L’optimisme del govern espanyol respecte a l’oficialitat del català a la Unió Europea ha rebut una galleda d’aigua freda per part del Partit Popular. Fonts de la formació conservadora han assegurat a El Nacional.cat aquest divendres que la CDU, el partit que encapçala el govern alemany, manté intacta la seva postura contrària a la proposta. L’afirmació arriba poques hores després que la Moncloa informés que Berlín estaria disposada a obrir un diàleg bilateral amb Madrid sobre aquesta qüestió, fins ara encallada per la falta d’aval entre diversos estats membres. Segons el relat del gabinet de Pedro Sánchez, aquest acostament s’hauria traduït en la creació d’una taula de negociació entre els dos executius amb la intenció que Espanya pugui presentar un text que acabi obtenint el suport necessari al Consell d’Afers Generals.
Tot plegat es produeix l’endemà que Carles Puigdemont llancés un nou ultimàtum al govern espanyol, amenaçant de fer-lo caure si no es compleixen els compromisos pactats, entre els quals hi figura, precisament, l’oficialitat del català a Europa. No obstant això, fonts del PP han indicat a aquest diari que la CDU no ha modificat la seva posició i es manté en el mateix punt que fins ara. El partit alemany afirma que el diàleg entre estats és habitual en assumptes d’aquesta naturalesa, però deixa clar que això no implica cap canvi.
Els populars sostenen que, lluny del canvi de posició que insinua l’executiu de Sánchez, Alemanya continua encallada en el no. Aquesta rigidesa és precisament el principal obstacle per aconseguir que el català, el basc i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials a les institucions europees. Perquè això sigui possible, cal la unanimitat dels 27 estats membres, i l’oposició del govern del canceller Friedrich Merz —líder d’un dels països més influents de la Unió Europea— ha estat determinant per frenar qualsevol avenç en aquesta carpeta. A més, les pressions diplomàtiques impulsades pel mateix Alberto Núñez Feijóo haurien convençut altres governs afins a la família del Partit Popular Europeu de sumar-se al rebuig a la proposta.
La intel·ligència artificial li juga en contra
Fa poc més d’un mes, Sánchez va rebre Merz a la Moncloa en una reunió que, segons es va confirmar posteriorment, no va servir per desbloquejar la qüestió de l’oficialitat del català a la Unió Europea. En la roda de premsa conjunta, tots dos líders van admetre que la trobada havia servit per exposar postures, però no per acostar-les. El socialista va expressar la seva voluntat que es fes realitat una aspiració històrica, mentre que el democristià va reconèixer que ja coneixia la posició espanyola i va evitar comprometre’s amb cap canvi de postura. “Entenc l’interès, però ja veurem com es resol”, va afirmar, tot apuntant que, en el futur, la intel·ligència artificial podria fer innecessària la incorporació de nous idiomes als serveis de traducció de les institucions europees. “Jo mateix he estat membre del Parlament Europeu i sé com n’és de complicat el servei d’idiomes a la Unió Europea. Cada llengua afegida, per descomptat, multiplica la necessitat de traduccions”, va remarcar.