S’espolsa les responsabilitats. L’eurodiputat i líder de Se Acabó La Fiesta (SALF), Alvise Pérez, està investigat pel Tribunal Suprem per presumptes delictes de falsedat en document privat i injúries per haver difós una prova de coronavirus falsa de l’actual president de la Generalitat i aleshores candidat del PSC, Salvador Illa, durant la campanya electoral de les eleccions catalanes del 2021. Avui ha declarat voluntàriament al Tribunal Suprem (en espera que el Parlament Europeu tramiti el seu suplicatori i li aixequi la immunitat) i s’ha desmarcat dels fets. “Evidentment, li he contestat al jutge que era un document que ja estava circulant massivament per totes les xarxes socials”, ha relatat la seva sortida davant dels mitjans de comunicació.
📝 El Suprem obre dues causes contra Alvise Pérez: una falsa PCR d’Illa i finançament il·legal del seu partit
📝 El jutge imputa al tuitaire que va publicar una PCR falsa de Salvador Illa
“Li he donat les oportunes explicacions que no hi havia cap element de mala fe o d’injúria cap al senyor Illa”, ha afegit. Així mateix, l’eurodiputat ha aprofitat per carregar contra el PSOE considerant que és “curiós” que la denúncia la presentés la Fiscalia i que els socialistes s’hagin personat com a acusació popular. “El Partit Socialista s’està presentant com a acusació en totes les causes referides a mi. O sigui, és bastant cridaner, fins i tot pagant en algunes causes fins a 15.000 euros”, ha assenyalat.
El Suprem va considerar que hi ha “múltiples indicis fundats” per investigar-lo
Va ser fa dos mesos quan la Sala Penal del Suprem va argüir que l’exposició raonada del Jutjat d’Instrucció número 33 de Barcelona aportava “múltiples indicis fundats” en suport de la imputació. De fet, reconeixia que els que enumerava la Fiscalia al seu informe eren suficients per constatar-ho: per exemple, l’acreditació del gerent de l’Hospital Quirónsalud Barcelona sobre la falsedat de l’informe mèdic relatiu a Salvador Illa o el perjudici manifestat per Illa a la seva declaració. El tribunal considera que els fets podrien encaixar en els delictes de falsedat en document privat i injúries. En el primer cas, per “simular un document de manera que indueixi a error sobre la seva autenticitat” o “alterar un document en algun dels seus elements o requisits de caràcter essencial”. En el segon cas, per difondre amb “coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu cap a la veritat” fets que “lesionen greument la dignitat d’una altra persona, menyscabant la seva fama”.
Què va passar? Es tracta d’un tuit que va publicar Alvise Pérez l’11 de febrer del 2021 durant el debat electoral a La Sexta entre els candidats al 14F: “Hola, Salvador Illa. Entre la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal o demostrar que un ministre i candidat autonòmic del meu país menteix... la segona”, va tuitar. I va acompanyar el text amb la fotografia d’un document que “simulava un informe clínic” datat el 6 de febrer elaborat en el centre Health Diagnosis (laboratori de l’Hospital Quirónsalud Barcelona) en el qual es feia constar el resultat positiu d’una suposada prova de detecció de Covid-19 mitjançant PCR a Salvador Illa. “Document totalment fals que, segons el fiscal, hauria confeccionat Alvise Pérez amb ànim de perjudicar Illa i el PSC en el marc de la campanya electoral”, reblava la interlocutòria.
Dues causes més al Suprem: el finançament il·legal del seu partit i l’assetjament a les xarxes contra una fiscal
Avui en dia, Alvise Pérez té dues causes més obertes al Suprem. D’una banda, per suposada estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental per haver rebut 100.000 euros per part de l’empresari Álvaro Romillo (també investigat) per a les eleccions europees del 2024. El Suprem ho relaciona amb un presumpte finançament il·legal de partits per haver rebut donacions superiors a les permeses per la Llei Electoral. Álvaro Romillo va denunciar que el juliol del 2023 Alvise Pérez va contactar amb ell per a la creació d’una Wallet per tal que es poguessin “finançar de manera encriptada ‘esquirols’ que poguessin aportar documents i informació que puguin ser fetes servir mediàticament i judicialment contra la corrupció”. Posteriorment, ambdós van ampliar la seva relació per “poder finançar amb seguretat i folgança” la campanya electoral de SALF sense ser “controlada” pel Tribunal de Comptes. I el maig de 2024, l’empresari va proposar a Alvise l’avançament de 100.000 euros per al SALF de cara a les eleccions europees.
📝 El Suprem investiga a Alvise per fer una crida a l’assetjament a les xarxes contra la fiscal Susana Gisbert
En el segon cas, pels missatges dirigits a través de Telegram contra la fiscal delegada de delictes d’odi i discriminació de València, Susana Gisbert. La fiscal el va denunciar pels delictes d’injúries a funcionari públic, coaccions i odi a través de xarxes socials per haver fet una crida a assetjar-la a Internet. En la resolució, el Suprem afirmava que “va poder existir una intenció voluntària i conscient” de “comprometre, de manera permanent i profunda, el normal desenvolupament de la vida quotidiana de la seva víctima, a partir de la persecució que poguessin desplegar els centenars de persones que assumissin el seu repte”. La interlocutòria al·ludia a la seva “crida que un grup pròxim als 40.000 seguidors expressés i desenvolupés una animadversió cap a la denunciant” i al fet que ell “insistís en aquesta reacció després que molts dels seus seguidors haguessin reflectit explícitament la intenció a alterar el normal desenvolupament de vida de la fiscal denunciant i la seva família”.