Quins són els límits, els marges i les normes de joc que imposa la Constitució a l’hora d’aprovar una llei d’amnistia? El govern espanyol no vol ni sentir a parlar de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i repeteix per activa i per passiva que no entra dins del marc de la carta magna espanyola preguntar als catalans sobre la independència del seu país. Però en els últims dies han deixat de posar tanta mala cara quan sona la paraula ‘amnistia’. És molt i molt complicat, però, sentir un dirigent socialista pronunciar aquesta paraula. Parlen de “solucions polítiques” i, en tot cas i en converses informals, s’atreveixen a parlar “d’alleujament penal”.
Sigui com sigui, a Madrid el secretisme és absolut respecte aquesta qüestió. El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ja va advertir aquest dijous que a hores d’ara no existeix cap conversa entre el PSOE i Junts per Catalunya al voltant d’una amnistia, i que cap de les dues parts ha fet cap proposta. Fonts del govern espanyol apunten que, sobre aquesta qüestió, cal “respectar els terminis”. En obert, la portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez, assegura que Pedro Sánchez sempre treballa per la “cohesió territorial” i que el seu govern sempre es mantindrà coherent en la línia de desinflamar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.
En defensa de la constitucionalitat d'una llei d'amnistia
El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo defensa la constitucionalitat d’una llei d’amnistia i assegura, en declaracions a ElNacional.cat, que no hi ha cap fragment de la carta magna espanyola que prohibeixi amnistiar els protagonistes del procés. “Que es plantegi el tema com un problema és absurd”, defensa. Però cal recordar que l’any 2021 els lletrats del Congrés dels Diputats van tombar una proposició de llei d’amnistia de Junts, ERC i CUP argumentant que es vulnerava l’article 62 de la Constitució: la prohibició dels indults generals.
Pérez Royo esclata contra aquesta decisió, argumentant que, al seu entendre, els lletrats no van fer una bona interpretació de la Constitució. “Perquè el text no prohibeix els indults generals, sinó que les Corts transfereixin al govern espanyol la potestat d’aprovar un indult general”. Així, el catedràtic defensa que la cambra baixa espanyola sí que pot aprovar una llei en la qual sigui ella la que decideixi amnistiar les persones perseguides per la justícia espanyola en motiu del Procés.
Si això es pogués tirar endavant, i es confirmés que la vicepresidenta segona del govern espanyol en funcions, Yolanda Díaz, té raó quan defensa “l’absoluta constitucionalitat” d’una llei d’amnistia, caldria veure què abasta aquesta extinció de la responsabilitat penal. Només s’aplicaria a la confecció del referèndum de l’1-O? Pot fer referència també a la consulta del 9-N i tombar així la sentència del Tribunal de Comptes que obliga Artur Mas, Joana Ortega i Francesc Homs a pagar 4,9 milions d’euros? I així doncs, abastar també les protestes postsentència i la persecució de CDR?
L’exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona, defensa en aquest diari que sí que és possible una amnistia que vagi de l’inici del Procés fins a l’actualitat, en tant que s’ha demostrat que “el conflicte” entre Catalunya i Espanya dels darrers anys és “de naturalesa política”. Posa com a exemple que en els darrers anys ja hi ha hagut gestos per part del poder executiu i legislatiu espanyol en aquesta direcció: concedir els indults als presos polítics i reformar el Codi Penal per modificar els delictes de sedició i de malversació.
Qui pot formar part de l’amnistia?
La franja temporal és una de les qüestions sobre l’abast d’una amnistia. I l’altra és les persones que passarien estar-hi incloses. No es pot redactar una amnistia ‘ad personam’, però sí ser quirúrgic en la redacció del text per tal que quedi molt ben definit quines persones del Procés s’hi poden acollir. A qui s’hi pot incloure? Els membres del Govern de l’any 2017? Totes les persones amb responsabilitats polítiques des del 2014? També Roger Español, processat per atemptat contra l’autoritat tot i haver perdut un ull l’1-O? I què passa amb el policia que va disparar-lo a la cara amb una bala de goma?
Les amnisties acostumen a ser bidireccionals, de forma que això hauria de perdonar tant a Roger Español com al seu botxí. Però Javier Pérez Royo alerta que es pot ser molt creatiu. “És qüestió de precisió” en el redactat, apunta i posa com a exemple una dada vergonyosa: “En l’amnistia de 1977 s’hi van deixar fora als condemnats per ser homosexuals mentre es perdonaven persones amb delictes de sang”.
Cal mantenir també un ull posat sobre les xifres d’Òmnium Cultural. L’entitat calcula que des del 2017 hi ha hagut 4.230 persones “represaliades” amb motiu del Procés, ja sigui per causes judicials, ofegament econòmic del Tribunal de Comptes, destitucions a causa del 155, o víctimes de la violència policial. Ara bé, com que molts d’aquests casos ja han estat arxivats o bé ja han estat jutjats —amb diverses absolucions—, Òmnium calcula que la xifra de possibles beneficiaris d’una llei d’amnistia oscil·laria les 600 persones.
La pilota, a la teulada de Junts
Junts per Catalunya, per exemple, defensa incloure Laura Borràs en aquesta amnistia, per molt que la seva condemna tingui a veure amb un cas de corrupció. La líder de la formació a Madrid, Míriam Nogueras, defensava fa uns dies en una entrevista a l’ACN que la presidenta del partit ha estat “víctima de lawfare”. Esquerra Republicana es posa les mans al cap cada cop que s’intenta incloure Laura Borràs en un cas de persecució judicial pel fet de ser independentista, i fins i tot Magda Oranich, membre del Comitè de Garanties de Junts, veu una “barbaritat” voler incloure l’expresidenta del Parlament en una llei d’amnistia.
En tot cas, aquest dimarts tocarà sintonitzar l’antena belga. Junts per Catalunya mantindrà una reunió a Brussel·les i posteriorment Carles Puigdemont exposarà les condicions del seu partit per investir Pedro Sánchez com a presidenta del govern espanyol. Fins ara, el partit ha mantingut un silenci religiós respecte aquesta qüestió, fins i tot encara més que el PSOE, que s’ha vist obligat a respondre sobre una amnistia en diverses rodes de premsa i entrevistes televisives.
Alternatives a l’amnistia?
Un altre aspecte també a tenir en compte és com es podria batejar, en cas de tirar endavant, aquesta amnistia, ja que el PSOE sembla que li provoqui urticària pronunciar aquesta paraula. Antoni Bayona explica a ElNacional.cat que “en Dret sempre podem innovar i fer jocs de paraules”, però opina que és difícil batejar-ho d’una altra manera, perquè l’amnistia no és una paraula espanyola sinó un mot emprat arreu del món i que tothom entén què és. “És un concepte molt definit”, argumenta.
Javier Pérez Royo va un pèl més enllà i opina que, més enllà de si seria un problema esquivar la paraula ‘amnistia’, fer-ho seria un error polític. “Una amnistia no és res vergonyós, ans al contrari, és un motiu d’orgull”, sentencia.