Les reaccions a la decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de trencar l'agermanament entre la capital catalana i Tel-Aviv no cessen. Ara, després de les crítiques d'altres partits polítics i de la comunitat israelita, la polèmica ha arribat fins a Madrid. El seu alcalde, José Luis Martínez Almeida ha aprofitat aquesta situació per treure'n suc i diferenciar-se de Colau, oferint l'agermanament de la capital espanyola i Tel-Aviv. Concretament, ha anunciat que enviarà una carta al seu homòleg Ron Huldai per fer-li arribar la seva proposta, després que Barcelona hagi suspès les relacions amb Israel, tal com ha anunciat Colau.
"Avui mateix enviaré una carta a l'alcalde de Tel-Aviv. Desconec els motius pels quals encara no estàvem agermanats. Aquesta és una ocasió estupenda per mostrar que Madrid sí que té clar on ha de ser, sí que té clar quin és el costat correcte i que, per tant, hem de reforçar les relacions amb una democràcia i un estat de dret com és Israel". Anant més enllà, José Luis Martínez Almeida no només ha ofert l'agermanament sinó que també ha assegurat que la decisió de Colau fa pudor d'antisemitisme: "El govern municipal no posarà més llenya al foc ni permetrà comportaments que fa una clara pudor d'antisemitisme i que no tenen cabuda en societats com les d'avui en dia", ha insistit.
L'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) ja ha reaccionat a les paraules d'Almeida: "Lògicament, la crisi reputacional de Barcelona —i Catalunya— generada per la decisió de caràcter xenòfob de Colau de discriminar els ciutadans de Tel-Aviv per raó d'origen, serà aprofitada pels oportunistes de torn", han denunciat a través de les xarxes.
Colau denuncia una violació sistemàtica dels drets humans per part d'Israel
Ahir a la tarda, Ada Colau va anunciar la suspensió temporal de totes les relacions amb l’estat d’Israel, inclòs l’acord d’agermanament amb la ciutat de Tel-Aviv, una relació que existia des de les festes de la Mercè de 1998. La mateixa alcaldessa va enviar una carta al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, en què l’informa de la decisió i Colau ha defensat aquesta decisió criticant la “violació flagrant i sistemàtica dels drets humans” per part d'Israel. “Entenem que no podem callar”, ha insistit l’alcaldessa tot apuntant que la decisió no és “en cap cas una discriminació a la població jueva, és una crítica a un govern, no a un poble, una comunitat, o una religió”. Així i tot, com ha fet ara Almeida, parlant d'antisemitisme, les entitats projueves també veuen el trencament com un acte xenòfob.
Xavier Trias, candidat de Junts a les eleccions municipals a Barcelona, va censurar també la decisió de Colau, subratllant que la capital catalana hauria de treballar per la concòrdia: "És un greu error. Aquest és un dels motius, entre molts d'altres, i per això cal un canvi a l'Ajuntament. Barcelona ha de treballar per la concòrdia, sense sectarisme, evitant la confrontació i apostant pel diàleg i l'entesa", apuntava després de saber del trencament de les relacions.