L'Aliança Lliure Europea (EFA per les seves sigles en anglès) ha aprovat aquest divendres per unanimitat el suport a la taula de diàleg entre l'Estat i Catalunya. En l'assemblea general celebrada a Brussel·les, el partit ha donat llum verda a una resolució d'ERC que dona suport a continuar amb la taula de diàleg "sense cap límit en el debat polític" i "com a mecanisme per resoldre el conflicte polític".
La resolució també demana una llei d'amnistia que "garanteixi la fi immediata de la repressió política i el retorn dels exiliats". A més, el text reclama a l'Estat el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya i la celebració d'un referèndum d'independència.
A més, l'Aliança Lliure Europea insta a adoptar una llei per establir un "marc per a l'exercici del dret d'autodeterminació de les nacions sense estat de la Unió Europea".
La resolució s'ha aprovat a Brussel·les en una trobada amb motiu del 40è aniversari de l'EFA (European Free Assembly). "Per 40 anys més lluitant pels ciutadans europeus i per l'autodeterminació", ha indicat ERC en una piulada.
Preparar el país per a la ruptura
Per la seva banda, l'Assemblea creu que els dos anys de marge a la taula de diàleg "no seran perduts" si el Govern avança en els "marges" per "preparar millor" el país per a la "ruptura". La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va presentar aquest dijous l'informe de "fiscalització" dels primers 100 dies de Govern, i va criticar que el pla de l'executiu no contempli la independència "a curt termini" —tot i matisar que és "normal" perquè la legislatura fa poc que ha començat—. Paluzie ha donat un marge de confiança al Govern i n'ha aprovat les accions de "sobirania sectorial". D'altra banda, Paluzie va coincidir amb la carta de Carles Puigdemont en què demana a ERC que no abordi a la taula de diàleg la seva situació a l'exili.
D'altra banda, la delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, creu que la decisió del Tribunal de Comptes de tombar l'aval de l'ICF té una "intencionalitat política", però ha defensat que no ha de tenir conseqüències polítiques en el diàleg amb el govern espanyol.
"Les negociacions s'han de dur a terme amb l'objectiu que es persegueix. Hem de ser capaços d'abstreure'ns dels moments judicials per assolir els objectius de resoldre els temes de la ciutadania i avançar en la taula de negociació", ha afegit en una entrevista a Ràdio 4 i La 2. I és que, segons Capella, aquest espai de diàleg "avança". I ha apostat per la via del diàleg perquè és "el que va votar la ciutadania el 14-F".
Foto principal: Banderes europees a Brussel·les