Junts per Catalunya ha fet una aposta per situar-se en la centralitat política europea amb la incorporació al Partit Demòcrata Europeu (PDE), una família política que comparteix amb Renew Europe al Parlament Europeu i que es defineix com a centrista, federalista i europeista. El moviment, que el partit de Carles Puigdemont va formalitzar el passat mes d'agost, busca ampliar la xarxa d'aliances internacionals de la formació i guanyar capacitat d'influència a les institucions comunitàries. Però com es pot combinar aquesta aposta per la centralitat europea amb l'independentisme? I quin retorn pot tenir per a Catalunya formar part d'aquest espai polític?
Aleix Sarri i Camargo (Barcelona, 1985), responsable de Relacions Internacionals de Junts a l'executiva nacional del partit, és una de les persones que ha treballat en aquesta operació. Llicenciat en Biotecnologia i màster en Relacions Internacionals, fa més de quinze anys que està vinculat a la política europea com a assessor, una trajectòria que l'ha portat a treballar amb Ramon Tremosa i Carles Puigdemont al Parlament Europeu. Sarri es va donar a conèixer públicament el 2019, quan va abandonar un debat electoral de TV3 en protesta pel veto de la Junta Electoral Central a la participació de Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín.
En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, Sarri defensa que Junts pot ser "molt europeista, però molt independentista" i reivindica la necessitat que Catalunya ocupi un espai propi en les aliances polítiques europees. Assegura que el president Puigdemont és una de les "10 o 12 figures polítiques més importants d'Europa", explica quina influència pot tenir el partit amb un únic eurodiputat i evita concretar els compromisos adquirits amb el PDE sobre el dret d'autodeterminació. També aborda les relacions amb ERC, el paper de Toni Comín, la política de Junts envers Israel i els Estats Units i les oportunitats que poden obrir-se per als moviments independentistes d'Escòcia, Irlanda del Nord i el Quebec.
Per què heu escollit el Partit Demòcrata Europeu i Renew Europe com a família del Parlament Europeu?
Hem fet una anàlisi en profunditat de quines possibilitats hi havia i hem arribat a la conclusió que allà on Junts podia ser realment útil era una família en la qual tres valors estan molt lligats amb nosaltres: la centralitat, l’europeisme i que el Partit Demòcrata Europeu té sensibilitat per les nacions sense estat i les minories nacionals. La centralitat és una vocació de poder-se relacionar amb qualsevol força política europea, de centreesquerra o centredreta. Ens permet estar en aquesta posició sense donar gaires explicacions i això lliga amb la nostra transversalitat, que és una de les característiques bàsiques de Junts com a partit. En un context de crisi global i d’auge dels partits euroescèptics, és el moment de prendre partit i d’apostar per una família política que fos explícitament europeista. Creiem que un país com Catalunya requereix estar entroncat amb un projecte com l'europeu, però que avanci en un sentit positiu, d’integració política i econòmica, de defensa dels drets civils i tenir un pes geopolític. El Partit Demòcrata Europeu té sensibilitat per les nacions sense estat i les minories nacionals. Ja hi ha el PNB, que és un partit germà per a Junts i amb qui hem treballat molt plegats en tot aquest projecte.
Es pot formar part d’una família que es defineix centrista, federalista, social-liberal i europeista, sent independentistes?
Sí, absolutament. En el meu discurs d’entrada a Atenes, com el discurs que vaig fer l’any passat quan vam anar com a convidats al Congrés de Bilbao, jo vaig ser molt explícit: som un partit molt europeista, però molt independentista, i no ho deixarem de ser. És molt important que internacionalment parlem clar i que tothom sàpiga qui som els catalans i Junts. Nosaltres tenim vocació d’avançar en una Europa federal, més forta i on les nacions-estat tinguin més lloc, amb els nostres drets lingüístics i el nostre dret a participar. Catalunya, en els pròxims anys, ha de decidir si vol ser un estat europeu o una extremitat espanyola. Nosaltres apostem per un estat europeu.
Tot i això, el Partit Demòcrata Europeu defensa un referèndum d’autodeterminació en cas de conflictes polítics?
