Mig centenar de persones es reuneixen al cinema René Vautier d’Elna, on s'ha preestrenat el documental Catalunya Nord: el Català, a judici —la coproducció de Frame CreativeMedia i PuntTV amb la participació de Televisió de Catalunya que s'emetrà aquest diumenge 16 de juliol al programa 30 minuts. En un moment de la projecció, surt en pantalla el cap de l’oposició a l’ajuntament (que ja ha dimitit), el general Gilles Glin, i gosa assegurar que a la regió no s’hi parla la llengua catalana: "És rossellonès". Tothom riu, perquè tothom té ben clar quina és la seva llengua i quina és la seva identitat. És així que el batlle, Nicolas Garcia, sap que ja han guanyat, tot i la derrota als jutjats.
A Elna hi viuen unes 6.000 persones, que no es poden expressar únicament en català als plens municipals després d’una sentència recent del Tribunal de Montpeller. De fet, tampoc no s’hi pot retolar res en llengua catalana als carrers: el català, a casa. Tan sols algun carrer hi té la forma catalana sota el nom en francès, algun grafit a alguna paret, alguna placa al costat del claustre i algun cognom al monument als morts de la Gran Guerra —quan l'estat francès va posar la cinquena marxa en el procés d'assimilació cultural a la Catalunya Nord. Tanmateix, la gent és optimista.
Optimisme amb el català a la Catalunya Nord
Al documental, els protagonistes veuen com són moltes les famílies que volen que les seves criatures aprenguin a parlar en català i assisteixen a escoles immersives com La Bressola o Arrels. Veuen com els joves s’organitzen per fer ràdio en català, per fer grans esdeveniments esportius en català, per fer música en català… bàsicament, per fer vida en català.
No serà fàcil, puix que la llengua és una amenaça per a l'estat francès. I això fa riure, de nou: rialles i rialles quan una de les protagonistes del documental surt en pantalla i retreu que "si quatre frases en català fan trontollar els fonaments de França, potser és que els fonaments no són tan sòlids". Heus aquí la clau, el convenciment que ni la justícia ni el nacionalisme francès aconseguiran que d'aquí a vint anys la xifra de catalanoparlants a la Catalunya Nord sigui superior al 5% actual — tal com ha pronosticat un dels creadors del documental, Pep Antoni Roig. Ho saben els assistents a la projecció, que han celebrat amb aplaudiments i bones paraules el missatge esperançador del documental; i ho saben persones entrevistades com el batlle Garcia, que ha destacat "l'optimisme" com el punt central del reportatge. L'optimisme i "l'esperança" també per als catalanoparlants a l'estat espanyol, on la llengua també està amenaçada.
Un documental de Frame CreativeMedia i PuntTV
El treball que s'ha projectat aquest dimarts en primícia a Elna, que és obra de Pep Antoni Roig, Roberto Lázaro i Jordi Escofet, ofereix una anàlisi de la situació sociolingüística a la Catalunya Nord més enllà del judici a Montpeller. Posa el focus en els joves nord-catalans i en la progressiva recuperació de la llengua entre els menors de quaranta anys, molts d'ells nets dels avis nascuts als anys trenta i quaranta.
El documental porta el segell de la productora audiovisual del Grup Les Notícies de Catalunya (grup editor d’ElNacional.cat), Frame CreativeMedia, que anteriorment ja havia fet treballs relacionats amb l’àmbit lingüístic, com Diagnòstic crític: radiografia del català. En aquesta ocasió, Catalunya Nord: el català, a judici és una coproducció amb la productora PuntTV, que ha signat treballs documentals sobre el fet cultural com Sempre Amunt! La represa castellera o Joan Amades i la cultura popular. La primera emissió televisiva serà aquest diumenge 16 de juliol al 30 minuts de TV3, tot i que aquest dimarts s'ha preestrenat a Elna. Una preestrena que ha comptat amb la presència de tots els entrevistats i de diverses autoritats polítiques i culturals nord-catalanes.
