Albert Puig és director de comunicació de la Conselleria d'Economia. Era al gabinet d'Oriol Junqueras el 20 de setembre quan la Guàrdia Civil va irrompre a la conselleria. Els escorcolls arribaven 10 dies abans del referèndum de l'1 d'octubre i en mig del que Puig qualifica de "crescendo dramàtic" a conseqüència de la imminent intervenció dels comptes de la Generalitat per part de l'estat espanyol.
"El govern espanyol demanava uns informes mensuals per saber en què es gastaven els diners de la Generalitat i darrerament ja eren setmanals i es van deixar de fer", explica mentre preparem l'entrevista. El dia 19, el vicepresident Junqueras va sortir a la roda de premsa posterior al Consell de Govern anunciant mesures cautelaríssimes davant una possible intervenció. La matinada del 19 al 20 l’estat intervé la Generalitat i ja no hi ha accés als diners. I el dia 20, a primera hora del matí, la Guàrdia Civil comença els escorcolls. Entren als departaments d'Economia, Governació, Benestar Social i Exteriors, el CTTI, Hisenda, Atenció Ciutadana i l'Institut Català de Finances (ICF). Els 14 detinguts, tots ells alts càrrecs del Govern, la majoria lligats a les conselleres d'ERC, suposaven el cervell del referèndum.
Albert Puig està 19 hores tancat dins la Conselleria d'Economia. Mentre dura l'escorcoll i fins que marxa l'últim policia.
On eres i com t'assabentes dels escorcolls?
Vaig sentir per la ràdio que havien detingut el secretari general, en Josep Maria Jové, i el secretari d'Hisenda, en Lluís Salvadó. Hi havia un crescendo dramàtic aquells dies. Quan arribo, ja hi ha força gent al carrer. En entrar, s'uneixen Chakir el Homrani i Anna Simó, intenten entrar amb mi i amb un guàrdia civil vestit de militar
Un cop entren estan fent l'escorcoll. On eren?
Jo era a la planta 6, la del gabinet del vicepresident. Davant la porta del despatx del secretari general, que estava a la planta 7, hi havia un guàrdia civil armat davant la porta. Sabem que són a la planta 8, que és on hi ha la direcció de servei. La Natàlia Garriga també la van detenir, ho vam saber més tard. Evitaven la 6, però de tant en tant passaven per anunciar que tancaven la wifi o el telèfon fix. Hi ha un moment que la Guàrdia Civil acaba asseguda als sofàs de la planta 2 i a l'office perquè es fa molt llarg. Hi ha 10 agents vestits de militars i 10 que van amb l’armilla, que eren els tècnics informàtics. Uns escorcollen i uns altres custodien els que escorcollen. Van entrar amb una ordre d’escorcoll i volien regirar els despatxos en general. Es tardava a fer perquè per escorcollar el despatx calia el propietari allà, i cada vegada la cosa s’anava posant més complicada... També vam saber que el Lluís Salvadó estava detingut i el portaven al seu despatx.
Els advocats tampoc van venir. Com es va supervisar l’escorcoll?
Allà no hi ve cap advocat. L’escorcoll es fa durant molta estona i el que acaba assistint com a testimoni és el cap de l'assessoria jurídica del departament.
Aquest dia va ser l’inici de veritat de les hostilitats amb l’Estat que acabarien desembocant en l’1-O
L’escorcoll es va allargar per la problemàtica de la sortida?
Jo interactuo amb ells al final. Soc l'últim home a sortir. A les 4, quarts de cinc de la matinada. Hi ha un moment previ que s'evacua la conselleria. No sabíem què passaria. Estaven escorcollant una cosa que no podíem anar a veure. No hi havia el vicepresident, no hi havia el secretari d'Economia... Hi havia molta feina. Jo tenia tot l’equip absolutament tensionat i van treballar com a valentes tot el dia perquè la gent trucava per saber què estava passant. Jo no vaig sortir en tot el dia. Els treballadors van entrar i sortir sense cap problema. Allò era realment una manifestació pacífica i amb un to molt festiu. És l’inici de les hostilitats. Aquest dia va ser l’inici de veritat de les hostilitats amb l’Estat que acabarien desembocant en l’1-O, 3 d’octubre, 27 d’octubre... Tenir idea que allò duraria tant? No, en cap moment.
El personal d'Economia va col·laborar amb la justícia en tot moment?
Se’ls va ajudar. Amb cordialitat no, perquè anaven armats, però sí amb respecte mutu. La sensació també va ser que aquella gent es va sorprendre molt del que va passar al carrer. Estaven molt nerviosos pel material que tenien al cotxe, això ho vam saber després. Ningú esperava la resposta de la gent. Jo crec que allà es va prendre consciència de poble. Pràcticament tots els detinguts són d’ERC i ells detecten que allà hi ha un focus preparant el referèndum. Jo crec que la gent pren consciència de veritat del que faríem i ho ve a defensar.
