La delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, creu que la decisió del Tribunal de Comptes de tombar l'aval de l'ICF té una "intencionalitat política" però ha defensat que no ha de tenir conseqüències polítiques en el diàleg amb el govern espanyol.

"Les negociacions s'han de dur a terme amb l'objectiu que es persegueix. Hem de ser capaços d'abstreure'ns dels moments judicials per assolir els objectius de resoldre els temes de la ciutadania i avançar en la taula de negociació", ha afegit en una entrevista a Ràdio 4 i La 2. I és que, segons Capella, aquest espai de diàleg "avança" i ha apostat per la via del diàleg perquè és "el que va votar la ciutadania el 14-F". 

Capella, disposada a tornar a Barcelona

D'altra banda, Capella s'ha postulat per "acompanyar" Ernest Maragall a la llista per Barcelona en les eleccions del 2023. Capella ha defensat que l'actual portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona ha de continuar sent el candidat. "Ernest Maragall té tota l'experiència, les ganes i la convicció per encapçalar la llista", ha dit fent un paral·lelisme amb el president dels Estats Units, Joe Biden. Capella ha admès que li faria "molta il·lusió" poder acompanyar-lo "amb les condicions que calgui" i ha afegit que serà allà on li demani ERC. Ha evitat però concretar quin lloc de la llista vol ocupar.

L'aval de l'ICF

El Tribunal de Comptes va acordar aquest dijous embargar els béns dels 28 excàrrecs del Govern que s'havien acollit als avals de l'ICF per pagar les fiances que l'ens fiscalitzador els reclama per l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017. La delegada instructora, Esperanza García, va rebutjar els avals individuals que havia presentat el Govern a través de l'ICF i, com el termini que va donar per dipositar o afiançar els 5,4 milions d'euros que reclama ja va vèncer, procedeix a l'embargament de béns i drets dels 28 afectats. Sis dels 34 encausats no es van adherir a la fórmula dels avals de l'ICF.

Fonts de l'ens fiscalitzador van explicar que la delegada instructora descarta admetre els avals perquè no considera que es compleixin els requisits que han de concórrer, perquè no poden "emparar conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu". García ja havia expressat dubtes sobre la legalitat de la fórmula quan va demanar un informe a l'Advocacia de l'Estat sobre la qüestió.

El Tribunal de Comptes va fixar un màxim per a cadascun d'ells que correspon a la suma de les partides amb les quals els vincula. Tanmateix, la suma dels imports que els atribueix individualment supera els 5,4 milions d'euros. Per tant, les xifres individualitzades no hauran d'abonar en la seva totalitat.

Responsabilitat solidària

La responsabilitat és solidària i, per tant, tots els excàrrecs vinculats a una partida tenen l'obligació comuna de fer-se'n càrrec sense ordre de prevalència. Així, si algun d'ells no tingués mitjans per afrontar el que reclama, quedaria coberta per la resta de responsables. D'aquesta manera, el Tribunal de Comptes pretén assegurar el cobrament de l'import reclamat per si hi hagués persones insolvents.

La delegada instructora vincula a l'expresident de la Generalitat Artur Mas i al seu exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, amb la despesa de 2,8 milions d'euros. A Carles Puigdemont i Oriol Junqueras amb 1,9 milions d'euros. A l'exconseller d'Acció Exterior del Govern de Puigdemont, Raül Romeva, el Tribunal de Comptes el responsabilitza d'un màxim de 2,1 milions d'euros i a l'exconseller de Presidència de Mas, Francesc Homs, 2,9 milions d'euros.

Els imports més elevats, que superen els 3 milions d'euros, se'ls atribueix a l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a qui es fixa un màxim de 3,6 milions així com a l'exinterventora general Mireia Vidal, per a qui es xifra la fiança en 3,1 milions.

 

Foto principal: La delegada del Govern a Madrid, Ester Capella / ACN