L'alcalde de Calella de Junts per Catalunya, Marc Buch, ha reivindicat la nova proposició de llei que ha presentat el seu partit al Congrés dels Diputats, que endureix les penes de furts i robatoris. Aposten per reformar els articles 234 i 235 del Codi Penal. Algunes mesures que proposen són les condemnes d'un a tres anys de presó per al robatori de mòbils; que el nombre de jutges d'adscripció territorial a Catalunya passi de 35 a 70 o dotar els ajuntaments de la capacitat de poder actuar penalment contra els delinqüents sens perjudici de la que li pertoqui a la Fiscalia. Aquest és el resultat de la mala maror que hi ha entre alguns ajuntaments, de tots els colors, davant la manca d'eines dels governs municipals per fer front a la multireincidència.
Un dels que ha aixecat més la veu contra aquests comportaments és l'alcalde de Calella, Marc Buch, qui ha acusat Esquerra Republicana i PSOE de no treballar per combatre la multireincidència. En una entrevista a El Món a Rac1, Buch, que ha estat el portaveu d'alguns alcaldes del Maresme que s'han mobilitzat per fer front a aquesta situació, considera que "era una necessitat per a la població, perquè la seguretat és un dret de tothom". "Els multireincidents són persones que han après que cometent furts poden sobreviure sense penes importants i ho han convertit en un ofici" ha insistit Buch.
Endurir les penes
Fins ara, només es penava als multireincidents amb presó si els tres primers furts sumaven 400 euros. Buch ha subratllat que la tramitació de Junts per Catalunya només té un únic objectiu: que assumeixin les conseqüències dels seus actes. Per això, ha remarcat que, "en cap cas, la llei està pensada per a persones immigrants". Buch ja demanava fa uns mesos que es modifiqués la llei i denunciava que els faltaven efectius per fer front a un grup d'11 joves reincidents que, tots junts, havien comès gairebé 300 delictes al llarg de la seva vida.
Buch recalca que l'origen dels que reincideixen és "indiferent" i que els que cometen delictes ho fan per "voluntat pròpia" i no per necessitat. Assegura que el fet de cometre delictes per falta de feina, no va lligat a la qüestió de no tenir papers per ser immigrant. Diu que la cobertura social "és molt extensa" i considera que "ningú queda desemparat". Independentment d'això, Buch ha recordat un punt de l'acord entre Junts per Catalunya i el PSOE per l'aprovació dels decrets anticrisi, que és la delegació de les competències d'immigració. Carpeta que, per cert, s'està treballant en el sistema de verificació internacional entre junters i socialistes.
Junts apunta que la situació als carrers empitjora
Junts considera que "la situació als carrers continua empitjorant gradualment", malgrat que l'agost del 2022 ja es va fer una reforma impulsada pel PDeCAT per donar solució a aquesta problemàtica. "El treball policial, en molts casos, no és efectiu fins que una sentència ferma condemnatòria amb pena de presó obligui a l'ingrés dels delinqüents a presó, procés que pot durar anys o, fins i tot, pot no produir-se", afegeixen. De fet, el Parlament de Catalunya va demanar fa unes setmanes al Govern de la Generalitat que fes una proposta per reformar el Codi Penal.