Tenim una sèrie de compromisos amb el Partit Demòcrata Europeu que han format part de la negociació, però que no desvetllaré. Ells, en tot moment, han donat suport al nostre país d’una forma molt clara, com amb la defensa de l’aplicació de l’amnistia o criticant Feijóo per les seves declaracions sobre la immersió lingüística. Tenim una entesa pel que fa al nostre dret a decidir com a poble i els nostres drets nacionals. En tot cas, una cosa que hem après molt bé és que els aliats no els hem de forçar a dir coses quan no toca. Quan arribi el moment, ja treballarem perquè hi hagi un posicionament públic i notori. El més important és que tenim un espai des d’on treballar, perquè la independència no s’aconsegueix en el buit. Necessites un espai polític determinat, que permeti relacionar-te amb altres partits que puguin ser semblants al teu i fer contactes.
El PDE està integrat a Renew Europe, que té 78 eurodiputats. Quin marge d'influència real pot tenir Junts amb un únic escó?
Un partit polític, si està ben articulat i treballa de forma coherent, pot arribar a tenir un pes molt important al Parlament Europeu i a les institucions europees. Catalunya està molt infrarepresentada. No oblidem que Catalunya avui té entre tres i cinc eurodiputats que corresponen a la seva voluntat política i democràtica. En canvi, si fóssim un Estat, en tindríem uns 24 , tindríem un comissari europeu i un seient al Consell Europeu per decidir sobre què passa amb el pressupost, amb la política exterior europea i en defensa. Ara mateix, pots arribar a tenir un pes molt important si estàs dintre d'un grup que t'ho permeti. Estar situat en la centralitat europea et permet poder-te relacionar amb normalitat amb qualsevol mena de partits de govern i d’oposició per defensar els interessos de Catalunya. Quan hi havia Convergència, jo vaig treballar amb en Ramon Tremosa, i vam arribar a tenir un cert pes i oportunitats per tal de defensar Catalunya.
L'esfera de relacions de Junts no és només el centre, sinó el centredreta i centreesquerra
Ha parlat de relacionar-se amb qualsevol partit. Junts es pot relacionar amb partits com el de Giorgia Meloni o Marine Le Pen?
Quan parlo de qualsevol partit, em refereixo dins la centralitat. Quan formes part del Parlament Europeu, en moltes ocasions, t’acabes relacionant amb tota mena de partits que no tenen per què compartir les mateixes idees. El que és més important és amb qui t’identifiques tu, qui són els teus aliats i quina és la teva esfera de relacions. Per a Junts, la primera esfera de relacions no són només els partits que se situen en un centre ampli, sinó també aquells que se situen al centredreta i centreesquerra. El futur del nostre país en depèn, així com la possibilitat que algun dia puguem esdevenir un país independent.
Quins grups del Parlament Europeu serien una línia vermella a l’hora de relacionar-se?
Dins d’unes institucions europees hi ha una sèrie de protocols de funcionament que no marquen els partits. Una cosa és la gent amb qui tu et relaciones de forma voluntària, amb qui tens relació i amb qui fas propostes polítiques, que normalment són gent pròxima a tu i al teu grup. En el nostre cas, podria anar del grup socialdemòcrata, del grup verd o el Partit Popular Europeu. Després, hi ha situacions en què el mateix Parlament Europeu t’obliga que tothom es relacioni.
El president del Partit Demòcrata Europeu és François Bayrou, que ha estat el primer ministre francès, i el seu secretari general és Sandro Gozi, que té experiència als governs italià i europeu. Quines portes espereu que us obrin aquesta xarxa de contactes?
Hem entrat en una aliança amb el Partit Demòcrata Europeu, que és una aliança de fons, profunda i basada en els valors i conviccions, però també en interessos. El que Junts per Catalunya pugui treure de la seva relació amb el PDE depèn de Junts. La nostra voluntat és poder-nos relacionar amb partits de governs europeus i d'oposició.
Des de l'exili, durant aquests nou anys, el president Puigdemont i els consellers exiliats han fet una tasca de relacions internacionals. Això és una forma de potenciar-ho?
