Amb la CUP fora del Congrés dels Diputats, ERC amb la meitat de representació que tenia i Junts com l'única força independentista que es manté més o menys estable, els partits catalans encaren una nova legislatura amb molta menys presència a Madrid. Després d'aconseguir gairebé la majoria d'escons a elegir per Catalunya en els dos anteriors comicis del 2019 —amb 22 escons aconseguits l'abril i 23 el novembre dels 48 possibles—, la situació ara s'ha capgirat i forces com el PSC o Sumar van obtenir diumenge passat més suports que els partits independentistes. Des del 2011, just abans de l'inici del procés, és el cop que ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT han obtingut menys suports i menys representació en unes eleccions espanyoles. En la següent gràfica elaborada per ElNacional.cat es pot veure l'evolució en vots i escons d'aquests partits individualment, així com els suports i representació que tenien conjuntament.

L'evolució del vot a l'espai independentista des del 2011

 

Una de les claus en aquestes eleccions del 23J ha sigut sens dubte l'abstenció, que ha pujat a nivells rècord des del 2016, amb un 34,57% dels electors que no van acudir a les urnes. Des de sectors independentistes es va cridar a no anar a la votació per mostrar el descontentament amb gestió dels partits independentistes des del referèndum del 2017. I certament a part del transvasament de vots, l'abstencionisme va tenir un impacte en els resultats de l'independentisme. En certs punts del territori on en anteriors eleccions l'independentisme havia captat la majoria dels suports, com el cas de Berga, l'abstenció ha pujat notablement. En el cas de la capital del Berguedà, s'ha enfilat fins al 42%.

Els partits independentistes continuen sent clau

La conjuntura al Congrés dels Diputats fa que els diputats independentistes continuïn sent claus per la governabilitat del futur govern. Si Pedro Sánchez vol ser de nou investit com a president i formar govern li calen inevitablement els vots o abstencions d'ERC i Junts, així com del BNG, EH Bildu i el PNB. I això posa els partits independentistes en una posició avantatjosa a l'hora de negociar la investidura. Tanmateix, ERC i Junts no encaren aquest escenari exactament de la mateixa manera.

Per una banda, els republicans ja ha designat dos equips negociadors diferents, segons fonts del partit, un per al Congrés, que estarà format pels diputats Gabriel Rufián i Teresa Jordà i per la senadora lleidatana Sara Bailac, i un segon grup per a la negociació política encapçalada per la secretaria general a l'exili, Marta Rovira, la portaveu Marta Vilalta, Juli Fernández i Josep Maria Jové. Vilalta defensava que "tenim la clau, construïm alternatives en defensa de Catalunya i no bloquejant. Això és el que és útil per la ciutadania". Junts, per la seva banda, coincideix en què cal "refer la unitat independentista" i defensa que l'acció a dur a terme a l'Estat "versi sobre l'autodeterminació i l'amnistia".

I aquesta evolució afectarà futures eleccions?

Amb l'horitzó d'una possible repetició electoral si no s'investeix cap candidat en un termini de dos mesos des de la primera votació, s'obren interrogants sobre fins a quin punt els resultats en les eleccions del 23J són simptomàtiques del que pot arribar a passar en futurs comicis. Tant en espanyols com en catalans. Val a dir, però, que el vot varia depenent de quins siguin els comicis, no només perquè variï el context de les eleccions sinó perquè molts catalans haurien votat de manera dual. El Centre d'Estudis d'Opinió, per exemple, recull en els seus últims baròmetres aquest fenomen, amb enquestats que van votar formacions independentistes en anteriors eleccions al Parlament, però que confessaven que votarien formacions estatals no nacionalistes aquest cop. La clau del vot també canvia respecte de les eleccions municipals, on els independentistes van perdre tirada davant l'avenç del PSC, però no tant com en les generals del 23J.

Es fa difícil preveure quin impacte podria tenir l'evolució del vot que ja hem vist el 28M i el 23J en unes eleccions al Parlament, que si no s'avancen seran a principis del 2025. Caldrà veure si es tracta únicament de vot dual, inspirat sobretot pel temor a un govern espanyol de PP i VOX, i els votants independentistes mantindran la confiança en els partits independentistes a Catalunya, com ja ha passat en altres moments, sobretot abans de l'inici del procés.