Una comunicació digital. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha alertat 150 membres dels comitès de drets humans i de seguretat del Parlament Europeu i de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa de la possible implicació del CNI als atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, especialment pel que fa a les connexions amb l'Imam de Ripoll. Ho va fer la setmana passada mitjançant una mena de correu electrònic on es concretava que "l'objectiu d'aquesta comunicació és expressar la preocupació per les noves revelacions sobre el suposat paper de les autoritats espanyoles en l'atemptat terrorista islamista del 17 d'agost del 2017 perpetrat a Barcelona, que va provocar la mort de 16 persones de vuit nacionalitats diferents (Austràlia, Bèlgica, EUA, Canadà, Alemanya, Portugal, Espanya)".
La comunicació s'ha fet pública aquest dimecres, "pel dret a la veritat de les víctimes i de tot el poble català". En el missatge de l'ANC també és precisa com "malgrat els esforços fets pels familiars de les víctimes i diverses organitzacions catalanes, fins ara no s'ha pogut investigar la implicació dels cossos de seguretat espanyols en aquests fets, ja que les autoritats espanyoles continuen negant l'accés a tota la informació reservada". L'entitat ha recordat que tot i els "indicis i proves existents, el març del 2017 la iniciativa dels partits catalans de crear una comissió parlamentària d'investigació sobre els atemptats i sobre els vincles entre el CNI i la cèl·lula terrorista va ser rebutjada per tots els grans partits polítics espanyols al Congrés dels Diputats".
La comunicació digital de l'ANC per membres del Parlament Europeu i del Consell d'Europa sobre el vincle del CNI amb el 17-A / Assemblea
L'Assemblea ha criticat que "en fer això, es continuen bloquejant tots els esforços per aclarir aquests tràgics fets". "Això constitueix, en realitat, una vulneració del dret a la veritat dels familiars de les víctimes, i de tota la societat, establint un precedent molt perillós i alarmant a Europa pel que fa als drets civils". En aquesta línia, la mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts presentar una denúncia a Fiscalia perquè s'investiguin els fets que es desprenen de les declaracions de l'excomissari José Manuel Villarejo, on assegurava que la intel·ligència espanyola no va actuar en els atemptats per fer "un petit ensurt a Catalunya".
De fet, l'ANC ha recordat als membres interpel·lats amb l'esmentada comunicació digital que "Villarejo, actualment investigat per delictes greus contra partits polítics espanyols i serveis secrets, va declarar davant el jutge d'instrucció que els atemptats terroristes del 2017 van ser autoritzats per l'agència d'intel·ligència espanyola per 'espantar Catalunya' poques setmanes abans del referèndum d'independència de l'1 d'octubre". Si bé l'entitat no esmenta això, l'excomissari va tornar a insistir en aquesta idea: "Probablement, la intenció en absolut era provar un atemptat, però si provocar una sensació de risc perquè Catalunya sentís la necessitat de la protecció de l'Estat".
Finalment, l'Assemblea ha fet servir l'hemeroteca per assenyalar que "la premsa espanyola i catalana ha fet públic com el cap de la cèl·lula terrorista, Abdelbaki Es Satty, no només havia estat en contacte amb els serveis secrets espanyols, sinó que també era informador de la policia espanyola fins just abans dels atemptats terroristes". "En una línia semblant, val a dir que l'exministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel García Margallo, va declarar públicament un mes abans de l'atac que 'a mitjans d'agost hi haurà fets a Catalunya'", ha afegit l'entitat en el missatge remès a 150 membres tant del Parlament Europeu com del Consell d'Europa.
Aquest moviment de l'ACN arriba una setmana després de l'ofensiva a Europa de Junts, ERC i EH Bildu sobre la qüestió. Els eurodiputats van enviar cartes al comissari de Justícia, Didider Reynders, i a tots els membres de l'Eurocambra denunciant que les autoritats espanyols es neguen a investigar les circumstàncies de l'atemptat del 17-A. Així, van demanar a la Comissió Europea i al mateix Parlament Europeu, com a garants dels drets fonamentals dels ciutadans europeus, "una investigació exhaustiva" de les revelacions de l'excomissari.