El president Puigdemont és una de les 10 o 12 figures polítiques més importants d'Europa. Qualsevol polític europeu i qualsevol persona que estigui vinculada amb la política europea coneix el president Puigdemont. I aquesta feina és extraordinària. La tasca que ha dut a terme, no només en converses privades, sinó en entrevistes als mitjans de comunicació, discursos, trobades públiques o viatges ha estat fonamental. L'entrada al Partit Demòcrata Europeu també està pensada per d'alguna manera potenciar aquest discurs i aquesta figura del president Puigdemont, que és la figura més coneguda dels catalans a l'exterior i que, per tant, simbolitza d’alguna manera la nostra lluita per la llibertat, l’autodeterminació i de tenir un estat dins la Unió Europea. Nosaltres veiem la nostra lluita com una lluita de fons al món entre la democràcia i l’autoritarisme. Fa molts anys que estem en el bàndol de la democràcia i de la lluita dels drets civils.
En el seu moment, Convergència Democràtica va formar part de l'espai dels liberals europeus, concretament dins de l'ALDE. Quina continuïtat hi ha entre aquella tradició política i la incorporació de Junts dins el Partit Demòcrata Europeu?
És evident que hi ha uns vincles entre molta gent que estem a Junts i molta gent que estava a Convergència. Tanmateix, Junts és un partit polític diferent, ja que des d’un principi ha estat explícitament independentista. Tot i això, sí que hi ha una lògica de fons que cal subratllar: el rol d’un partit com Junts a Europea és poder-se situar en una situació de centralitat que permeti pactar amb el centreesquerra i centredreta. Si a Catalunya, tots els partits se situessin en els marges, aquesta tasca de teixir relacions és molt més difícil de fer. Ocupar la centralitat europea és bàsic per la defensa dels interessos nacionals a Catalunya, però també els interessos dels pagesos, pescadors, empresaris i treballadors.
Vostè va ser assessor de l'exeurodiputat de Convergència, Ramon Tremosa. Ha ajudat que no hi sigui Ciutadans a Renew Europe, tenint en compte que va ser un dels motius de l'expulsió de Convergència de l'ALDE?
Ciutadans era un partit que, per la seva naturalesa anticatalana, treballava no només contra l’independentisme, sinó contra la mateixa catalanitat. Intentava donar mala fama als catalans des de les institucions europees. Per tant, segurament sí que ajuda. La lògica dels partits espanyols és la següent: hi ha el PP, al Partit Popular Europeu; el PSOE, al Partit Socialdemòcrata Europeu; hi havia Ciutadans, al Renew Europe; Vox va estar a ECR, i ara als Patriots; Izquierda Unida, amb l’Esquerra Unitària Europea. Hi ha una lògica d'ocupar espais per tal de defensar el seu interès nacional, i això ho hem d’entendre.
Puigdemont és una de les 12 figures polítiques més importants d'Europa
Com està la relació amb ERC i quins objectius es marquen en el marc del Parlament Europeu, tenint en compte que els republicans també estan en un eurogrup?
Nosaltres sempre hem mantingut relacions cordials amb Esquerra Republicana al Parlament Europeu. Tots ho hem treballat per les dues bandes. Sabem que junts som més forts quan treballem, quan hem de signar una iniciativa conjunta o intercanviar idees. Ha sigut així i ha de continuar sent això durant molts anys, perquè si fóssim independents, continuaríem sent una minoria en termes europeus. Hem de ser capaços de treballar plegats, arribar acords, intercanviar informació i contactes. Tenim altres espais en què treballem plegats, amb altres forces també, però queden una mica fora del focus. Sempre hem mantingut una relació en temes internacionals perquè creiem que és molt important.
Què vol dir que treballen en un altre espai?
Tenim altres espais de relació amb Esquerra Republicana i amb altres partits que ens permeten col·laborar per tal de defensar els drets nacionals de Catalunya, i no només.
L’exconseller Toni Comín va ser elegit eurodiputat en les eleccions del juny del 2024, però fins fa uns dies no ha pogut assumir el seu escó. Serà el principal interlocutor dins les institucions europees?