Jo crec que allà es va prendre consciència de poble
En quin moment es decideix que el vicepresident Oriol Junqueras vagi a la conselleria?
Des de la conselleria no es pren aquesta decisió. Jo m'hi vaig passar de quarts de 10 del matí fins a l’hora de sortida. El 80% del meu temps era anar al despatx del vicepresident a mirar per la finestra. L’Oriol va entrar amb l’escorta, va arribar a la planta 6, es va asseure al seu despatx. Va passar per tota la planta preguntant si la gent estava bé, si havien menjat i si necessitaven alguna cosa. Volia parlar amb mi, però jo no parava d’entrar i sortir. La situació era complicada. Ens acabaven d’intervenir. Hi havia un cert pànic de, l’endemà, qui pagava què. Fa vertigen. És salut, ensenyament, seguretat, és tot. És atòmic.
Veus en algun moment la secretària judicial?
No. Sé per on surt. Se li ofereix sortir per darrere.
Qui li ofereix?
Els Mossos d’Esquadra.
Quan arriben els Mossos?
Ben d’hora. Apareix l’equip de mediació. A partir d’aquest moment el responsable de l’equip assumeix la interlocució amb la Guàrdia Civil.
Fins aquell moment qui assumia la interlocució?
No hi havia interlocució. Hi ha un moment que també l’assumeixen els Jordis. Aquell famós “corrillo” al hall on hi ha l’intendent de la Guàrdia Civil, els Mossos i els dos Jordis, jo m’hi sumo un parell de cops, arriba a passar 20 o 30 vegades. Entren, surten... I aquí és on jo conec els dos Jordis. Hi ha un moment que ells decideixen donar-ho per acabat. Ells parlen amb la gent concentrada, els demanen que vagin cap a casa... Hi ha un moment que els demano, a quarts de dotze, si poden mantenir el cordó i faig que tothom marxi. Jo decideixo quedar-me amb la cap de protocol.
La preocupació que jo vaig detectar era pel que tenien als cotxes. Després vam descobrir que hi tenien armes
Quan l’escorcoll s'acaba, el problema de la Guàrdia Civil és com sortir d’allà?
Cert.
A quina hora s'acaba l’escorcoll?
El donen per acabat a les 20h.
I veuen impossible sortir?
És que era impossible sortir. La preocupació que jo vaig detectar era pel que tenien als cotxes. Després vam descobrir que hi tenien armes.
Per què van deixar els cotxes aparcats davant d'Economia?
Ningú esperava que hi hagués aquella concentració de gent. Sembla que se’ls va oferir entrar els cotxes al pàrquing.
I els Mossos busquen una sortida per a la comitiva judicial...
Al final només la que surt és la secretària judicial, que passa per la terrassa que dona al darrere del Coliseum i surt aprofitant el final de la sessió a quarts d’onze. Els Jordis el que volien era garantir la seguretat de la Guàrdia Civil que estava allà dins i assegurar-se que la gent seguís de manera pacífica i festiva.
Va ser un punt de no retorn
Tu que estàs en alguna de les converses, veus quan demanen pujar als cotxes?
Les dues vegades que m’hi acosto ells informen de tot el tinent de la Guàrdia Civil, davant del mediador de Mossos. Jo estic en el moment en què diuen que donaran allò per acabat i que marxaran a casa. I el mosso explica que s’han de dirigir a la gent perquè se’n vagin. S’informa de tot al tinent de la Guàrdia Civil. Amb molt esforç, els Jordis aconsegueixen que la gent se’n vagi cap on s’estan fent els concerts. L’intendent dels Mossos li diu a la Guàrdia Civil que quedarien només uns quants concentrats. És un moment de presa de consciència que es faria el que deia un programa electoral. Consciència de si volem fer-ho de veritat, haurem de defensar-ho. Jo ho veig claríssimament com una avantsala del que va passar l’1 d’octubre. A mi em va trucar fins i tot la BBC aquell dia. Va ser un punt de no retorn. Va ser el dia que realment vam descobrir el que era la lluita per la llibertat. Els 11 de Setembre estan molt pensats. 11 de Setembre n’hi haurà els que vulguis, però 20-S va ser aquell dia.
Vas pensar en aquell moment que el que passava a les portes del Departament d’Economia podia acabar amb una denúncia per sedició?
No, perquè el sentit comú em diu que hi ha d’haver una manifesta voluntat de fer mal. I jo vaig veure entrant i sortint els dos Jordis unes 17 vegades per parlar amb l’intendent de la Guàrdia Civil.
