L’exdiputada de la CUP a l’exili, Anna Gabriel, ha exposat en una carta a la militància que “ens necessitem organitzades i determinades però essent part d’una resistència àmplia”. “Ens necessitem sabent que la llibertat és no tenir por, però sent conscients que la por ha avançat, i que cal treballar-la per fer-la petita”.

Gabriel ha detallat que “tenim un país que ha patit molt” i reconeix que això “i altres factors, han fet que no només hagi crescut molt el suport a l’exercici de l’autodeterminació i a la construcció d’una República independent sinó que hi hagi importants sectors populars que rebutgen aquesta mateixa idea”.

La cupaire ha comentat que “no és només que no haguem estat capaces d’explicar encara prou clarament que el nostre projecte de República és un projecte plural i coral” sinó que exposa que “hi ha intervingut la por a la incertesa, incentivada pel Poder en majúscules”.

“Cal que ens escoltem molt més”, ha instat. “L’independentisme necessita prestar més atenció a les necessitats reals de la gent, escoltar molt més” i ha afegit que “només així assolirà la força necessària per superar totes les barreres que ens separen de poder exercir els nostres drets, les nostres sobiranies, i la nostra autodeterminació amb plenitud”.

Gabriel ha subratllat que tota acció que s’emprengui “ha de partir de les necessitats col·lectives, de la necessitat de reaccionar de forma col·lectiva i de la necessitat de construir de forma col·lectiva”.

“Les cartes i els missatges m’han acompanyat des del primer dia”

Sota el títol "Ens tornarem a veure", la cupaire ha reconegut des de Ginebra però que a l’exili "no hi tinc el moviment polític en el que he militat durant tants anys, no hi tinc casa meva, ni les quotidianitats nostres”. Malgrat tot, ha posat èmfasi, citant Galeano en què “queixar-se per l’absència de segons què quan ens han fet desaparèixer tantes persones dignes i lluitadores, és com faltar el respecte al patiment”.

Gabriel ha remarcat també que ha rebut moltes mostres de solidaritat “moltes més de les que mai m’hauria imaginat”. “Les cartes, els detalls, les visites o els missatges m’han acompanyat des del primer dia. I també acompanyen cada dia als de casa”. I ha ressaltat que “no em cansa res del que m’arriba, no s’ha de tenir por a molestar”.

L’exdiputada també ha aprofitat aquesta carta a la militància per recordar que “després de molts anys de feina i militant hagués tornat com tocava, com volia, a la base”. I ha afegit que “això m’ha dut a voler que siguin les portaveus, les estructures decisòries de la CUP, les que posin veu a tot el que vulguem dir”. L’escrit conclou amb un “cuideu-vos”.