Va agafar gairebé tothom per sorpresa. Amb convocatòria només tres quarts d'hora abans, la ministra Raquel Sánchez compareixia per a anunciar que se suspenia la inversió de 1.700 milions d'euros per a l'ampliació de l'aeroport del Prat. L'acord, que hem sabut que va ser simplement verbal, va desfer-se en qüestió d'un mes. No és un punt final; és un moviment més dins la negociació i encara queden molts capítols en aquesta seqüela fins al 30 de setembre. Però sí que és simptomàtic del nou curs polític que s'inicia a Madrid. El cop damunt la taula del govern espanyol es va produir quan ni tan sols s'havia tancat res sobre la taula de diàleg. S'ha de reunir la setmana que ve a Barcelona, però encara no hi ha ni data, ni tampoc es coneixen els membres de les delegacions. I per no parlar de la negociació dels pressupostos de l'Estat. Arriba una tardor plena de turbulències internes i externes. Perquè El Prat no ha estat només un pols entre Barcelona i Madrid, que també.

La disputa més evident ha estat la dels socis del Govern. L’acord del 2 d’agost, de fet, es va segellar en una reunió fora d’agenda pública entre els equips del vicepresident Jordi Puigneró i de la ministra Raquel Sánchez, sent ben conscients de les reserves que hi havia a les files d’ERC davant del projecte. I els temors es van confirmar ara fa deu dies, quan AENA va presentar el seu esborrany durant la reunió del Comitè de Coordinació Aeroportuària. El DORA (document d’ordenació aeroportuària) contemplava una afectació sobre l’espai natural protegit de La Ricarda. Apareixia ben explicitat. Junts va treure-hi ferro, argumentant que podria redreçar-se més endavant, però els republicans van acabar d’encendre’s. La pressió al president Pere Aragonès venia especialment dels seus càrrecs sobre el terreny, i alguns consellers d’ERC es plantejaven assistir a la manifestació contra el projecte del pròxim diumenge. Les costures del consens forjat a la jornada de convivència de la Garrotxa eren massa fràgils.

Les coses no han estat gaire més pacificades a l’interior de La Moncloa. La mateixa divisió –o més gran– es replica entre els dos socis del govern espanyol. Fins llavors, la vicepresidenta Yolanda Díaz havia traslladat la seva oposició a Pedro Sánchez amb discreció, en diverses converses privades, però els plans de la ministra Raquel Sánchez –exalcaldessa de Gavà, municipi de la zona– semblaven inalterables. Per això, el dimarts va decidir anunciar per dijous una visita molt simbòlica a La Ricarda, acompanyada de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i de l’alcalde d’El Prat de Llobregat, Lluís Mijoler. Menys de vint-i-quatre hores abans del desplaçament sobre el terreny va sortir Raquel Sánchez a anunciar la suspensió de la inversió. Això sí, obviant el pollastre intern, va carregar tota la responsabilitat al Govern de Pere Aragonès: “És impossible dur a terme un projecte d’aquesta magnitud sense el suport nítid i decidit de la Generalitat”.

El nou curs polític comença amb pedres enmig del camí, amb els reptes de la represa del diàleg amb Catalunya (després d’un any i mig) i la negociació dels pressupostos de l’Estat per encarar la segona meitat de la legislatura, que inevitablement passarà per la negociació amb els partits independentistes, nacionalistes i d’esquerres. El recorregut estarà ple d’obstacles i dificultats, com ha demostrat l’ampliació de l’aeroport del Prat. I, encara que el nou govern espanyol estrenat a l’estiu no en vulgui parlar, l’agenda catalana perseguirà Pedro Sánchez. Perquè els indults no van ser el final de res, sinó el principi. Els partits catalans hauran de decidir com volen jugar les seves cartes, si cadascú pel seu compte com fins ara o fent un front unitari i coordinat a la capital de l’Estat com van acordar per la investidura.

Com ho encaren els partits independentistes?

Els republicans es plantegen la reunió de governs de la setmana que ve com una “taula zero”, molt simbòlica de la represa del diàleg i la negociació. I esperen que s’hi vagi amb la intenció de buscar acords que encarrilin el conflicte polític. Si bé fonts d'ERC admeten que la qüestió de l’aeroport del Prat “ho complica tot”, no deixaran que sigui un obstacle. S’avindran a negociar i si cal facilitar els pressupostos de l’Estat, però al mateix temps reclamen avenços en altres àmbits. Especialment en la nova llei de memòria democràtica, que consideren insuficient. Hi estan treballant. A finals d’agost van mantenir una reunió privada amb el secretari d’estat del ram, Fernando Martínez López. A tall d’anècdota, la delegació republicana estava encapçalada per l’exportaveu Joan Tardà, expert en la matèria i encara home de màxima confiança de Calàbria. “Si no es posen les piles, perdran la batalla”, avisen.

En canvi, Junts per Catalunya manté el seu escepticisme extrem cap a la taula de negociació, que no veuen que pugui abordar les dues qüestions centrals: l’autodeterminació i l’amnistia. Fins i tot amenacen de no ser-hi la setmana que ve si el president Pedro Sánchez opta per absentar-s’hi. Pel que fa a la resta, però, s’ha produït cert viratge cap a la negociació. Bona mostra d’això és l’acord del 2 d’agost per a l’ampliació de l’aeroport, liderat pel vicepresident Puigneró. També s’ha establert bona sintonia entre el conseller d’Economia, Jaume Giró, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. De fet, els plans de la dirigent socialista passen, ara per ara, per intentar atreure també aquesta formació a la negociació dels pressupostos de l’Estat que s’iniciarà en molt poques setmanes. Almenys ho intentarà.

Qui sí que s’hi posarà bé és el PDeCAT, que aprofitarà la força que encara conserva al Congrés dels Diputats –quatre diputats– per explotar la via pragmàtica i intentar arrencar alguna esmena. Als antípodes se situen els anticapitalistes de la CUP, que des de fora fiscalitza atentament l’acció del Govern i que té en els seus diputats al Parlament l’estabilitat de l'executiu. No només participaran de la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport del Prat sinó que també sortiran al carrer la setmana que ve, mentre es reuneixi la taula de negociació entre l’Estat i la Generalitat. Tampoc no es creuen aquest fòrum bilateral.

Dreta sense escrúpols

Mentrestant, la dreta i l’extrema dreta estan envalentides, i gairebé sense escrúpols com s’ha vist aquests dies arran de les agressions homòfobes i la denúncia falsa de Malasaña. I tenen les enquestes amigues, de mitjans afins, asfaltant-los, al PP i a Vox, la pista d’enlairament. Pablo Casado és, de moment, l’únic que sembla creure-se-les. Però si el govern espanyol no és capaç de fer baixar la factura de la llum o de fer pujar el salari mínim, entre altres coses, els sondejos poden acabar sent ben reals. I llavors no hi haurà pista que permeti un aterratge d’emergència.