Junts porta la lluita contra la multireincidència al Congrés dels Diputats. El grup parlamentari liderat per Míriam Nogueras ha registrat aquest dijous una proposició de llei, tal com ja van fer en l'anterior legislatura, per incloure modificacions legislatives que combatin el que des del partit denuncien que genera "alarma social en termes d'inseguretat". En aquest sentit, proposen canvis en els delictes relatius als furts (article 234 i 235 del Codi Penal) per penalitzar més la multireincidència; condemnes d'un a tres anys de presó per al robatori de mòbils; que el nombre de jutges d'adscripció territorial a Catalunya passi de 35 a 70 o dotar els ajuntaments de la capacitat de poder actuar penalment contra els delinqüents sens perjudici de la que li pertoqui a la Fiscalia. En un comunicat, els juntaires assenyalen la multireincidència com "un dels problemes més importants en matèria de seguretat per als ciutadans i els alcaldes i alcaldesses".
A l'exposició de motius de la proposició de llei, Junts expressa que "des de l'any 2021" els batlles denuncien aquesta situació: "Es refereixen al fet que, en els seus municipis, un reduït grup de persones siguin autores d'onades de delictes poc greus, especialment furts i, a vegades, baralles, que el sistema —sigui policial, administratiu o judicial— no sempre és capaç d'evitar". En concret, apunten a dades dels Mossos d'Esquadra: "L'any 2022, es va tancar amb 283 persones multireincidents detingudes 2.270 vegades a Barcelona, implicades en 5.602 fets delictius, principalment robatoris violents i furts. Els cinc multireincidents més actius a Barcelona van ser detinguts 117 vegades, i entre tots acumulaven 178 antecedents".
Tot i que l'agost de 2022 es va fer una reforma del Codi Penal per "donar solució a la insuficient resposta davant els furts multireincidents no superiors a 400 euros, perquè els altres ja tenien pena de presó", Junts creu que "la situació als carrers continua empitjorant gradualment". "El treball policial, en molts casos, no és efectiu fins que una sentència ferma condemnatòria amb pena de presó obligui a l'ingrés dels delinqüents a presó, procés que pot durar anys o, fins i tot, pot no produir-se", afegeixen. En aquesta línia, el canvi que proposen és que el furt sigui castigat amb la pena de presó d'un a tres anys quan el culpable hagi estat condemnat executòriament per "tres delictes menys greus o greus", de manera que es puguin incloure els que no superen els 400 euros. En paral·lel, proposen incloure entre els delictes que es condemnen amb un a tres anys de presó els qui robin "objectes que siguin dispositius mòbils informàtics o de comunicació, o dispositius electrònics o tecnològics".
Actuació dels ajuntaments
Els alcaldes de Junts al Maresme han denunciat les poques eines que tenen per poder actuar contra la multireincidència. A altres punts del territori també s'ha compartit aquesta queixa, com han fet alguns regidors de seguretat de municipis del Baix Empordà. En aquesta línia, Junts incorpora a la proposició de llei que s'afegeixi al Codi Penal que "les entitats locals puguin exercir l'acció penal que neix dels delictes de furt". D'altra banda, sobre la informació que hi ha als registres del sistema de justícia, reclamen que es faciliti "l'accés al text íntegre de la sentència" i que s'inclogui "l'import sostret o el valor" dels furts.