L'Audiència de Barcelona ha admès a tràmit una querella contra la Guàrdia Civil per les citacions judicials que va fer el juliol de 2017 en relació amb el referèndum del primer d'octubre. La querella la va interposar el col·lectiu de juristes Drets, el 31 de juliol, arran de les citacions judicials a treballadors i funcionaris de la Generalitat.
Molt contents! L’Audiència de Barcelona ens dóna la raó i ordena que s’admeti la nostra querella contra la Guàrdia Civil per les citacions judicials del juliol. Un primer pas per desemmascarar la croada antisobiranista del Jutjat núm.13! https://t.co/odwReSVSXk pic.twitter.com/AAf8tuvM71
— Drets (@DretsCat) 10 de juliol de 2018
El juliol de 2017, la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia va remetre diverses citacions judicials fent constar que ho feien a requeriment del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i en unes diligències secretes, fet que el mateix jutjat va negar públicament. Drets es va querellar contra els fets i, tot i que al principi el jutjat d'instrucció de Barcelona no la va admetre a tràmit, ara l’Audiència Provincial de Barcelona respon el recurs indicant que la tira endavant.
Segons el col·lectiu de juristes, això podria comportar que totes les declaracions com a testimonis i investigats dels treballadors i funcionaris de la Generalitat que van haver de passar per la caserna de la Guàrdia Civil de la travessera de Gràcia a partir del 21 de juliol del 2017 puguin ser declarades nul·les i, per tant, sense cap valor judicial.
Algunes de les persones que van haver de declarar van ser Joaquim Nin, secretari general de presidència; Jordi Graells, director general d’atenció ciutadana; Jaume Clotet, director general comunicació, i Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum.
Ara cal saber per ordre de qui actuava la Guàrdia Civil; és per això que l'Audiència ordena que el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer (del jutjat d’instrucció número 13) certifiqui si aquell 21 de juliol tenia una causa oberta pels dominis i web del Pacte del Referèndum i si havia encomanat al cos policial alguna investigació sobre fets relacionats amb la convocatòria del referèndum.
El que digui Ramírez Sunyer determinarà si la Guàrdia Civil actuava sense manament judicial o bé si va ser el jutge qui "va faltar públicament a la veritat", apunta Drets, i en realitat ja estava instruint la causa general contra el moviment independentista per evitar la convocatòria del referèndum. Si es donés aquest cas, Drets no descarta presentar la corresponent querella contra el jutge del 13 davant el TSJC.