Els batlles d’Elna, Banys i Palaldà, Portvendres, Sant Andreu de Surera i Tarerac, a la Catalunya del Nord, rebran el pròxim 8 de setembre el XVIIè premi Agustí Juandó i Royo del Consell de l’Advocacia Catalana per "la defensa que mantenen a favor del dret de l’ús del català en els plens municipals", després que la primavera passada ho prohibís la justícia francesa. El Tribunal de Montpeller va tombar el reglament que permetia utilitzar la llengua catalana als plens nord-catalans i els alcaldes afectats ja van anunciar que recorrerien al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa. Recentment, la situació del català a la Catalunya ha estat protagonista d'un 30 minuts amb la coproducció de Frame CreativeMedia i PuntTV amb la participació de Televisió de Catalunya. El documental es va estrenar fa dues setmanes sota el nom de Catalunya Nord: el català a judici.
🟡 Recupera aquí el documental sobre la condemna del català a la Catalunya Nord
Amb aquest reconeixement el Consell de l'Advocacia Catalana vol reconèixer la iniciativa de Nicolàs Garcia (Elna), Maria Costa (Els Banys i Palaldà), Grégory Marty (Portvendres), Samuel Moli (Sant Andreu de Surera) i Jean Louis Salies (Tarerac) "per modificar els respectius reglaments interns per permetre també l'ús del català als plens dels consistoris i mantenir-se ferms en aquesta decisió tot i les decisions judicials adverses".
El Consell va crear el premi Juandó i Royo l'any 2004 amb l'objectiu de reconèixer aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria s'hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l'àmbit jurídic o juridicoadministratiu, es lliurarà en un acte que se celebrarà a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà).
Optimismes davant la defensiva francesa
Amb motiu de la preestrena de Catalunya Nord: el català a judici, mig centenar de persones es van reunir en una esfera d'optimisme, malgrat l'embat de la justícia francesa. El passat mes de maig, el Tribunal Administratiu de Montpeller va prohibir parlar català als plens dels municipis de la Catalunya Nord. "La primacia de la llengua francesa és posada en qüestió pel reglament intern quan preveu que l'expressió dels consellers municipals té lloc primer en català amb una traducció posterior al francès", justifica el tribunal francès per prohibir el català en aquests espais. Així doncs, es titllen d'inconstitucionals els reglaments que ho permeten. Per la seva banda, els ajuntaments sostenien la seva defensa al·legant que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries avala la seva actuació. Tanmateix, el tribunal es va limitar a remarcar que el compliment d'aquesta Carta Europea "no és obligatori".
Els alcaldes afectats no van trigar a anunciar que recorrerien contra aquesta decisió a instàncies superiors. En el seu moment, Salies va apuntar: "No deixaré de parlar català al meu consistori, digui el que digui un tribunal".