"Sempre he fet reivindicacions generalistes" amb frases i escenes que assenyalen les injustícies que afecten els refugiats, el racisme i diversos drets socials. Nosaltres no fem una crida ni a l'odi ni a la violència". Si ataquem alguna cosa, és el sistema judicial", que, per altra banda, està molt corromput". Aquestes són declaracions fetes als mitjans de comunicació per l’artista Elias Taño, després que el seu mural de València dedicat als presos polítics i d’Alsasua, haja estat atacat i borrat a plena llum del día per persones contràries a la seua manera d’expressar-se.

La meua obra, ha dit Taño, representa una mostra d’afecte amb eixes persones que estan empresonades . No veig terrorisme per cap lloc, no hi ha  incitació a l’odi ni res d’això. Si va denúncia alguna cosa, és un sistema judicial que crec que ha actuat de forma injusta i desproporcionada", explica. Sí assenyala, no obstant això, a una estigmatizació “dels joves bascos”. 

 L'artista tinerfeny veu el muralisme com una eina per a fer "activisme gràfic" des de la col·lectivitat, una activitat en la qual s'endinsa a través d'A tiro hecho per a fer "batalla amb les idees". Taño assegura que les amenaces personals per haver pintat els últims murals no han sobrepassat l'espai virtual de les xarxes socials. "L'autor els té igual", apunta, perquè tant les agressions amb pintura blanca com les manifestacions enervades dels grups polítics de l'oposició "les estan usant com a arma per a deslegitimar un govern".

Però la brega política pel contingut del mural continua. Si primer fou Ciutadans qui va carregar contra l’Ajuntament per cedir l’espai, ara el PP i el Col.lectiu de Víctimes del Terrorisme s’han manifestat al respecte qualificant el fet de "vergonyós" i  anunciant que  interposaran un recurs de reposició contra el permís de l'Ajuntament.

 

 

El consistori s’ha defensat de les acusacions distanciat de la jornada reivindicativa convocada per A tiro hecho manifestant que l'Ajuntament "no va promoure" el missatge del mural. Alhora va defensar el mecanisme establert per l'equip de govern de la Nau de "no exercir cap censura prèvia de murals ni pintades".