’artista. L’obra també connecta aquests elements visuals amb episodis històrics com l’expulsió dels musulmans, que fins aleshores havien estat productors de paper, un fet que va impulsar la importació de paper des d’Itàlia. La instal·lació també incorpora referències a la colonització d’Amèrica.

Les imatges d’aigua que apareixen a la instal·lació han estat enregistrades en diversos punts vinculats al patrimoni hidràulic i paperer de Catalunya, com l’Aqüeducte del Pont Nou de Sant Pere de Riudebitlles, els Gorgs del Diable d’Orpí, Les Deus de Mediona de Sant Quintí de Mediona i La Bassa de Capellades. Pagès explica que fa tres anys que treballa en el projecte de les marques d’aigua i que va decidir mantenir-lo en pausa perquè tenia clar que l’obra havia d’acabar exposant-se a Venècia, una ciutat que defineix com “la ciutat de la marca d’aigua”. En aquest sentit, recorda també que el poeta i premi Nobel Joseph Brodsky va escriure la seva obra Marca d’aigua inspirant-se precisament en Venècia.


Presència catalana a la Biennal

La instal·lació Paper Tears forma part del pavelló Catalonia in Venice, impulsat per l’Institut Ramon Llull dins la Biennal de Venècia. La directora de l’organisme, Anna Guitart, ha reivindicat la importància de mantenir la presència catalana a Venècia “com fem des del 2009” i ha destacat que Pagès és “una de les artistes catalanes amb més projecció internacional”. L’art català, però, també té protagonisme enguany al pavelló espanyol, representat per Oriol Vilanova amb l’obra Los restos, una instal·lació construïda a partir d’un arxiu de més de 50.000 postals. “Nosaltres no hi tenim res a veure, però estem feliços i el felicitem, perquè és un pavelló esplèndid i ha fet molt bona feina”, ha afirmat Guitart, que considera que aquesta doble presència “també és indicativa del moment artístic català”.