L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va donar impuls el 1966 a la signatura d'un Pacte internacional de drets civils i polítics que van signar l'Estat espanyol i els altres estats de la UE i del Consell d'Europa. Aquest tractat internacional constitueix el dret intern espanyol i és el fonament per a tota interpretació pel que fa a drets fonamentals i llibertats constitucionals (articles 10.2 i 96 de la Constitució de l'Estat), concretament, per al cas que ens ocupa, al dret a la llibertat personal de l'article 17 del mateix text constitucional.

El Consell de Drets Humans de l'ONU (successor de l'antiga Comissió de Drets Humans) és un organisme intergovernamental de les Nacions Unides compost per 47 estats responsables de la protecció i promoció dels drets humans. Desenvolupa la tasca de vigilància d'abusos i arbitrarietats que poden cometre els estats membres en la qüestió de la presó preventiva mitjançant el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, compost per cinc experts independents. Estem parlant, doncs, d'un sistema d'alta neutralitat, objectivitat i especialització, no pas d'amateurs o d'afeccionats.

Aquest Grup de Treball va denunciar com a arbitrària la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, acordada a l'octubre de 2017 per la magistrada de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, continuada pel magistrat-relator del Tribunal Suprem (TS), Llarena, i ratificada per la sala del TS que els enjudicia. També va titllar d'aritrària la presó preventiva d'Oriol Junqueras, un cop més acordada per Llarena i ratificada per la Sala del TS que els enjudicia. Sembla ser que l'única solució a aquesta arbitrarietat és la llibertat immediata dels presos i el reconeixement del seu dret a ser indemnitzats i que s’adoptin altres mesures addicionals precises per reintegrar-los els drets vulnerats.

Les informacions existents sobre el dictamen d'aquest Grup de Treball de les Nacions Unides albiren una decisió judicial (la de restricció de la llibertat personal dels tres presos polítics) que seria arbitrària per acordar la presó preventiva per una acusació de rebel·lió molt poc sustentable degut a la inexistència de violència i també per la incompetència del TS per jutjar unes conductes desenvolupades a Catalunya, ja que només podrien ser enjudiciades pel Tribunal Superior de Catalunya. Es considera, així mateix, que la decisió judicial va vulnerar els drets fonamentals dels presos polítics a la lliure expressió i opinió i participació política. A més, denuncien immissions de membres de l'Executiu (l'exvicepresidenta Sáenz de Santamaría) en presumir d'haver "escapçat" el moviment sobiranista.

És evident que aquest dictamen no té el valor d'una sentència judicial, però també convé recordar que es tracta d'un equip neutral i prestigiós de juristes internacionals, experts i independents.

El sistema de les Nacions Unides de supervisió dels drets humans té sota el seu focus el Tribunal Suprem espanyol a causa del judici al procés. Les greus acusacions de l'ONU suposen un gran desprestigi per al Tribunal Suprem espanyol.