La sala penal del Tribunal Suprem ha acordat obrir una investigació a l'eurodiputat Luis Pérez Fernández, conegut com a Alvise, pels missatges dirigits a través de Telegram contra la fiscal delegada de delictes d'odi i discriminació de València, Susana Gisbert. La fiscal va denunciar el líder de la formació populista Se Acabó La Fiesta pels delictes d'injúries a funcionari públic, coaccions i delicte d'odi a través de xarxes socials, en fer una crida a assetjar-la a internet, a través d’X (abans Twitter) i Telegram, i un jutjat de València el va elevar al Suprem per l'aforament del polèmic polític. L’instructor del cas serà el magistrat Juan Ramón Berdugo.
En la resolució, comunicada aquest dilluns, l'alt tribunal espanyol sosté que l'actuació del denunciat pot respondre a les previsions normatives del tipus penal d'assetjament, conegut com stalking, “perquè la seva crida al fet que un grup pròxim als 40.000 seguidors expressés i desenvolupés una animadversió cap a la denunciant, i el fet que el denunciat insistís en aquesta reacció després que molts dels seus seguidors haguessin reflectit explícitament la intenció d'alterar el normal desenvolupament de vida de la fiscal denunciant i la seva família, recollint en la seva segona crida fins i tot que era conscient que «ara les perseguides són elles», mostra indiciàriament que va poder existir una intenció voluntària i conscient de comprometre, de manera permanent i profunda, el normal desenvolupament de la vida quotidiana de la seva víctima, a partir de la persecució que poguessin desplegar els centenars de persones que assumissin el seu repte”.
La crida populista
En concret, el dia 28 de gener de 2024, Alvise va publicar en el seu xat a Telegram: "Aquí teniu l'organigrama complet amb nom i cognoms de les persones responsables de la persecució ideològica anomenada “delictes d'odi”. Aquesta gent és la que ens està multant i intentant ficar a la presó a milers d'espanyols per dir que la massiva immigració il·legal és una INVASIÓ. Estan organitzats per ciutats. Busquem les seves identitats. En la imatge, Susana Gisbert Grifo; la responsable a València d'haver exigit 3 anys de presó i 3.600 euros de multa a qui tuiti la paraula "immigració" i "invasió" juntes", afegint-se a continuació una fotografia de la fiscal.
La policia va indicar que la declaració d'Alvise a Telegram va produir la reacció immediata de molts dels 40.000 seguidors del canal, "que van efectuar més de 1.500 comentaris contra l'actual fiscal delegada de delictes d'odi de València, en gran manera amb continguts insultants o expressant la voluntat de perseguir o atacar a la fiscal en qualsevol dels llocs que freqüentés, atacar la seva casa, fer-li la vida impossible o abordar atacs contra ella en presència de la seva família; divulgant-se també el seu perfil d'Instagram o el de la seva filla, a més del seu perfil de Facebook o Twitter, perquè els usuaris poguessin dirigir-se a ella" .
En un segon missatge, datat l'1 de febrer de 2024, Alvise incorporava una fotografia que reflectia a la fiscal delegada de delictes d'odi de València i a altres persones que estaven reunides amb ella, contenint el següent text: «Aquí teniu a Susana Gisbert (la fiscal de delictes d'odi) prenent-se una canya amb Loreto Ochando (la periodista de Público a la qual li filtra tot i que ha escrit avui en l'article contra nosaltres). Són amigues de farra i es fan favors mútuament. Les diferències en aquesta ocasió és que ara les perseguides són elles».
Per tot això, el Suprem considera que Alvise no va amenaçar directament a la fiscal, però sí que va incitar a fer-ho des del seu xat, on és l'únic administrador. A més, el Suprem hi exposa que assumeix la investigació perquè Alvise és actualment eurodiputat, tot i que va enviar els missatges abans de ser eurodiputat, acta que va obtenir el 16 de juliol de 2024.
Tercera causa contra Alvise
Aquesta és la tercera investigació penal que l’alt tribunal espanyol inicia contra Alvise Pérez. El Suprem va informar, l’abril passat, que iniciava una investigació contra Alvise pels delictes de falsedat en document privat i injúries en relació amb la difusió d’una prova de Covid falsa de l’actual president de la Generalitat i aleshores candidat del PSC, Salvador Illa, durant la campanya electoral de les eleccions catalanes del 2021. La segona investigació és per suposada estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals i falsedat documental per haver rebut 100.000 euros per part de l’empresari Álvaro Romillo (també investigat) per a les eleccions europees del 2024.