Sí. Serà el nostre eurodiputat. Junts va fer una llista que va obtenir 430.000 vots i fins ara han estat sense veu. Ha estat una situació que ha sigut una infàmia pels drets civils i polítics del nostre poble. D’alguna manera ens han tret la veu, i aquí hi han col·laborat diversos actors. El rol de la presidenta Metsola no ha estat lluït i hi han col·laborat les autoritats de l’Estat espanyol. És una molt bona notícia que Junts per Catalunya tingui un eurodiputat tal com els electors van voler. El nostre eurodiputat és un dels més votats del Parlament Europeu pel que fa a quantitat.
A Toni Comín sempre se l’ha relacionat com al sector més d’esquerres de Junts, i manté una bona relació amb el grup dels Comuns, amb Jaume Asens al capdavant. Com encaixa això dins del Renew Europe i del Partit Demòcrata?
El Partit Demòcrata Europeu és un partit de centre ampli. Ha estat fundat per Romano Prodi i François Bayrou. Això li dona una tendència i una ànima social que fa que tota la gent de Junts s’hi senti a gust. La decisió d’entrar-hi i formar-ne part ha sigut per unanimitat. Al cap i a la fi, tots tenim afinitats amb aquest o l’altre, però formem part d’una estructura que es diu Junts, que permet que hi hagi persones més liberals, o democristianes, o una mica més socialdemòcrates o d’esquerres. Dins del Partit Demòcrata Europeu hi ha persones que venen de l’antiga democràcia cristiana, mentre que n’hi ha que venen del centreesquerra. Sandro Gozi, per exemple, ve del Partito Democratico d’Itàlia, que està situat al centreesquerra. Dins d’aquesta aliança del PDE també hi ha Matteo Renzi, que també és una figura conegudíssima al centreesquerra. El mateix Renew Europe ja és un grup que té aquesta ànima: més centrista, amb gent del món liberal, de la democràcia cristiana i gent que ve de la socialdemocràcia. L’última incorporació ha sigut una eurodiputada que va ser elegida pel Partito Democratico, que es diu Pina Picierno, que és vicepresidenta del Parlamnt Europeu.
El gener del 2025 es va fer pública la denúncia d'un exassessor de Junts al Parlament Europeu contra Comín per presumptes conductes d'assetjament psicològic i sexual. En quin estat està la investigació interna de Junts?
Desconec en quins termes està la investigació, perquè jo no en soc el responsable. És conegut que això existeix i té els seus procediments que s’han de complir. Hi ha d’haver una sèrie de garanties tant per a la persona denunciada com pels denunciants. Hi ha una presumpció d’innocència i un respecte per a les persones que han fet aquest pas. El que és important políticament per a nosaltres és que aquest procediment segueixi unes pautes i que siguin clares. I sobretot, que tornem a tenir un eurodiputat, tornem a tenir veu a Europa, que és molt important. Catalunya ha de triar entre ser un estat d’Europa o una extremitat espanyola. Nosaltres veiem com Salvador Illa i el seu Govern pugen a reunir-se amb gent a Brussel·les, amb voluntarisme pràcticament, reunint-se amb eurodiputats, comissaris, però ens hem d’adonar de la diferència que hi ha amb ser un estat i prendre les decisions, i fins i tot tenir dret a veto.
El Parlament Europeu fa uns mesos va concloure de forma preliminar que existien "proves suficients" per portar a judici Toni Comín per assetjament sexual, malgrat que el mateix Comín no va ser citat a defensar-se perquè no era eurodiputat. Els preocupa que, si es reobre la investigació, pugui perjudicar la seva relació amb el Partit Demòcrata Europeu?
No em consta que pugui passar, perquè l’aliança de Junts amb el PDE, com amb Renew Europe, són entre partit i partit. Això va molt més enllà de tots nosaltres i no depèn de persones. La decisió de Junts d’entrar al PDE es va prendre per unanimitat i la decisió del Partit Demòcrata Europeu d’acceptar Junts, també. L'independentisme català necessita situar-se en la centralitat europea per tal de defensar la causa de la nostra llibertat, la nostra llengua, els nostres pagesos, els nostres pescadors o els empresaris. Situar-nos aquí és fer de Junts per Catalunya una eina encara més útil per tal d'arribar aquí, i més en una època en què els extrems són forts. Una Catalunya en què els extrems fossin massa forts seria una Catalunya dèbil internament per defensar-se a Europa. La JNC també forma part de les joventuts liberals, i n'ha format part tots aquests anys.