Ells podien entar i sortir sense problemes?
Eren col·laboradors absoluts. Si em preguntes si en algun lloc s’estava gestionant el que estava passant, et diré que sí. En un “corrillo” que el formaven el tinent de la Guàrdia Civil, els dos Jordis i el mediador dels Mossos d’Esquadra.
Finalment els Mossos aparten els que queden...
Els Mossos avisen la Guàrdia Civil que farien una càrrega per recuperar els cotxes. Una càrrega quirúrgica. Va ser molt ràpida. No hi va haver acarnissament. Era una mena de falca que s’anava obrint, hi havia un agent amb la porra. Van quedar unes 100 persones. Tot això es va fer després d’una dispersió amb les furgonetes. Quan acaben, jo i la cap de protocol, a les dotze de la nit, ens dirigim a la Guàrdia Civil per sortir, però ens diuen que no ens poden garantir la seguretat, només en el perímetre dels Mossos d’Esquadra. Li vaig demanar a la meva dona que parlés amb els concentrats i que jo trauria el cap per la finestra del despatx del vicepresident. Trec el cap i van començar a cridar coses divertidíssimes: “Albert Puig, a sopar, t’ha vingut la dona a buscar”. Tot va ser molt festiu, alegre, pacífic, gens violent.
Com va ser la sortida?
La meva dona havia parlat amb els Mossos de fora. Vaig baixar amb la cap de protocol al vestíbul i va entrar un mosso preguntant per mi que ens va dir que ja podíem sortir. Surto i aixeco el puny. La gent va començar a aplaudir i cridar. Vam evacuar per la banda de mar. Va costar més sortir per les abraçades i els petons que per res més. Això eren quarts de quatre de la matinada. Durant la tornada, anava rebent missatges de diferents persones com la Marta Lasalas que em deien: “si que ets famós, han cridat el teu nom”. No, no, jo soc un trist eventual. Recordo que l'endemà al matí vaig estar ben poca estona a la conselleria i vaig estar molta estona als bars del davant fent cafès amb periodistes d'El Mundo, que flipaven amb el que havia passat, amb El Confidencial, amb Bloomberg, amb Routers, La Vanguardia... La quantitat de gent que va considerar que allò era un punt de no retorn va ser atòmica.
Mentre estàveu dins la conselleria sabíeu el que passava amb els detinguts?
Com que teníem la informació molt esbiaixada i no podíem contrastar-la amb les fonts, més que desmentir, va ser demanar no publicar res. Quan vam aconseguir parlar amb en Pere Aragonès, que era a Palau, ens vam posar a desmentir això. Llavors tot es va asserenar una mica. A poc a poc la informació anava venint en degoteig. La detenció de Josep Maria Jové, en plan pel·li americana, me la va explicar el xofer. Com que no teníem informació de primera mà, vam dir que no ens mullaríem. El que sabíem, ens mullàvem i el que no sabíem, no ens mullàvem.
Va ser com una bogeria que s'acabaria confirmant amb els cops de porra de l’1-O
Esperàveu que tots els detinguts acabessin passant la nit a la comissaria?
No. D’això ens n'adonem l’endemà. I l’endemà la intervenció de la Generalitat és sagnant: ja no es pot fer cap pagament i es posa en marxa un pla de contingència. El director d’orquestra, el vicepresident, sempre. Fins al moment que se’ls rep al Palau de la Generalitat i hi ha una reunió, jo no em puc abraçar amb el secretari general, ni amb la directora de serveis... anaven passant els dies i l’1 estava a sobre. Al final va ser com una bogeria que s'acabaria confirmant amb els cops de porra de l’1-O.
Els detinguts havien notat algun seguiment? Havien pres mesures?
Feia mesos que anàvem amb compte. Perquè vèiem com actuava l’Estat. Després vam descobrir que el jutge d'instrucció 13 feia les escoltes des del principi de la legislatura. Per què detenen el secretari d’Hisenda? Perquè estàvem desplegant l’Agència Tributària? És tot molt kafkià.
No van trobar les urnes però sí molt material per al referèndum. El 20-S el referèndum va perillar?
No, fins on jo sé. Hi havia diversos plans de contingència. El dia 20 va haver-hi un cop molt fort. És un dia que va començar molt malament i va acabar molt malament. Però, per contra, la sensació de presa de consciència que alguna cosa gran faríem i que no tenia aturador és en aquest moment. I estic parlant molt allunyat de la hiperventilació que hi ha a Twitter. La història és estudiar el passat per entendre el present. Irlanda proclama la república el 1916, són independents el 1922 i són una república el 1940. No deixes anar un país d’una manera fàcil només votant. Jo veig el 20-S com una escenificació que cal aquesta lluita. Si vols una cosa, te l’has de treballar.