Un dia després de la vaga contra la imposició del 25% del castellà a les aules i just un dia abans que acabi el termini que imposa el TSJC per complir aquesta norma, ERC, Junts, PSC-Units i comuns han fet una maniobra per modificar la legislació i utilitzar-la per combatre aquesta imposició. Els quatre grups han entrat a registre aquest dijous al migdia una proposició de modificació de la Llei 1/1998 de Política Lingüística, que preveuen que s'abordi a la Mesa de la setmana vinent i que s'aprovi en el ple del 5 i 6 d'abril. Els partits han explicat que la modificació, que és en l'article 21, parteix de l'actualització dels consensos que es van assolir quan es va crear la llei, un consens al voltant del model lingüístic de l'escola, que ha de tenir el català "com a centre de gravetat lingüístic", però també garantint la presència i el domini de totes les llengües oficials. 

El projecte parteix de la base que el català és "llengua pròpia de Catalunya", i "la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu". Però la modificació incorpora per primera vegada el castellà també com a llengua que s'utilitza a l'escola, i estableix que seran els centres els que en decideixin l'ús, atenent a la situació sociolingüística: "També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen a l'apartat 3". Aquest apartat 3 estableix que per assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials "ha de tenir garantida una presència adequada" en els currículums i en els projectes educatius de cada centre. Amb aquesta maniobra, la pilota passa a les mans dels centres i s'evita parlar de percentatges.

La nova regulació posa èmfasi, doncs, en el fet que els projectes lingüístics es basaran en els resultats de les avaluacions de l’alumnat en les llengües oficials, partint de l’autonomia dels centres educatius i de la seva adaptació a la situació sociolingüística. A més, aposta per un abordatge global i integrador dels recursos d’aprenentatge i dels usos lingüístics, que inclou tant els usos dels docents a l'aula com les relacions entre alumnes, les noves tecnologies o el treball en grup, entre altres. Inclou també l'eliminació d'un article de la norma, que consisteix que "l'alumnat que s'incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d'ensenyament del català".

Aquest acord entre els grups parlamentaris no pretén substituir el decret anunciat dimarts pel conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, sinó que és un moviment més de la cambra catalana per defensar el català, han dit fonts coneixedores. Cambray va explicar que el Govern prepara un decret per modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) per fer front a la sentència del TSJC i va garantir que no s'aplicarà el percentatge del 25% en castellà. 

S'ha parlat amb la comunitat docent?

La proposta del Govern se centra en la llei d'educació, mentre que els grups han decidit abordar la de política lingüística. El motiu? Segons els grups, la d'educació és més sectorial i la de política lingüística més general. Tots els grups s'han atribuït que porten temps treballant per poder arribar a consensos i propostes, i preguntats sobre si han parlat d'aquesta modificació amb la comunitat docent, s'han limitat a contestar que han parlat "amb molta gent"

 

La CUP marca perfil

Qui sí que assegura haver parlat amb la comunitat docent és la CUP, organització que no ha participat en l'acord d'ERC, Junts, PSC i comuns. Els anticapitalistes han assegurat que no van ser convidats a aquest consens i ahir mateix van presentar una proposició de llei per blindar el català fent una modificació de la LEC davant "l'immobilisme de la Generalitat". El document, consultat per ElNacional.cat, proposa un canvi en l'article 14 de la llei d'educació del 2019, que consisteix que el català sigui l'única llengua vehicular d'aprenentatge.

Actualment la Llei 12/2009 del 10 de juliol d'Educació contempla en el citat article que "el projecte lingüístic ha d'incloure els aspectes relatius a l'ensenyament i a l'ús de les llengües en el centre, entre els quals hi ha d'haver en tot cas el tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge". El matís que proposa modificar la CUP és que sigui "única llengua vehicular". A més, els anticapitalistes afegeixen també un nou punt: que el projecte lingüístic ha d'incorporar la garantia "del principi d'igualtat i no discriminació per raó de projecte lingüístic entre centres educatius".

Després d'haver registrat aquesta proposició de llei, els anticapitalistes van compartir un comunicat on van criticar que la Generalitat hagi deixat soles les direccions dels centres fent front a l'atac de la sentència del 25%: "Davant l'èxit de la vaga i les protestes de la comunitat educativa avui, la formació anticapitalista ha entrat a registre una proposició de llei que blinda la immersió lingüística i afirma el català com a única llengua vehicular", apuntava la candidatura, que assegurava que la proposta compta amb el consens de la comunitat educativa i que ha estat traslladada a una majoria sindical de l'àmbit educatiu.