L'entrada al Partit Demòcrata també està pensda per potenciar la figura de Puigdemont
Tot i això, quina decisió prendrà Junts si el Parlament Europeu reobre la investigació i el declara culpable?
Jo no sóc el responsable de la comissió de garanties ni el responsable de prendre aquest tipus de decisions. Quan arribin les conclusions, els òrgans ja ho determinaran. Jo em dedico a la defensa del nostre país en l'àmbit internacional i en l'àmbit europeu, i aquesta és la meva prioritat. L’última vegada que l’extrema dreta va pujar a Europa, als anys vint i trena, el primer que va fer Mussolini va ser perseguir les llengües minoritàries d’Itàlia, com l’eslovè, el friülès, el sard o el català. Quan Adolf Hitler va prendre el poder a Alemanya, la primera cosa que va fer pràcticament va ser suspendre l'autonomia dels Landers. Per tant, hi ha un escenari europeu en el qual és fonamental que Catalunya estiguem ben implicats.
Aquesta setmana hi ha hagut eleccions a Israel. Com ha dit, molta gent de Junts ve de Convergència, que havia tingut estrets vincles amb Israel. Com valora els resultats? Quin tipus de relació creu que ha de tenir Junts amb el poble d’Israel?
Més enllà del que fes Convergència, perquè Junts per Catalunya és un partit nou, diferent i construït sobre unes bases diferents, és evident que sempre hem defensat una solució de dos estats. Tenim una posició que fa que siguem crítics amb algunes accions que s’han dut a terme aquests anys. Hi ha hagut accions molt dures i Junts per Catalunya s’ha posicionat en la denúncia d’aquestes accions a les cambres on tenim representació. Hi ha una esperança de canvi a Israel, avui. Veurem si es consolida, i això és positiu. Això ens recorda que Israel, amb totes les mancances, defectes i excessos, té un sistema democràtic que permet canviar el seu govern a través dels vots dels ciutadans. Creiem que això és positiu. De la mateixa manera que, a vegades, trenca una mica els esquemes recordar que hi ha una població àrab que vota a Israel i que té el dret a vot igual que tothom i que, per tant, pot influir en el resultat electoral i parlamentari. Veiem que hi ha una voluntat de defensa de la democràcia. No només ho hem vist a Israel, sinó també a Sèrbia o el Brasil. Ens agrada, especialment, el resultat que hi ha hagut a Sèrbia, en el qual una llista cívica, basada en persones que han defensat una certa idea de la democràcia, s’ha mobilitzat durant dos anys. És una cosa que els catalans podem entendre molt bé. Han aconseguit la caiguda del govern Vučić. Des del Partit Demòcrata Europeu hem ajudat a aquest moviment, perquè entenem que defensen els drets civils dins del continent europeu. Si ens trobéssim amb una Unió Europea que tolerés l’autoritarisme i violacions de drets civils, potser el pròxim cop que tinguem un conflicte amb l’Estat espanyol, que és inevitable, el grau de repressió seria superior.
Vostès, com a Junts, tenen alguna relació amb algun partit d’Israel?
La política israeliana és molt canviant. Els partits que existien han deixat d’existir i a l’inrevés. Sempre que han trucat a la nostra porta, ens hem relacionat amb els interlocutors de la política israeliana, com fem amb els interlocutors de qualsevol altre país. Però la nostra prioritat és el projecte europeu. Entenem que a Israel hi ha partits que poden ser bons interlocutors amb nosaltres.
Quins?
Hi ha partits de l’oposició que han mostrat una certa crítica pels excessos d’alguns ministres del govern Netanyahu, o del govern en ple. Tampoc vull assenyalar un partit o altre, però és evident que Junts té voluntat de relacionar-se amb tots aquells partits de països que tinguin eleccions democràtiques. Junts no ens veuràs saludant amb Algèria o a segons quines dictadures. Sempre intentem que la nostra política exterior estigui vinculada amb la defensa de la democràcia, del parlamentarisme i dels drets civils. Perquè un món amb una defensa de la democràcia més gran, amb una defensa dels drets civils i de les minories nacionals, és millor per als catalans. Nosaltres ens fem nostra una frase que va dir en Bill Clinton una vegada que deia que: "El món serà talibà o serà català".
