L'alcaldable de Junts, Xavier Trias, ha criticat la decisió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de suspendre les relacions amb Israel i l'agermanament amb Tel-Aviv, i ha subratllat que la ciutat el que ha de fer és "treballar per la concòrdia". "És un greu error [la ruptura de Colau]. Aquest és un dels motius, entre molts d'altres, pel que cal un canvi a l'Ajuntament. Barcelona ha de treballar per la concòrdia, sense sectarisme, evitant la confrontació i apostant pel diàleg i l'entesa", ha apuntat.

Per la seva banda, el president a l'exili, Carles Puigdemont, ha acusat Ada Colau de forçar la ruptura de relacions amb Israel i Tel-Aviv simplement per "interessos domèstics". "La decisió de l'alcaldessa de Barcelona de suspendre l'agermanament amb Tel-Aviv i les relacions amb Israel és un error molt gran. Sota l'argument d'una legítima defensa del poble palestí s'hi amaguen de fet interessos domèstics, no pas els de Barcelona i els de Catalunya", ha advertit.

L'exconsellera d'Exteriors Victòria Alsina ha reaccionat també amb rotunditat contra la decisió de l'alcaldessa, i ha recordat que, a diferència d'ella, a Madrid els comuns mai han qüestionat l'ambaixada d'Israel. "Error descomunal. Les coses s'arreglen fent ponts, no trencant-los. Barcelona i Tel-Aviv tenen reptes compartits i la capacitat de coliderar iniciatives de progrés i pau des de les dues ribes de la Mediterrània. Els comuns a Madrid no qüestionen l'ambaixada espanyola a Israel", ha assenyalat.

Les entitats projueves han reaccionat amb indignació a la decisió de l'alcaldessa de Barcelona, i alguns han lamentat que ataqui els jueus amb un objectiu electoral de cara a les eleccions municipals. L'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) ha titllat la decisió de Colau "d'acte xenòfob", i ha recordat que ha estat una decisió personal que no ha passat pel plenari de l'Ajuntament. "Per decret i sense passar pel ple, l’alcaldessa Colau ha pres la decisió de discriminar els ciutadans de Tel-Aviv per raó d’origen. Un acte xenòfob que fa del govern de la ciutat de Barcelona un govern xenòfob i antidemocràtic", ha indicat. 

Altres han recordat que a Barcelona hi viuen molts israelians i s'han preguntat què deuen pensar de l'actitud de Colau, com la presidenta d'Amics dels Calls, Carme M. Vinyes Ferrer. "Si els comuns sabessin la quantitat d'israelians que viuen a Barcelona (especialment a Gràcia) dirien i farien menys ximpleries. Quina vergonya tan insuportable. Fora l'antisemitisme de les institucions", ha manifestat.

La qüestió ha sortit ràpidament a l'escena internacional i el Congrés Jueu Llatinoamericà, amb gran influència a l'Argentina i altres països, ha ubicat la decisió de Colau en les iniciatives "a favor de l'odi". "Barcelona i Tel-Aviv tenen molt en comú. Dues ciutats caracteritzades per la seva cultura i diversitat i agermanades des del 1998 mitjançant una resolució oficial que avui pretenen revertir. Repudiem aquesta iniciativa, que atempta contra els valors compartits a favor de l'odi", ha manifestat. Alguns han recordat que mentre Colau suspèn les relacions de Barcelona amb Israel,  manté sense cap problema els agermanaments amb Xangai (la Xina), Esfahan (l'Iran) o Dubai (Emirats Àrabs), que no pertanyen a països democràtics. Aquest ha estat el cas del professor d'història d'Àsia i actual director de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay. "M'imagino que Ada Colau demà farà el mateix amb la Xina. Però no, no ho farà. Aquests són amics i se’n van de celebració junts", ha dit.