Nou triomf ciutadà. L'Audiència de Girona ha absolt Robert Llach, un jove acusat de ferir un agent de la policia llançant-li una llamborda, durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes catalans, l'octubre del 2019. Llach va estar gairebé un mes en presó preventiva i la fiscalia li demanava  6 anys i mig de presó i a una multa de 720 euros pels delictes de desordres públics, atemptat contra agent de l'autoritat i lesions lleus. El tribunal l'absol perquè assegura que no ha quedat provat que llancés una pedra "de grans dimensions" contra l'antiavalot a prop de la comissaria que la Policia Nacional té a Pedret, segons ha avançat  aquest dimarts l’ agència ACN. El tribunal també subratlla que els policies que van declarar en el judici es van limitar a relatar "allò que consignava l'atestat", i que en cap cas això es pot prendre com una "validació sense valoració".

El judici a Lluch, defensat pel penalista Benet Salellas, es va celebrar a principis de juny a la secció 4a de l’Audiència de Girona. Llach va ser detingut per la policia el 19 d’octubre, cinc dies després que se sabés que el Suprem condemnava a elevades penes de presó als líders catalans. En el judici, el jove, que abans d'entrar a sala va rebre el suport d'un centenar de persones, va negar haver llançat cap pedra contra els policies. Davant del tribunal, va assegurar que no havia participat en les protestes i que el van detenir sense cap motiu quan tornava a casa seva. Sí que va admetre que aquella nit havia vist els disturbis de lluny, que s'havia amagat en un marge de la zona de Fontajau, i que les pilotes de goma i els projectils de foam que duia al damunt els havia recollit de terra mentre caminava cap a casa.

 

El tribunal critica la fiscalia

En la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, el tribunal l'absol dels tres delictes que se li imputaven. D'entrada, l'Audiència de Girona retreu a la fiscalia que el seu escrit d'acusació contingui "una gran dosi de literatura", perquè abans de centrar-se en l'acusat, dedica "gairebé dues pàgines" a descriure els disturbis que hi va haver aquella nit a la ciutat. "No podem culpar l'acusat d'intervenir en tot aquest conflicte violent pel fet de ser incriminat en un acte molt concret", subratlla el tribunal, en referència al llançament de pedres al barri de Pedret. A més, l'Audiència de Girona sosté que la versió de l'acusat "no és especialment estranya", perquè com que vivia al barri de Sant Daniel, "el camí lògic" per enfilar fins a casa seva era, precisament, passar pel costat de la comissaria.

La sentència tampoc creu que haver recollit pilotes de goma i projectils de foam del terra, com Robert Llach va explicar, sigui "un acte que identifiqui una voluntat desordenada o atemptatòria". Sí que el tribunal veu més incriminant que el jove portés guants, un buf i pedres dins la dessuadora. Però aquí, l'Audiència subratlla que, en cap cas, la fiscalia va dir que a l'hora de llançar els rocs contra els policies se'ls hagués tret de les butxaques (sinó que va agafar la llamborda del terra).

"Validació sense valoració"

L'Audiència  de Girona afirma que, en el cas de Robert Llach, "la prova incriminatòria" contra ell són les versions dels agents que formaven part del cordó policial que custodiava la comissaria. "Tots ells han declarat de manera essencialment uniforme, tot i que sense incidir en detalls, relatant allò que consignava l'atestat en el seu apartat essencial", manifesta el tribunal en  la sentència, en referència a allò que van explicar al judici.

I aquí, la secció quarta  subratlla que amb això no n'hi ha prou per decantar una condemna. "No podem permetre que el judici oral sigui un mer suport de l'atestat judicial, com una mena de validació sense valoració", recull la sentència. "El judici oral és l'essència del procediment penal i no existeix una cadena de transmissió invisible entre l'atestat policial i el relat de fets provats", hi manifesta el tribunal.

L'Audiència no posa en dubte que les declaracions dels agents tinguin "credibilitat", però també subratlla que, en aquest cas, no tenen prou "fiabilitat" per poder condemnar el jove. A més, el tribunal s'estranya que no s'aportessin les imatges de les càmeres de seguretat de la comissaria de la Policia Nacional (que si bé no haurien gravat el llançament de la llamborda, sí que haurien permès al tribunal veure "elements sobre la detenció, la formació del cordó policial o la presència de grups d'agressors").

I per últim, a l'Audiència també li crida l'atenció que els agents no recollissin la llamborda del terra i l'aportessin com a prova. "Quan se sosté que una persona recull una llamborda, tan sols una, i la llança contra un agent, creiem que individualitzar l'objecte és una tasca imprescindible, com si hagués estat un martell o qualsevol altre element lesiu", subratlla la sentència.

Per això, com que el tribunal no té la "convicció completa" que el jove agredís els policies llançant-los pedres, i existeixen "dubtes suficients", l'Audiència absol Robert Llach dels delictes de desordres públics, atemptat contra agent de l'autoritat i lesions lleus. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs d'apel·lació davant del TSJC en un termini de deu dies.

Alerta Solidària ha celebrat l'absolució de Robert Llach i insisteix en denúncia la repressió policial.