El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg alemany, Friedrich Merz, s’han reunit aquest dijous al palau de la Moncloa. En una posterior roda de premsa conjunta, tots dos han certificat que l'amfitrió no ha aconseguit convèncer el convidat a rectificar la seva postura sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea. Alemanya és un dels països que s’oposa a la normalització de les llengües pròpies de Catalunya, Euskadi i Galícia a les institucions europees i, de moment, continuarà sent així. “He tingut l’ocasió de poder traslladar al canceller la posició del govern espanyol, que és pública i notòria i requereix la unanimitat dels 27 estats membre; fa 40 anys que ho esperem i volem aconseguir-ho en un moment no molt llunyà”, ha assenyalat el màxim líder socialista. “Entenc l’interès, però ja veurem com es resol”, ha apuntat Merz en una resposta en la qual ha confiat que amb la intel·ligència artificial es pugui resoldre aquesta qüestió.
El canceller alemany, en la seva resposta, ha recordat que ell va ser membre del Parlament Europeu. “Sé com és de complicat el servei d’idiomes; cada llengua multiplica la necessitat de traduccions; a mitjà termini podria haver-hi una solució perquè gràcies a la intel·ligència artificial ja no necessitarem intèrprets i podrem entendre’ns i parlar amb tots els idiomes de la Unió Europea; he entès l’interès del govern espanyol respecte dels desafiaments lingüístics; aquí a Espanya sé que són idiomes molt diferents perquè no s’entenen entre ells”, s’ha limitat a contestar. També en aquesta mateixa compareixença davant dels mitjans de comunicació, Sánchez ha estat preguntat per la reunió a Suïssa celebrada aquest mateix dijous entre el PSOE i Junts per Catalunya. El president espanyol ha esquivat la qüestió assegurant que ha estat “liat tota la tarda”. “No tinc cap informació i segurament la sabran vostès abans que jo”, ha sentenciat.
Divergències en la qualificació de “genocidi” a Gaza
Sánchez i Merz s’han reunit a la Moncloa en plena escalada de la massacre de palestins per part d’Israel. Alemanya, sempre acusada d’arrossegar els peus quan Europa es planteja haver de prendre mesures davant del país de Benjamin Netanyahu, es nega a hores d’ara a definir com a ‘genocidi’ la matança indiscriminada de civils a la Franja de Gaza, unes operacions que es limita a titllar d’inacceptables. També es nega a reconèixer Palestina com a Estat. Però Merz sí que ha optat —igual que Sánchez— per impulsar un embargament d’armes a Israel. Aquesta decisió l’ha confrontat amb alguns membres del seu govern. I, paral·lelament, els socis socialdemòcrates li demanen que no bloquegi iniciatives europees contra Israel que podrien aprovar-se per unanimitat o per una majoria qualificada.
Per altra banda, en canvi, ha arribat a convidar Netanyahu a una visita oficial a Berlín, malgrat l’ordre de detenció internacional que pesa sobre aquest mandatari acusat de cometre crims de guerra. Aquest dijous, Sánchez ha defensat davant Merz que el que passa a la Franja de Gaza és un genocidi. I ha assegurat que l’Estat espanyol sap “com vèncer el terrorisme”, en referència a la lluita armada d’ETA i els atemptats gihadistes que han patit ciutats com Madrid o Barcelona. “No se’l guanya com ho fa Israel a Gaza amb l'atac indiscriminat sobre civils amb més de 60.000 morts”, ha asseverat el president espanyol, que ha tornat a condemnar els atemptats de Hamàs i ha exigit l'alliberament dels ostatges israelians. El canceller ha tornat a negar que la massacre de palestins sigui un genocidi, però ha condemnat l’acció “no proporcionada” de Netanyahu per respondre als atemptats de Hamàs del 7 d’octubre.
Precisament aquest dijous el Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha ordenat investigar els crims comesos a la Franja de Gaza en el marc de l'operació militar llançada per Israel fa gairebé dos anys, apuntant ja a genocidi i altres delictes de lesa humanitat, al mateix temps que ha ordenat crear per a això un equip conjunt, que estarà integrat per la fiscal de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, i pel cap de la Fiscalia a l'Audiència Nacional, Jesús Alonso. Paral·lelament, la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha conclòs que els tribunals espanyols no tenen competència per investigar el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, pels presumptes crims de guerra i de lesa humanitat que li imputa la Cort Penal Internacional (CPI), que fa gairebé un any va emetre una ordre de detenció contra la seva persona.