Durant la sessió plenària del Secretariat Nacional celebrada aquest dissabte a Lleida, el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, ha afirmat que “el país se sent orfe d’una instància política que representi la urgència d’alliberar-se d’Espanya, tot recollint, actualitzant i canalitzant l’energia històrica del Primer d’Octubre”. En el seu discurs, Llach ha afirmat que aquesta mancança només es pot corregir a través de dues vies: des de les institucions o des de la base ciutadana. En el primer cas, ha posat d’exemple formacions com Alhora, Aliança Catalana (AC) i, recentment, Dempeus, de les quals ha lamentat que no aportin “cap novetat” pel que fa a la manera d’enllaçar mobilització popular i acció política organitzada.
Segons el president de l’ANC, aquestes iniciatives han obtingut fins ara resultats electorals molt discrets, insuficients per garantir una majoria independentista sòlida al Parlament. A més, ha criticat que la seva estratègia no difereix del model autonòmic actual, ja que es basa en una ciutadania “passiva” que només es mobilitza quan és cridada a votar.
Llach ha apuntat, en canvi, que encara és prematur concretar com s’ha d’articular políticament —des de baix— la primera lliçó del Primer d’Octubre. Segons ell, la mobilització i l’organització de base van ser la primera gran lliçó de l’1-O, i per això caldria explorar fórmules que reactivin aquesta energia popular. En aquest sentit, ha remarcat que aquest enfocament entra en clara contradicció amb la pràctica de cedir el poder a formacions polítiques allunyades de les inquietuds ciutadanes o a iniciatives sorgides des de les estructures convencionals —des de dalt—, sovint basades en lideratges personalistes, recollides de signatures o altres formes d’impuls vertical.
Recuperar l’essència de l’1-O
Lluís Llach ha sostingut que l’única manera realista de participar amb garanties en el sistema electoral autonòmic passa, com ja va demostrar el Primer d’Octubre, per una ciutadania activament mobilitzada. Segons el president de l’ANC, només un poble organitzat, capaç de generar les estructures específiques que actuïn com a pont entre la mobilització popular i les institucions, pot aspirar a construir una majoria independentista clara i efectiva. Aquesta articulació, ha dit, és la que pot convertir la força del carrer en incidència política real dins el marc institucional.
En aquest sentit, Llach ha reivindicat el paper de l’Assemblea com a eina massiva, democràtica i transversal a través de la qual el poble s’organitzi per fer efectiva la independència. També ha advertit que, per fidelitat a la seva essència fundacional, l’ANC no pot afavorir, sense desnaturalitzar-se, cap instància política ni cap conglomerat electoral, per més benintencionats que siguin.
Xavier Aibar, nou secretari de l'ANC
En el marc de la mateixa sessió plenària, l’ANC ha escollit Xavier Aibar com a nou secretari de l’entitat. Aibar ha estat elegit amb 39 vots a favor, superant així per només un vot la majoria qualificada de dues terceres parts necessària per al càrrec. El seu rival, Josep Costa, ha obtingut 15 suports, mentre que 2 vots han estat en blanc. Nascut a Torà (Lleida) l’any 1993, Aibar s’ha implicat políticament des de l’impacte emocional que li va generar l’1-O i el paper que hi va tenir l’Assemblea. El nou secretari va presentar-se al Secretariat Nacional per reactivar l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI) i implicar més els joves en el moviment.