Hi ha partits que defensen que s’han de trencar absolutament totes les relacions amb Israel i boicotejar les seves empreses. Quina relació ha de tenir Catalunya amb l’Estat jueu?
No creiem que s’hagi de tractar Israel de forma diferent de com actualment s’està fent amb altres països, i menys que no són democràcies. Ens sobta el doble estàndard i en partits que defensen per a Catalunya coses que no defensen per a Espanya. Han defensat el tancament de l’oficina d’ACCIÓ, que és una oficina comercial a Israel, que hi ha a Tel-Aviv, mentre els mateixos partits han defensat que l’ambaixada espanyola i les seves oficines comercials es mantinguin. Ho atribuïm a un cert espanyolisme d’algunes forces: exigir-li a Catalunya allò que no exigim a Espanya. Entenem que les relacions comercials i culturals, i fins i tot diplomàtiques, amb tercers països s'han de mantenir, malgrat la dificultat de les circumstàncies i més enllà de l'opinió que un pugui tenir d'un govern determinat. Les relacions entre pobles són relacions que depassen a qui governa en un moment determinat.
Pròximament, hi ha les eleccions de mig mandat als Estats Units. Què n’espera Junts d’aquests comicis i com creu vostè que pot afectar les relacions entre Europa i Washington?
Dels Estats Units esperem que siguin un soci fiable, tal com han sigut durant molts anys. Per a nosaltres, la preferència no és tant si guanya un sector dels republicans o un sector dels demòcrates. És evident que voldríem que els Estats Units agafés una línia política més propera a Europa, com ho ha sigut durant moltes dècades. Creiem que la col·laboració entre la Unió Europa i els Estats Units ha de ser més franca i profunda. Ens alegrem que aquelles persones que són més favorables a una entesa amb el projecte europeu i la democràcia agafin més força. Recordem que els Estats Units té un sistema electoral que no és de llista, sinó de polítics que es presenten i guanyen les eleccions. Nosaltres valorarem les eleccions, no en termes de contra o a favor de Trump, sinó com ha quedat la composició al Senat o al Congrés. En tot cas, nosaltres no som una força política que destaqui per voler comentar totes les eleccions del món. La nostra tasca és mantenir el màxim de bones relacions amb forces democràtiques d’altres països occidentals i democràtics.
Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, fa unes setmanes, van impulsar una aliança per debatre el seu futur dins del Regne Unit. Com creu que es pot repetir aquesta iniciativa dins l'Estat espanyol? I com valora aquesta acció?
Són processos una mica diferents. Aquí anem a velocitats diferents. Hem valorat molt positivament el que ha passat entre Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les. Sobretot per tot allò que vol dir Escòcia i Irlanda del Nord, mentre que Gal·les està en una fase potser diferent, de consolidar l’autonomia i governar-la des d’un punt de vista nacionalista. Hi ha una obertura en els pròxims anys per a l’autodeterminació. Veiem què ha passat amb les eleccions del Quebec, on ha guanyat el Parti québécois, que és un partit amb qui nosaltres tenim relació, com també el Bloc Québécois, que és una iniciativa amb molt interès per als catalans, perquè s’uneixen nacionalistes quebequesos de diferents sectors per anar conjuntament al Parlament Federal canadenc. Creiem que és molt important el que pugui passar a Irlanda del Nord, perquè recorda que les fronteres del món al segle XXI han de canviar democràticament, i que hi ha una possibilitat de fer-ho una altra vegada en els pròxims anys a Escòcia o Irlanda del Nord. I podem intuir que hi haurà una bona resposta europea a aquest canvi de fronteres. Tots aquells canvis de fronteres a Europa que siguin fets democràticament són beneficiosos pel nostre país, perquè recorden que històricament s’han marcat a través de guerres o tractats i ara es poden canviar amb les urnes.